Aquest passat Juny vam estar de vacances a Eivissa, i com podreu pensar, a més de visitar platges, vam visitar algun celler i degustar tot el vi d'Eivissa que vam poder....
El
Vi de la terra d'Eivissa és una indicació geogràfica utilitzada per designar els vins tradicionals de l'illa d'Eivissa, regulada des del 1996.
BREU HISTÒRIA
A l'illa d'Eivissa l'activitat vitivinícola s'inicià el segle VII aC, durant la presència dels fenicis. D'aquesta època s'han trobat vasos i àmfores que els fenicis utilitzaven per emmagatzemar el vi d'Eivissa. A l'època púnica, els principals vins consumits al llevant de la Península procedien d'Eivissa, i eren transportats dins àmfores fenícies. Els coneixements vitivinícoles eren prou importants, fins al punt que foren els pobladors de l'illa els qui introduïren la producció vinícola a les zones pròximes de la Península. La presència dels romans a l'illa contribuí a la millora de l'activitat vitivinícola, introduint noves tècniques de cultiu i millorant els processos de vinificació.
El segle XIX fou el de màxima esplendor envers el cultiu de la vinya i de la producció de vi.
L'any 1862 féu acte de presència la plaga de la fil·loxera a França. Aquest fet, els bons preus i la facilitat de venda cap al mercat francès determinaren un important impuls de l'activitat vitivinícola.
L'any 1867, l'Arxiduc Lluís Salvador quantificà la superfície de vinya, a l'illa, en més de 45 ha i la producció de vi en 232 hl.
A finals del segle XIX aparegué la fil·loxera a la comarca, deixant abatudes les vinyes de la zona. Aquest fet i els incentius atorgats mitjançant subvencions comunitàries, per arrabassar multitud de vinyes, han dificultat terriblement la recuperació de l'activitat vitivinícola. Malgrat això, els pagesos d'Eivissa continuaren l'activitat vitivinícola durant tot el segle XX, i fins a dia d'avui.
Prova d'això és la "Festa del vi de Sant Mateu" que se celebra el mes de desembre a la localitat de Sant Mateu d'Albarca. A aquesta festa, a la qual hi assisteixen persones de tota l'illa, els pagesos hi presenten el vi novell.
Però no és fins els anys noranta quan s'inicià la vertadera revolució del vi d'Eivissa, moment en què dos vinicultors, elaboradors de raïm de la seva propietat, apostaren per la qualitat i invertiren en moderna tecnologia en els seus cellers. El 15 de novembre de 1996 es regula la utilització de la menció "Vi de la terra Eivissa". Actualment la producció és molt limitada, per la qual cosa aquests vins es destinen a una clientela selecta i no és fàcil la seva adquisició a tots els mercats.
GEOGRAFIA
L'illa d'Eivissa es caracteritza per una orografia en la qual destaquen dues agrupacions de muntanyes d'una altitud no superior al 500 m. Entre les muntanyes que conformen aquestes dues agrupacions hi ha petites valls molt aptes per al cultiu de la vinya.
Les pluges són escasses i es concentren a la tardor
SÒL
 |
| VdlT Ibiza |
El sòl, format a partir de calcàries, dolomies i margues, és en bona part argilós, de tipus marró vermellós amb un horitzó de crosta calcària. Aquesta comarca vitivinícola presenta un clima mediterrani subtropical sec, caracteritzat per un elevat nombre d'hores de sol, estius de temperatura i humitat elevada, i hiverns amb temperatures moderades
VINS
Hi destaquen els
vins negres elaborats amb monestrell, varietat tradicionalment cultivada a l'illa i molt ben adaptada. Són vins de color cirera o picota, brillants i transparents. Predominen les aromes de fruita madura (maduixa), caramel de maduixa, notes perfumades i en alguns casos hi destaca la farigola. La farigola, tradicionalment, es va utilitzar per evitar l'embussament dels cubs de fermentació, per tant es podria dir que és un atribut destacable i identificatiu del vi d'Eivissa. En boca són vins amb cos, densos, arrodonits i càlids, el final és llarg i amb records de fruita amb aiguardent.
Pel que fa als
vins blancs, destaquen els elaborats amb macabeu com a varietat principal. Són vins amb un bon color groc de llimona o palla, amb aromes de fruita madura (poma) i flors. En boca són frescs, estilitzats i equilibrats, i tenen un bon pas i un final de fruita molt madura.
La graduació alcohòlica mínima és: vi blanc 11,0°, vi rosat 11,5°, i vi negre 12,0°. L'acidesa total mínima ha de ser de 4,5 g per litre d'àcid tartàric i l'acidesa volàtil no pot ser superior a 0,8 g per litre, expressada en àcid acètic
Les varietats típiques són:
Tintes: Monastrell, Ull de llebre, Cabernet sauvignon, Merlot i Syrah.
Blanques: Macabeu, Parellada, Malvasia, Chardonnay i Moscatell
CELLERS
En l'actualitat, hi han 5 cellers:
- Bodega Sa Cova
- Ca'n Maymó
- Ca'n Rich de Buscatell
- Vins de Tanys Mediterranis S.L.
- Hacienda Agricola Cesar
...més dades d'interés:
Nombre hectàrees: 50 hectàrees
Producció anual: 1.614 hL
Núm cellers: 4
Venda mercat nacional: 91%
Illes Balears: 90,6%
Península: 0,3%
Venda mercat exterior: 9%
Com he dit en els posts anteriors, vam estar a Eivissa el Juny passat, però tot i que vam fer una visita a un celler i tastar els vins que vam poder, no vam "carregar" perquè tornavem en avió i en equipatge de ma.
