dimecres, 29 de febrer del 2012

D.O. Cava

Avui parlarem del CAVA: és fins ara l'entrada al blog que més m'ha costat de fer.
Pot ser sigue perquè és un tipus de vi que quan més l'entenc, més m'enamora, pot ser sigue pel métode champanoise: la màgia que té la segona fermentació, la criança en els llevats, pel suro, per l'artesania que comporta l'el·laboració, per l'arquitectura de les caves soterrànees, o per l'origen a les nostres terres....segurament serà per tot plegat!!

En grans resum es diria que el cava, seguint el mètode tradicional (champanoise), es forma a partir de la segona fermentació en botella, amb llevats i sucre incorporats i molta calma...
Els llevats es van menjant els sucres produïnt CO2, que com està en un sistema tancat, s'integra dints del vi i eleva la pressió fins al punt que els llevats moren.

Podeu vore l'origen amb anècdota inclosa aqui: Origen del xampany

1.ORIGEN
Segons la font, es pot trobar diferents orígens del cava al nostre país. Vos faig un resum del que he trobat:

- Origen A: 
Caves amb pupitres per fer el remogut manual
El xampany francès és va introduir a Catalunya amb l'ocupació dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. (exèrcit envieu per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança: Àustria, Prússia, Rússia i França, com a resposta a la petició d'ajuda que fa Ferran VII al Congrés de Verona perque fos restaurat com a monarca absolut.
- Origen B:
A partir de les investigacions de Luis Just Villanueva a l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre que va defensar el mètode xampanyès (méthode champenoise). Els primers productors van ser Francesc Gil i Domingo Sobirà de Reus, que el 1868 el van presentar a l'Exposició Universal de París. Inicialment es produïa amb les mateixes varietats franceses que utilitza el Champagne.
- Origen C:
La família Codorniu: El 1872, Josep Raventós i Fatjó, després de viatjar a la Champagne, produeix les primeres ampolles d'un vi escumós de qualitat i amb identitat pròpia. Aplica el mètode tradicional i combina les varietats Macabeu, Xarel·lo i Parellada.

2. LES VARIETATS: 
Les varietats principals utilitzades en el coupatge del cava són: el macabeu, la parellada i el xarel·lo. Cadascuna aporta al cava unes caràcterístiques que és complementin:

- Xarel·lo:      cos i estructura
Tap de cava per obrir
- Macabeu:    dolçor i perfum
- Parellada:    finura, frescor i aroma
 
També es pot fer cava amb altres varietats:

Caves monovarietals de Chardonnay 
Molt de moda en aquests últims anys encara que no sempre encertats i amb tipicitat, Són de color pàl·lid, groc amb tons verds.
Al nas són complexos amb aroma a fruites (de vegades tropicals).
Tenen bon cos i estructura de vegades alguna cosa punxant. 

Caves rosats  
Seguint el mateix mètode d'elaboració, es tracta d'un Cava més aromàtic, lleuger i llaminer, amb un color que evoca agradables records de fruites vermelles al nostre paladar. És l'exemple més tangible de la modernitat del Cava.
Varietats que li donen aquets color:  Pinot noir, Monastrell, Garnatxa negra, i Trepat.

 A partir d'aquestes varietats de raïm s'elabora el vi base, anomenat vi tranquil que s'utilitzarà per elaborar el escumós amb la segona fermentació.

 3. EL METODE CHAMPENOISE: LA SEGONA FERMENTACIÓ:
remogut manual
El mètode tradicional d'elaboració del cava és el "méthode champenoise" adaptat a les varietats autòctones del Penedès.

3.1. Tiratge
S'ha de forçar una segona fermentació dins de cada ampolla, es fa el que s'anomena el tiratge: l'embotellament del vi base afegint-hi el licor de tiratge. És una mescla de vi blanc, de sucre i de llevats que, en fermentar, produiran el diòxid de carboni i l'aroma característic.
Les ampolles es deixen en repòs en posició horitzontal en caves en les rimes, en foscor i tranquilitat, i a una temperatura constant d'uns 15°C.
Es per això que és van fer baix terra, ja que és el lloc perfecte, penseu que abans no havien climatitzadors.
remogut automatic: el giropalet
Per això diuen que a Sant Sadurnihi ha un altra ciutat baix terra, kilòmetres plens de cava reposant.

3.2. Fermentació i criança
Els llevats aniran consumint els sucres fins al punt que la mateixa pressió originada pel carbònic (fins a 5-7 atm de pressió) mataran als llevats. En aquest punt ja tenim el cava.
Aquests llevats estaran en contacte amb el cava originat, aportant-li aromes característics. Normalment se li diu la criança en botella. Per ser cava és com a mínim de nou mesos.

3.3. Remogut
Un cop es decideix que ja ha fet la criança, s'ha d'eliminar les restes de llevats i d'impureses.
Ara es té que fer el remogut que es du a terme situant les ampolles inclinades en pupitres inclinats. L'objectiu és acumular els sediments al tap. Tradicionalment aquest procés es feia manualment girant cada ampolla diàriament un vuitè de volta al mateix temps que s'augmenta la inclinació.
Avui en dia és fa en màquina, amb giroplates, 1000 ampolles que les mouen en menys de 2 dies, inclús altres tècniques ho fan en hores.
Sols els caves més artesanals i de gran qualitat fan el procés del remogut.

Degollament manua
3.4. Degollament
Quan l'ampolla està en punta, totalment invertida, es fa el procés de degollament.
Es basa en treure els llevats que estan darrere el tap gràcies a la presió que hi ha a l'interior de la botella.
Aquest procés passa com el remogut, es fa manualment en algun cava de gran qualitat o pel romanticisme que comporta. La resta està automatitzat
- Manual: s'ha de tenir molta pràctica, consisteix en obrir el tap en posició horizontal i quan surten els llevats, aixecar molt ràpid la botella per no perdre producte.
- Automatitzat: les botelles ja invertides passen per un bant de glicol sota zero, de manera que es congelen el coll de la botella. Posteriorment en posició vertical normal s'obri i surt el "gelat" de llevats.

3.5. Licor d'expedició
Es pot substituir el líquid perdut en el degollament amb el mateix cava o amb l'anomenat licor d'expedició, que és sucre dissolt en vi blanc.
Degollament automatitzat
La quantitat sucre que contingui aquest licor determinarà la classificació.

4. CLASSIFICACIÓ DEL CAVA
Segons la quantitat de sucre, que s'afegeix amb el licor d'expedició, es distingeixen els següents tipus de cava:

    - Brut Nature:  de 0 a 3 grams per litre (sense sucre afegit)
    - Extra Brut:    fins a 6 grams de sucre per litre.
    - Brut:            fins a 12 grams
    - Extra Sec:    entre 12 i 17 grams
    - Sec:             entre 17 i 35 grams
    - Semisec:      entre 33 i 50 grams
    - Dolç:           més de 50 grams

En el cas del tipus brut nature i extra brut no hi ha gens de licor d'expedició i només s'hi afegeix vi. La falta de sucres afegits fa que aquests tipus de cava siguin més exigents quant a la qualitat, i la seva producció va en augment mentre disminueix el semisec, i el dolç s'ha deixat de produir.
El xampany francès es classifica de la mateixa manera tot i que resulta més àcid i pràcticament no s'elabora el tipus brut nature i poc d'extra brut.

5. LA CRIANÇA:
Segons el temps de la criança, els caves és poden dividir en:

Cava Jove: criança mínima de 9 mesos
Caves Joves
Criança en ampolla: almenys 9 mesos
Són lleugers, frescos, d'aroma discret amb tons més o menys vegetals i afruitats i dejos de llevat.
Suaus, afruitats i frescos. Molt agradables en boca. Lleugers i gustosos gràcies al bon equilibri entre acidesa i riquesa d'aromes. De color palla amb reflexos verdosos. Fent honor a la seva singularitat, mantenen el seu esperit viu, lleuger i refrescant que ens evoca el seu origen: la fruita en tota la seva esplendor.

Cava reserva: criança mínima de 15 mesos
Caves Reserva:
Criança en ampolla: almenys 15 mesos
Aromes de certa evolució (fruits secs, minerals, etc), Són de bona estructura i cos i de bona
permanència en boca. Viu, brillant i equilibrat.
Aquesta notable criança aporta a aquest cava un toc inconfusible de fruita madura.
El seu color groc pàl·lid denota l'excel·lència de què gaudeixen els reserves.
És el símbol de la tradició i el llegat de la història del Cava. Una exquisidesa per als paladars més exigents.

Cava Gran Reserva:
Criança en ampolla: almenys  30 mesos
Cava Gran Resreva: criança mínima de 30 mesos
Per tenir la qualificació de Gran Reserva, els caves estan sotmesos a especials controls de qualitat, efectuant-entre d'altres, exàmens organolèptics i analítics.
Els més de 30 mesos de meticulosa criança a les caves el converteixen en un vi únic entre tots, per la qual cosa el fa mereixedor d'aquesta categoria especial.
De color daurat pàl·lid, amb una bombolla petita perfectament integrada, aromes amb matisos torrats i sabor intens.La indicació "Gran Reserva" únicament es pot utilitzar en la presentació dels tipus "Brut Nature", "Extra Brut" i "Brut, i que la criança no sigui inferior a trenta mesos i s'hagi realitzat dins del mateix celler.
A l'etiqueta ha de constar de manera obligatòria la indicació Gran Reserva i l'any de la collita. En aquest sentit, el Cava és l'únic vi escumós que pot ostentar aquesta distinció.
El Gran Reserva és el Cava en la seva essència.

6. LA DENOMINACIÓ D'ORIGEN I LA SEVA EXTENSIÓ
La DO Cava deu ser de les poques o única DO que no és geogràfica.
Particularment m'agradaria que es diferenciés entre Cava Català i Cava Español, però es veu que   
el que limita és el mètode i les varietats del raïm.
Així que avui en dia podem trobar cava a les diferents zones de les Espanyes, tot i que el 98% s'elabora al Penedés, i majoritàriament a Sant Sadurni d'Anoia, produeix el 75% de tot el cava, per això és diu que és la capital del cava.
Zones de producció CAVA
A dia d'avui  la Regió del Cava està formada per un total de 159 municipis de les províncies de:

Barcelona (63)
Tarragona (52)
Lleida (12)
Girona (5)
La Rioja (18)
Àlaba (3)
Saragossa (2 )
Navarra (2)
València (1)
Badajoz (1)

dimarts, 28 de febrer del 2012

Origen del Xampany

Dom Perignon i la segona fermentació
En grans resums es diria que el mètode tradicional (champanoise), es forma a partir de la segona fermentació en botella, amb llevats i sucre incorporats.
Els llevats es van menjant els sucres produïnt CO2, que com està en un sistema tancat, s'integra dints del vi i eleva la pressió fins al punt que els llevats moren.
És important controlar la relació llevat/sucre, per a que no quedi sucre residual, o que no exploti la botella.

L'origen de la segona fermentació data del segle XVII (alguns diuen que inclús del XV).
Com quasi sempre, tot surgeix per accident o casualitat. Així que segurament degut a la manca d'higiene i d'algun raïm en massa maduració es va produïr una segona fermentació.
Això va agradar a la noblesa francesa i anglesa.
Els elaboradors d'aquella època intentaven prduïr aquell escumós, però tenien moltes dificultats, ja que s'escapava el CO2 produït, i seleccionaven raïms massa potents.

Al 1670, Dom Pierre Pérignon, un monjo molt sabut de la regió de la Champagne, va perfeccionar aquesta tècnica, seleccionant el raïm més adient, amb ampolles de vidre més gruixudes i l'ajuda de suro amb una grapa metàl·lica que va el·laborar champan amb qualitat.

Com a dada curiosa es diu que Dom Perignon fèia visites regulars al Covent de Sant Feliu de Guíxols, i que el suro el va agafar de les alzines d'aquella zona.
O sigui, que el suro català va ser qui va perfeccionar el mètode champanoise: així que el xampany també és una mica nostre....jejeje!!


La llegenda diu que quan en Pierre Perignon, després d'haver produït el famós mètode champenoise, i havent provat la beguda continguda en una de les ampolles estacionades al soterrani, va cridar:
- Veniu aviat , estic bevent els estels!! (referint-se a les bombolles).

Penseu que fins al segle XIX no es va poder explicar la fermentació, gràcies a Louis Pasteur.....més de 2 segles de misteri d'aquestes bombolletes....un vi místic que encara conserva el seu encant.

Com haureu imaginat, aquest monjo també li dona el nom a un dels xampanys més populars del món de la marca de Moët&Chandon.

divendres, 24 de febrer del 2012

Parellada

Parellada
Varietat blanca catalana de colors pàl·lids. 
Per supost bàsic per produïr caves, molt productiva i de qualitat. Aquesta varietat té un òptim nivell d'acidesa, en aromes on destaquen notes florals, aporta finor i elegància

ORIGEN I EXTESIÓ:
Recomanada per a la comunitat autònoma de Catalunya.

És la varietat principal de la DO Cava 
Pels vins blancs de les DO Catalunya, DO Conca de Barberà, DO Costers del Segre, DO Penedès, DO Pla del Bages, DO Tarragona i DO Terra Alta
També en Alella, Alacant, Binissalem, Carinyena, Pla del Bages, i València.

Autoritzada en les comunitats d'Aragó, Balears, Castella-la Manxa, Extremadura, comunitat de Madrid, Navarra, País Basc i la Rioja. 

LA VINYA: 
Es conrea a les zones altes de Catalunya. Es tracta d'un raïm productiu i de bona qualitat, però també sensible a les malalties i la sequera. 
Té raïms de grandària mitjana a gran, compactes i color groc-verdós. 
La planta és de maduració tardana però sensible a les malures i la sequera. 

VI: 
Els vins produïts amb raïm parellada són de poca graduació, pàl·lids, amb aromes delicats i poc cos
Si es cultiva en sòls pobres amb climes freds, pot oferir uns vins vius, perfectament equilibrats i amb suficient acidesa que els fan perdurar en el temps, encara que amb poca productivitat.
Malauradament, a la zona del Baix Penedès on representa la varietat més conreada, és d'una abundant producció, a causa de la fertilitat dels sòls fa que els seus vins siguen apagats, sols serviran per barrejar.  

També és la varietat preferent per elaborar brandi a Catalunya.

CAVA:
És un dels raïms bàsics per a l'elaboració del cava, juntament amb la macabeu i la xarel·lo.
Finor, elegància i harmonia en la conjunció amb les altres raïms base del cava.

La parellada aporta al cava finesa, frescor i aroma.  

SINÒNIMS:
També se la coneix amb els noms de:  
Martorella
Masià
Montonega
Montonero
Montonet.

diumenge, 19 de febrer del 2012

Xarel·lo

Quan penso en la varietat xarel·lo no puc evitar pensar en la Mª Teresa Campos, quan ara fa un munt d'anys promocionava un cava i va dir...."hecho con Macabeo, Parellada y Charel 10"
...ole oleeee!! que bonica és la ignorància!! ....jeje!!...sublim!!


Varietat de raïm blanc, procedent de Grècia, és probablement el raïm més emblemàtic de Catalunya. El raïm és menut i compacte, de gra mitjà, esfèric i dolç. 
La planta és sensible a les gelades.
Dóna lloc a vins amb gran caràcter, rústics per a alguns, amb aromes herbacis i estructura potent, amb notable acidesa i cos i estructura potent, que envelleix molt bé.


ORIGEN I EXTESIÓ:
Ja es tenen referències d'aquest raïm al segle X, quan s'utilitzava a Alella com mistela i els seus vins tenien aromes a pansa.
Es pot trobar des del nivell del mar fins als 400m. d'altitud.
És conrea gairebé a tot Catalunya i Mallorca, de fet, és una varietat tradicional pròpia del Penedès i del Camp de Tarragona i Balears, emprat per al cupatge del cava juntament amb el macabeu i el parellada. 
És una de les varietats principals per al blanc de:
- DO Alella, DO Binissalem, DO Costers del Segre, DO Penedès i DO Tarragona, però és conrea gairebé a tot Catalunya ia Mallorca.



LA VINYA:
És una varietat de fertilitat mitjana el desborrament tardà la fa menys susceptible a les gelades primaverals, encara que si és molt sensible al oïdi i als àcars. De maduració primerenca, es desenvolupa millor en sòls frescos on la textura del mateix no sigui molt compacta.
Els gotims, de color groc ambrat, són de grandària mitja amb forma esfèrica lleugerament acuminada, sent el raïm també de mida mitjana, molt atapeït i de forma ovoïdal. .
El cep és vigorosa i molt productiva, floreix aviat i és molt vigorosa, de manera que acusa molt possibles gelades primaverals. Es desenvolupa en zones baixes i dóna com a resultats vins amb alts nivells d'acidesa, de característiques notes vegetals perfectes per a l'elaboració d'escumosos. És de gra compacte, rodó, de pell forta i dolça, més resistent que el Macabeu.



VI:
El vi elaborat amb aquest tipus de raïm sol ser aromàtic, equilibrat, sedós i saborós. 
Els vins monovarietals són poc aromàtics, de bon grau alcohòlic i acidesa, el que fa que aguantin bé la bóta, tot i que recentment s'utilitza en sorprenents monovarietals joves.
Creix millor en sòls fèrtils i profunds. Requereix podes llargues que es realitzen quan el raïm encara està verd.
La seva verema és a mitjans de setembre i si no madura bé o es força la producció, els vins poden resultar excessivament àcids, en canvi, quan està ben elaborat, produeix vins d'acceptable riquesa alcohòlica, que es distingeixen per les seves aromes fresques i fruiters a poma, llimona, taronja.

CAVA:
És juntament amb la Macabeu i la Parellada, una de les integrants de la trilogia clàssica del cava.
El xarel·lo aporta al cava cos i estructura.


SINONIMS:
El nom xarel·lo prové de l'italià chiarello, que vol dir "clarete". Altres noms utilitzats per a aquesta varietat de raïm són: 
- pansa blanca (a Alella)
- pansa valenciana, panser, pansal, pansalet
- cartoixa (al Priorat)
premsal blanc o moll (a Mallorca)
- palop, planta valenciana i planta bona.

dimarts, 14 de febrer del 2012

Les Sorts Vinyes Velles 2006



El vi d'avui és un Montsant. Voreu molts Montsants i Priorats al blog. Són dels meus preferits.
Les Sorts Vinyes Velles com el seu nom indica, procedeix de carnatxes i carinyenes velles, les no tant velles formaran part de Les Sorts.
Un vi que el vaig descobrir a la mateixa bodega ara fa 2-3 anys.
Aquest són per mi els que sempre recordes, ja que li fiques una cara, un caràcter...
Un vi típic d'aquesta terra, càlid, carnós, tànic i molt equilibrat amb l'aportació de la fusta (una criança de roure francés i 10% americà durant 14 mesos).
Fa unes setmanes vam anar a dinar a Falset, i el vaig vore a la carta i el vam tornar a tastar.

Identificació:

Nom:        Les Sorts Vinyes Velles
Bodega:     Celler El Masroig
Lloc:          El Masroig (Tarragona)
DO:           D.O. Montsant
Varietats:    50% Carinyena
                 35% Garnatxa
                 15% Cabernet Sauvignon
 

Dades d'interés...

Elaboració:

Vi de marcada personalitat elaborat pel Celler Masroig. Realitzat amb raïms de les vinyes més velles. Se segueix el mètode de vinificació més tradicional, el de tota la vida. Criança de 14 mesos en bótes de roure francès (90%) i de roure americà (10%).
Recomanem obrir un mínim de 30 minuts abans de servir.
Un vi que representa la puresa del Montsant.



Nota de tast:

- Color
Intens color cirera molt fosc. Bordes violacis. Capa alta. Brillant. Llàgrima fina que tinta lleugerament la copa.
 
- Olor:
Molt intens i complex amb la fruita molt present, tant vermella com negra, madura, confitura complementada amb intenses fustes. En obrir-se, apareixen les aromes florals, de sotabosc mediterrani, cacau, espècies, ... formant un conjunt molt harmònic, intens

- Sabor:
Entrada càlida, intensa, àmplia. Molt saborós i carnós. Fruites i fustes en perfecte equilibri sobre un bon fons mineral i vegetal. Tanins madurs. Final llarg i molt persistent.
Un vi del Montsant rodó per gaudir.

dilluns, 13 de febrer del 2012

Carinyena

El raïm carinyena (en francès Carignan, en italià Carignano, en anglès dels EUA carignane) és una varietat de raïm negre espanyola.


Es considera el raïm més cultivada del món.
 
ESPANYA
És originària segons alguns de Cariñena (Aragó). Segons l'Ordre APA/1819/2007, és varietat:
recomanada per a Aragó, Catalunya (on la hi coneix també com samsó), País Basc i la Rioja.
autoritzada a Castella-la Manxa, Extremadura i Navarra.
A Catalunya: és la base per als vins del Priorat, estant igualment en Costers del Segre, Empordà, Penedès, Tarragona i Terra Alta.


EUROPA:
A França es conrea des dels Pirineus Orientals fins al Aude, és la més característica de la regió del Migdia. També es conrea a Sardenya i en algunes zones d'Itàlia. Va estar conreada a Algèria, Tunísia i el Marroc.  

RESTA DEL MÓN:
També és present en el Nou Món del vi: Califòrnia, Xile, Argentina, Mèxic i, en menor mesura, a Sud-àfrica o la Xina.
La carinyena, creuada amb la cabernet sauvignon ha produït la varietat ruby ​​cabernet i, creuada amb la mateixa cabernet sauvignon i garnatxa, la carnelian.

LA VINYA:
Es tracta d'una planta molt productiva, de fins a 150 hectolitre per hectàrea. És sensible a les malalties com l'oïdi i el míldiu ia la humitat. És de brotació tardana, el que fa que no hi arriben les gelades de primavera. Les seves fulles són grans, amb forma de pentàgon i sins molt pronunciats. Té raïms de grandària gran i compactes. Les baies són de grandària mitjana, forma rodona i color blau negrós. Té una alta quantitat de tanins, el que determina la seva gran capacitat d'envelliment, i alta acidesa.Es complementa amb el tempranillo i la garnatxa per a un adequat envelliment. Els seus vins arriben amb facilitat els 12 graus d'alcohol. Són vins de color intens, poc aromàtics (florals), sedosos i tendres.

ELS VINS:
Sensible a certes plagues, gairebé va desaparèixer a la zona que li va donar el seu nom, substituïda per la Garnatxa, de més personalitat i que és un magnífic complement: aporta el taní i l'acidesa de la qual la garnatxa no té, aconseguint vins alcohòlics de fins a 12 graus. És de gran color. 
Garnatxa-Carinyena amb toc de Cabernet és la fórmula d'èxit dels moderns priorats. Varietat negra molt estesa a Aragó i Catalunya, encara que té presència significativa a la Rioja. En els destinats a criança, augmenta la proporció de Carinyena, el que fa que resultin més sedosos i tendres.
 
A la Rioja afegeix un contrapunt de robustesa a la finor del raïm Tempranillo.  
Al Priorat, de sòls pissarrosos, el raïm proporciona una qualitat extraordinària. 
A l'antic vinya de Carinyena s'associa a la Garnatxa en vins de tacte vellutat i de suau astringència.

SINÓNIMS:
Mazuelo (Mazuela a La Rioja), encara que no està plenament acceptada la identificació entre carinyena i Mazuela. Mazuelo i Mazuela provenen segons alguns de la paraula basca mats, mentre que altres diuen que procedeix de "mazo", per la seva forma.  
Crujillón o crucillón (a Aragó) i Samsó (Penedès) o Sansó (Barcelona).
Altres noms: babonenc, bois dur, Boué dur, cagnolaro negre, cagnan, Cangnan o cangnane (Llenguadoc, Carignan (en francès), Carignan moullan, Carignan noir, carignane (França), carinyena (Catalunya), Carignano, català, crusilló, girarde, Gragnano (Itàlia), legno dur, carinyena negre, meló de Bourgogne, Mollard, monestel, Muscadet de Bourgogne, plant de Ledenon, roussillonen, samso crusillo, sopatna blau, negre samsó i vall de Sant Joaquim a Califòrnia).

Garnatxa

La garnatxa és una varietat espanyola tardana, molt vigorosa i productiva. S'adapta bé a sòls sorrencs o amb pedres i als lleugerament àcids.

ORIGEN I EXTESIÓ:
El seu origen és incert
El nom procedeix de Vernazza, població de la Ligúria italiana, però també podria esdevenir de "grenate", referència al color dels vins.
Es diu que és originària de la vall de l'Ebre, de fet, internacionalment se li reconeix un origen espanyol.
A Sardenya es discuteix si la garnatxa va ser introduïda pels catalans o si la garnatxa catalana deriva d'una varietat prèvia de l'illa.
És la varietat mediterrània més cultivada al món, la que major superfície ocupa al món amb 330.000 hectàrees de les quals 240.000 són a Espanya. Dóna millor resultat conreada en vessants.  

Recomanada en: Aragó, Castella-la Manxa, Castella i Lleo, Catalunya, Extremadura, Madrid, País Basc i Comunitat Valenciana.
Autoritzada en: Andalusia, Balears, Cantàbria i La Rioja.
Per tant, traient Galícia, Astúries, la Regió de Múrcia i Canàries, pot conrear-se en la resta del país.
S'utilitza pràcticament en totes les denominacions d'origen de Catalunya, inclosa la Catalunya del Nord, i en la de Requena.
És el raïm protagonista al seu torn d'una gran majoria dels vins rosats de la DO Navarra.
Possiblement el Mantó Negre deriva possiblement de l'adaptació de la garnatxa a l'illa de Mallorca, sobretot en el DO Binissalem.
 

VI DE GARNATXA:
Es tracta d'una planta d'alta productivitat. És resistent a la sequera i al fred i sensible a plagues i malalties.
Té raïmss de grandària mitjana i compactes, les baies són de grandària mitjana, forma ovalada i color vermell fosc, morat.
Produeix vins alcohòlics, poc estructurats i amb aromes lleugers, aptes per criança barrejant-lo amb altres varietats (Ull de llebre, Cabernet Sauvignon, Syrah, etc.). La seva major vocació és l'elaboració de rosats.
El vi negre o rosat de garnatxa té entre 15 º i 16 º d'alcohol, té poc color, amb cos i poc àcid. En algunes zones es produeix afegint part de most fermentat i no fermentat, resultant una aroma primari de confitures i espècies. En boca són carnosos. Destaquen els vins el Priorat i els vins dolços naturals Garnatxa d'Empordà i AOC Banyuls Grand Cru.
En zones càlides dóna el tipus de vi pel que més se li coneix (alcohòlic, poc àcid i amb molt de cos), però en zones fresques dóna un producte molt interessant i equilibrat. No es pot parlar del vi de Garnatxa amb independència de la zona de cultiu, ja que els resultats són molt dispars. Sol ser excessivament criticat per la seva qualitat quan no es tenen els suficients coneixements i experiències.

SINONIMS:
Està molt estesa pel món, per tant, també es tracta d'una varietat amb més sinònims:
abundant, aleante, aleante di Rivalto, aleante poggiarelli, alicant blau, alicant, alicante grenache, aragonès, bernacha negra, bois jaune, cannonaddu, cannonaddu nieddu, cannonao, cannonau selvaggio, canonau (a Alguer), cannonau (a Sardenya), canonada, carignan rouge, carignane rosso, carinagne rosso, elegant, francese, garnaccho negre, garnatxa comú, garnatxa negra, garnacho negre, garnatxa vermella o garnatxa grisa (a Castella i Lleó i Catalunya), garnatxa negra, garnatxa país, garnatxo o garnatjo (al Maresme i la Catalunya del Nord), giró o gironet (a Mallorca), granaccia, granatxa (al Priorat), granaxa, grenache (a França, Califòrnia i Austràlia), grenache noir, grenache rouge, kek grenache, lladoner, lladoner negre, lledoner (a l'Empordà), mencida, navaro, navarresa, navarre de la dordogne, navarrès, Negru calvese, Nieddu, negrella (a València), ranconnat, red grenache, redondal, retagliad, retaglidau nieddu, Rivesaltes , Rosselló, Rosselló negre, rouvaillard, Sans Pareil, santa maria de alcántara, tentillo, tintella, tintilla, toledana, negre aragonès, negre sovint, negre navalcarnero, negre navarrès, tocai rosso, toccai rosso i uva di Spagna, vernatxa (al Maestrat i les Terres de l'Ebre).