dilluns, 23 de desembre del 2013

ViCult (II) - Fira de la Puríssima - Sant Boi

2ona edició Vi Cult Fira de la Puríssima Sant Boi
Com tots els anys, anem a la capi al pont de la Puríssima...per natros ja és tota una tradició...
L'ay passat amb els nostres amics Fernando i Montse vam passar per la Fira de la Puríssima de Sant Boi, i vam assistir....i fortuitament inaugurar al Vi Cult 2012.

Així que aquest any hem pensat que amb la tradicional escapada del pont, inclourem la ja tradicional visita al Vi Cult: un lloc ideal per fer una parada abans de continuar amb el recorregut de la Fira, i gaudir del terrassing , amb tast de vins, cerveses artesanes a càrrec de Celler la Vinya de Sant Boi, escoltant la millor música de les bandes de Sant Boi: Vi Cult (II) 2014

Aquest segona edició hi havia molta més gent que l'any passat, ens alegrem que aquesta bona idea hagi tingut fruits....ja vorem l'any que ve....tindrem que demanar entrades i tot...jeje!!

La idea és mesclar música i vi. Aquesta vegada enlloc d'un duet hi havia tota una banda, on versionaven blues i jazz, música que li va molt be amb una copa a la ma.
A més del vi i de les tapes fredes i calentes de l'any anterior, van introduïr unes cerveses artesanals.
Un bon motiu per sortit en aquestes dates tant fredes....
Des del nostre blog tornem a aplaudir aquesta iniciativa i....ens veiem a la tercera edició!!


II edició de ViCult: visita ja obligada

dimarts, 3 de desembre del 2013

De vins per Barcelona: Monvínic i Bar a Vins de Moritz

Visites obligades per les barnes
Ara fa un any que pel pont de la Puríssima vam estar per Barcelona. Ja va sent una tradició passar aquests
dies a la capi...uns dies que intentem vore la ciutat on vam viure i visitar les amistats que tenim per allà...
Aquest tornem. Pensant en que farem m'ha vingut a la memòria que l'any passat vaig anar de vins per Barcelona.
No va poder ser amb Gisela, ja que teniem a Joanna a la panxeta.
Vaig quedar en el meu bon amic Juan Gomez, vam treballar junts fa més d'una dotzena d'anys, després cadascú va fer la seva vida, però sempre hem mantingut la nostra amistat.

Vam anar a dos dels millors llocs on es pot fer unes bones copes de vi:

BAR A VINS DE MORITZ:
Per més info podeu entrar al link que vaig fer: Bar a Vins de Moritz

En plena Ronda Sant Antoni, l'antiga fàbrica Moritz ha obert una cerveseria. Annexa a ella dins del mateix recinte trobareu un petit espai: el Bar a Vins.
Un gastrobar amb els millors vins: es pot picar productes de gran qualitat amb vins a pes...si si!! Vins que te'ls serveixen com si fos un bistec a la carnisseria....
- fiquen la copa a la bàscula
- taren la copa
- introdueixen el codi de cada vi (en resum: a quan val lo kilo, bé el mL, el gram)
- te serveixen la copa i te treuen el ticket.

Sembla una animalada, però així pots tastar vins a copes com pot ser l'Ermita...tot i que me sembla massa metòdic el cobrar-ho a pes...
De les més de 500 referències pots demanar l'ampolla sencera, el porronet (30cl),una copa (10cl), mitja copa (5cl) o una cata (2cl). Però realment t'ho pesen...així que sols són referències de mesura.

Vam demanar uns formatgets del pirineu català, i per beure:

- un Numanthia de Toro: el germà petit del Termanthia, un dels millors vins del país
- Les Tallades de Cal Nicolau, d'Orto Vins: una raresa del  Montsant: un picapoll de vinya prefil.loxera, d'abans de 1880. Sols hi han 0.17 hectàrees













MONVÍNIC
Per més info podeu entrar al link que vaig fer: Monvínic
Ja havia anat una cop sol, un espai bestial, diuen que és un dels millors llocs del món en el món del vi.
Vi a copes on la carta és una tablet, on pots veure totes les dades de cada vi, així com fer búsquedes per DO's, varietats, anyades, etc etc....

Aquí vam demanar:

- Viña Tondonia 1996 de Lopez de Heredia: tot un clàssic.
- Brunus 2009 de Portal del Montsant: un vi amb segell Montsant



diumenge, 17 de novembre del 2013

2a Simfonia de Vins de Qualitat de Castelló

Gisela&Ramon al photocall
Aquest mes de novembre, dies 7 i 8, s'ha celebrat la II Simfonia de Vins de Qualitat de Castelló.

Un tast amb més de 500 referències de vins de qualitat de tot l'estat espanyol que conjuntament promouen els 10 distribuïdors de la província, unint-se per formar Vindicas.

A la primera edició de l'any passat Gisela no va poder vindre, ja que teniem a la panxeta a la Joanna, així que vaig anar amb el nostre amic Javi. Vos deixo l'enllaç per si el voleu vore: I Simfonia de Vins de Qualitat.

Aquest any vam anar tots dos, vam anar ben d'hora, que és l'unic moment on realment es difruta del tast i es pot parlar amb els distribuïdors i algun celleriste. Teniem reservada una habitació al mateix hotel, així que no ens calia patir per si pitàvem o no...jeje!!
Durant la tarde van vindre els nostres amics Javi i Carmen: copetes, xarradeta, i algun "pintxo" fora al hall que oferien els de l'hotel. Una bona tarde.
Els vins i caves que vaig poder apuntar i fotografiar van ser aquests (suposo que ens vam deixar algun....clar!!):


1. Recaredo Intens 2008 - Rosat Brut Nature. D.O.Cava
2. Berdie Amor: Germans Jovani - amb una mica de garnatxa. D.O.Cava
3. Huguet. Brut Nature - Can Feixes - D.O.Cava
7. Vallegarcia Viognier - Bodega Pago Vallegarcia - VdT de Castilla - 6 meses en barrica
8. Emendis: Macabeo, Chardonnay i Muscat - D.O.Penedés
13. Syrah 2011- Alvarez Nolting - D.O. Valencia
15. Eridano Crianza - D.O.C.Rioja
16. Flor de Vetus 2011 - D.O.Toro
17. La Fou El Sender - D.O.Terra Alta
18. Finca Resalso 2012 - Emilio Moro - D.O.Ribera del Duero
19. Rayos Uva - Oliver Riviere - D.O.C.Rioja
20. Babel Vinya Natura - Brut - D.O.Cava

Després com no teníem prou, vam anar a sopar a un restaurant recomanat per Carmen: Casa Teresa, un lloc molt tranquil i molt recomanable.

GALERIA FOTOGRÀFICA:


nº1, nº2 & nº3
nº4, nº5 i Gisela amb el de Caves Alta Alella


nº6, nº7, nº8 i la nostra Gisela enmig de copes...
nº9, nº10, nº11 i nº12




nº16, nº17 i nº18
nº13, nº14, nº15 i els quatre cracks!!














nº19, nº20 i nº21

dijous, 31 d’octubre del 2013

Halloween a un celler subterrani de La Rioja Alabesa

El celler El Fabulista, situada sota un palau del segle XVII de la vila de Laguardia , és una de les dues úniques cellers que continuen avui processant els vins de DOQ Rioja de manera artesanal dins del recinte emmurallat de Laguardia amb raïms procedents de vinyes pròpies que són trepitjades i processades a la manera antiga . Deu el seu nom a un dels seus habitants més coneguts : l'escriptor de rondalles i contes Félix María de Samaniego .Amb motiu de la festa de Tots Sants, el celler ofereix visites de suspens els dies 1 i 2 de novembre amb el títol Els insòlits follets del vi, inspirades en els relats d'Edgar Allan Poe barrejats amb la història i tradicions de la comarca d' Rioja Alavesa. Tindran un preu de 11 euros i es realitzaran en dos horaris: 17.30 i 19.00 hores .L'activitat es pot contractar directament a l'Hotel Wine Oil Spa Villa de Laguardia , un establiment de quatre estrelles que es converteix en el punt de sortida per a conèixer Rioja Alabesa.



















dimecres, 11 de setembre del 2013

Agusti Torelló Mata

Seguim en el propòsit de fer les recopilacions de les visites de cellers que hem visitat.

En aquest cas va ser una despedida.
Els meus cunyats es casaven al Juliol de 2009, i natros volíem fer alguna cosa....
Que millor que una visita celler!!

Doncs res, el 20 de Juny de 2009 vam fer el montatge...tots de blanc, i sorpresa!!
Cap a Agusti Torelló, despés a dinar Cal Blai, i a dormir a una casa rural tots plegats en germanor!!

Ja és el segon cop que monto aquest tipus de despe, l'any anterior va ser la de Chals a Cannals i Munné

La parella i tots de blanc

DADES DEL CELLER:

- Nom:         Cava Agustí Torelló Mata
- Població:    Sant Sadurní d'Anoia, Barcelona
- Zona:          D.O. Cava
- Web:           http://www.agustitorellomata.com/es/
- Telefon:       938 91 11 73

LA VISITA:
Joan va ser el noste guia físic i gui espiritual!!
Ens va explicar la filosofia de l'empresa, així com la manera de fer el cava que tenen. Molt divertit.
Després el cap de setmana va acabar totsplegats dinant a Cal Blai, i després fent el soparet a la fresca en una casa rural ente Sant Sadurniu i Vilafranca


GALERIA FOTOGRÀFICA:


Giropalets habituals en les caves actuals

Dani Itarte escoltant tot concentrat al nostre Joan

Joan i Oriol...

Les premses de la cava

Tots concentrats escoltant a Joan

Les noves instal·lacions d'Agustí Torelló

dimarts, 6 d’agost del 2013

El cava pot ajudar a mantenir la memòria

El cava pot ajudar a mantenir la memòria
En els últims anys, múltiples estudis han demostrat els beneficis que aliments com el vi tenen, sempre que es consumeixin amb moderació, sobre la salut de les persones. La presència algunes begudes alcohòliques de certs compostos químics, associada amb una dieta equilibrada (que sempre sol prendre com a base la dieta mediterrània) i la pràctica regular d'exercici lleuger, demostren, per tant, ser una bona manera de prevenir malalties de tot tipus, especialment les relacionades amb els problemes cardiovasculars, certs tipus de càncer, colesterol o artritis.Però el que no s'havia comprovat fins ara eren els avantatges que begudes com el cava poden presentar en relació amb la memòria. Així, una investigació de la Universitat de Reading afirma que la ingesta de tres copes d'aquest vi escumós pot ajudar, en aquest cas, a combatre els efectes de trastorns cerebrals com l'Alzheimer i la demència, malaltia aquesta última que, tot manifestant normalment a edats avançades, té probablement el seu origen en la mitjana edat, a partir dels 40 anys.Segons els responsables d'aquest estudi, la presència d'àcid fenòlic en les varietats de raïm amb les que s'elabora el cava té relació directa amb aquests efectes beneficiosos. Per a això, s'han realitzat experiments amb animals de laboratori, i s'ha detectat que després del consum regular de escumós (barrejat amb el menjar), els subjectes van millorar el seu acompliment en recórrer un laberint, passant d'un èxit del 50% al 70% , en un termini de tan sols sis setmanes.Tradicionalment, sempre s'ha dit que els 'cues de passa' són un remei infalible per a la pèrdua de memòria, encara que no sabem si aquesta afirmació té base científica. Ara ja comptem amb un indici d'alguna cosa semblant, tot i que encara s'han de realitzar les proves definitives amb un grup de majors de 60 anys que, durant tres anys, seran subjecte d'estudi per demostrar o refutar definitivament les conclusions preliminars del treball, dirigit per el professor de bioquímica Jeremy Spencer.

Font: http://blog.uvinum.es

dimecres, 31 de juliol del 2013

Tast del Territori - Cervesa Badúm

Tast del Territori amb Cervesa Badúm
Feia temps que no anava a un Tast del Territori al Mercat de Vinaròs que organitza Mira Que Bo.
Aquesta vegada el tast era de cervesa. Feta ben prop de casa, a Peníscola, i des de fa ben poc, de Setembre de l'any passat: Cervesa Artesana BADÚM


Al tast, Bernant ens comenta que Badum és una cervesa artesana, natural, singular i autòctona, elaborada de forma artesanal a Peníscola. El seu nom suposa un reconeixement i posada en valor del patrimoni històric i natural de Peníscola, representat per la torre Badum, torre d'origen medieval alçada sobre un penya-segat de més de 95 metres d'altura en ple paratge natural de la Serra d'Irta.

Elaboren cerveses especials, d'alta fermentació i refermentades en la seva pròpia ampolla, on agafen el gas que forma l'escuma i evolucionen amb el temps.
La cervesa no passa per processos industrials com el filtrat ni el pasteuritzat de la cervesa, creient en la puresa dels productes artesans. La producció de cervesa és limitada i elaborada de forma artesanal des de la mòlta del malt fins a l'etiquetatge de les ampolles.


Avui per avui fan 3 tipus de cervesa:

- Badúm Pilsen: una cervesa rossa d'alta fermentació i refermentada en ampolla, sense additius i sense pasteuritzar. Molt baixa en llúpol
Ingredients: Aigua de Peníscola, maltes, llúpol i llevat.


- Badúm Blat:Similar a l'anterior amb més llúpol i en base blat
Ingredients: Aigua de Peníscola, maltes, blat, llúpol i llevat.


- Badúm Carxofa:  La més autòctona i autèntica, feta amb carxofes de Benicarló i 4 maltes diferents. Utilitzaen 100Kg de carxofa per cada 400 litres de cervesa 
Ingredients: Aigua de Peníscola, maltes, blat, llúpols, llevat i carxofa de Benicarló.

Elaboració:
Quan li vam preguntar que ens fes un resum de l'elaboració de com fer cerveses artesanals ens va dir més o menys el següent:
- 3 parts d'aigua per 1 de malta
- deixar-ho a 65ºC durant 2 hores
- pujar fins a 98ºC i afegir el llúpol
- extraure el most
- introduïr els llevats una setmana
- deixar en ampolla 3 setmanes més

En resum: un tast ben curiós i ben bo!!

GALERIA FOTOGRÀFICA:



Taula de Tast 2013 pels de Mira Que Bo
Degustació de les cerveses Badúm
Preparats pel Tast del Territori
Badúm, Kevin, Gabriel i amb músiqueta de DJ Bul







Els nostres amics pescadors van
damanar per una cervesa de llagostins

Tastant la cervesa de carxofa
Les explicacions de l'elaboració


dimecres, 24 de juliol del 2013

Tío Pepe presenta un indicador tèrmic per un consum perfecte

indicador tèrmic a l'etiqueta
Per combatre les calors estivals, González Byass presenta Tio Pepe on ice. 
Aquest estiu les ampolles de Tío Pepe incorporen un indicador tèrmic que mostra el moment perfecte de consum a la temperatura de 5 ºC. Els gels superiors que decoren aquesta sèrie limitada, canvien de color a un blau intens ... És el moment ideal per gaudir de Tío Pepe!

"Obsessionats amb el servei perfecte" de Tio Pepe, aquesta innovació tècnica garanteix el gaudi d'una copa de Tío Pepe "en el tradicional aperitiu o en perfecta harmonia amb la rica dieta mediterrània", com sempre en copa alta i, ara , "Molt fred".


González Byass és un celler familiar fundada l'any 1835 i dedicada a l'elaboració de vins i brandis de Jerez. Marques tan conegudes com el fino Tío Pepe, joies enològiques com Noè o Apòstols, o el brandi solera gran reserva Lepanto, l'han consagrat com una de les principals cellers del món. La tradició, la investigació i la recerca de la màxima qualitat són els pilars en què González Byass ha centrat un treball avalat per gairebé dos segles d'experiència.

Seguint el mateix camí, fa més de 30 anys que González Byass s'ha convertit en una família de vins, incorporant cellers de zones emblemàtiques per poder representar fidelment la diversitat enològica d'Espanya. 

- Cellers Beronia-a Ollauri, La Rioja
- Caves Vilarnau-a Sant Sadurní d'Anoia, Barcelona 
- Finca Constància, a Otero, Toledo
- Finca Moncloa, a Arcos de la Frontera, Cadis
- Viñas del Vero, en el Somontano, Osca
són alguns dels exemples.  
En aquesta mateixa línia, la família també desenvolupa:
- l'anís Chinchón
- els licors de fruita Gran Pecher i Gran Pomier
- i els destil · lats d'alta gamma entre els quals es troben la ginebra The London N º 1, el vodka Druide o el rom Flor de Canya al mercat nacional.

dimarts, 18 de juny del 2013

Taps de suro, de rosca....i ara de rosca de suro...

El nou sistema Helix
Els taps....de suro o de rosca?
Si ja havia debat entre aquest dos tipus de taps, ahir es va presentar un híbrid entre els dos conceptes.
Opinions per a tots els gustos.
Jo personalment penso que de suro, tot i que la tendència dels joves serà de rosca per aspectes econòmics.

Una nova edició de Vinexpo té lloc a Bordeaux, França, fins al 20 de juny, i una de les sensacions d'ahir 17 de Juny va ser ‘Helix’, l'inèdit suro a rosca que acaben de presentar en conjunt l'embotelladora  O-I i la surera Amorim Cork. I la polèmica, per descomptat, no va trigar a deslligar-se, reflotant la coneguda lluita entre els tradicionalistes i els que opinen que la popular tapa a rosca 'podria portar beneficis a la indústria.El so al destapar una ampolla és, sens dubte, únic. Un científic podria explicar el fenomen en termes de canvis de pressió i elasticitat. Però per als que aprecien el bon vi, el petit esclat sonor presagia l'arribada d'una instància agradable, desperta associacions amb aromes, celebracions i moments de relax que van molt més enllà de l'alcohol. 

Es creu que la combinació d'ampolles de vidre i tapes de suro data del s. XVII. Però hi ha avui en dia una gran varietat de materials que podrien considerar més adequats per segellar un recipient. Fins i tot l'influent crític Robert Parker assenyala que a mitjans de la dècada del 90 entre el 7% i el 10% del vi que degustava patia del problema de "gust de suro". I el 2004 va predir que els segells de rosca dominarien la indústria per al 2015.I, per cert, les tapes de plàstic o metall a rosca ja han estat adoptades per molts productors cansats de batallar amb el temut "cork taint", o contaminació del suro que transmet al vi aroma i gust de floridura, i és un dels majors problemes que afecta als cellers del món.La tapa a rosca, anomenada genèricament "Stelvin" per ser aquesta marca més coneguda, va conquistar mercats ràpidament en països com Nova Zelanda, on el 2011 el 90% de la seva producció de vi va ser envasat d'aquesta forma. Però a Europa i Estats Units el suro segueix sent rei. I això no deixa de sorprendre a molts, que entenen que el vi ja s'ha 'democratitzat' i modernitzat.
Per la seva banda, Portugal (d'on prové la major part del suro que es consumeix a nivell mundial)  ha vingut buscant formes de combatre una de les causes més comunes del 'gust de suro': la transmissió al vi d'un compost químic anomenat tricloranisol (TCA), que ho contamina amb una aroma fúngic, desagradable i penetrant.La tapa a rosca no només evita el problema de la contaminació del suro, sinó que proveeix un segell més efectiu que, segons molts crítics, garanteix un millor sabor en els vins, excepte en aquelles collites que requereixen més oxigen per al procés d'envelliment."Preferim tapes que assegurin que el vi no sigui defectuós ─ assenyala Ewan Murray, portaveu de la
Wine Society del Regne Unit ─. Els vins que es poden prendre més joves sempre van a estar més frescos amb una tapa a rosca ". 

Per la seva banda, l'expert Simon Hoggart afirma que només en una ocasió va degustar un vi amb tapa a rosca que tenia aroma de florit. "La probabilitat que el sabor sigui bo i no hi hagi problemes és molt més gran", assegura.No obstant això, el stelvin elimina el ritual del lent gir amb el llevataps seguit d'un moviment ràpid (o la tècnica menys digna però molt efectiva de col · locar l'ampolla entre les cames per destapar), i aquesta satisfacció quan finalment el suro se separa del recipient .
Però per a altres amants del vi les consideracions culturals o els costums poden pesar. I potser per això
O-I i Amorim Cork  decidir produir un híbrid: un tap de suro ... a rosca.

Helix: Un tap de suro.....a rosca....




Segons aquestes firmes, estudis de mercat demostren que el 94% dels consumidors de vi dels Estats Units i el 90% a França prefereixen els taps de suro. Així que van desenvolupar el Helix, similar al que ja es fa servir per a ampolles de whisky o sherry, però sense remat superior de plàstic.Eric Bouts, Director Executiu d'O-I afirma que el seu nou producte està destinat al mercat de vins d'entre 8 i 15$. I s'estima que estarà a les botigues europees en els propers dos anys, a més de conquistar el públic a la Xina, que va arrabassar al Regne Unit el cinquè lloc en els mercats de vi a nivell global.No obstant això, la tradició és fonamental per als consumidors del gran país asiàtic, que importa de França el 48% del vi que consumeix. Els amants del vi a la Xina esperen trobar taps de suro en les seves ampolles, i fins i tot alguns organismes regionals dedicats al vi han prohibit als cellers utilitzar stelvins.Pel crític Jay Rayner, del diari britànic The Observer, el que està en joc no és només la qualitat del vi, sinó el seu caràcter, i una tradició gairebé romàntica. Assegura que com més diners gasta un consumidor en una ampolla de vi, més rituals desitja associar al seu consum. I això inclou taps de suro, és clar.
Alguns afegeixen que el suro l'avantatge de créixer en els arbres, pel que respecta un principi reverenciat pels amants del vi: no hi ha dues ampolles que siguin exactament iguals. Els francesos usen el terme 'terroir' per resumir aquesta referència gairebé espiritual quan la identitat està associada a un lloc geogràfic únic.Per l'altre costat, una tapa de metall garanteix consistència i uniformitat.Però per als tradicionalistes, mai oferirà el plaer de percebre l'aroma d'un suro empapat de vi.Podrà el Helix posar d'acord?

dimecres, 29 de maig del 2013

Vi de Gel

Vinya de Gewürztraminer gelada
Sabeu que és el VI DE GEL?
Jo coneixia el de Gramona, que abans es deia així, però fa poc van prohibir aquest terme aquí a les espanyes i s'ha de dir VI DE GLAÇ.
En alemà es diu EISWEIN, i sols és pot dir als vins de gel produïts a Alemania i Àustria.
A la resta es diu ICEWINE
Massa noms per mi, així que he pensat de buscar una mica d'info i fer el post d'avui sobre aquest tipus de vi.

EL RAÏM: CARACTERÍSTIQUES
És un vi fet de raïm gelat amb una forta concentració en sucre. 
La tècnica per aconseguir aquest raïm consisteix a deixar sobremadurar el raïm al cep, que no es cull fins que es produeix la primera gelada. 
Quan el gra es gela, l'aigua s'expandeix i trenca la pellofa del raïm. Així, es perd més aigua i el sucre és més concentrat.
Els vins de gel són extraordinaris de riquesa i de persistència aromàtica gràcies a la seva concentració ia una acidesa fora del comú.

ORIGEN
El primer EINSWEIN que es té notícia va aparèixer el 1794 de manera no intencionada a Franconia, zona del nord de Baviera (Alemanya). Vitivinicultors d'aquesta regió que van intentar elaborar vi de raïm parcialment congelades per una inesperada gelada van obtenir el que, se suposa, va ser un vi de lenta fermentació i de característiques molt diferents al que s'esperava: molt saborós, aromàtic, dolç i d'acidesa intensa. La tradició es va estendre a diverses zones i des de l'època napoleònica diversos vinicultors alemanys van dedicar esforços a l'elaboració d'aquest difícil vi.
De producció limitada, circumscrit a regions concretes ja anys amb climatologia adequada, el 'Eiswein' es va convertir en un vi de luxe per beure només en ocasions molt especials. A França, diverses regions van adoptar molt aviat el costum d'elaborar el que anomenen 'Vin de Glacier' i ja es parlava de collites especialment bones en 1846 i 1880.

ZONES DE PRODUCCIÓ
És una tècnica que s'utilitza en zones fredes on es cultiva la vinya, sobretot a Alemanya i França i es fa amb varietats com Gewürztraminer i Riesling, però també amb Chardonnay, Cabernet franc i Vidal (al Canadà). 
Els que tenen més reputació es troben a Alemanya, sobretot al llarg del Mosel·la, el Sarre i el Ruwer. Hi ha igualment Eiswein austríacs. Són sovint molt cars (250 euros per ampolla).
Quebec també una bona reputació en aquest domini, on també s'elabora sidra de gel. A Canadà es produeix també a Columbia Britànica i en Ontario, a la regió dels Grans Llacs.
A Espanya s'ha assajat amb èxit a la zona del Penedès. També a Valladolid, La Seca, mitjançant raïm verdejo
En l'actualitat Alemanya i Àustria són els dos elaboradors de 'vi de gel' clàssic per excel·lència. Els millors 'Eiswein' procedeixen de la regió del Rhin, on algunes de les collites molt sonades del passat segle van ser les de 1950, 1961, 1965, 1966, 1983, 1985 i 1991.
A Àustria la regió de Neusiedlersee és la més especialitzada i ha donat collites excel · lents el 1991, 1995 i 1998.
A Amèrica del Nord comença a produir ICEWINE és relativament recent, però com ha passat amb altres vins, prenen molt aviat la capçalera pel que fa a quantitat i, segons alguns, també pel que fa a la qualitat. En l'actualitat la península del Niàgara i la regió del Nord-oest Pacífic, és a dir la composta per la Columbia Britànica del Canadà (amb el fabulós vall vinícola de Okanagan) i els estats de Washington, Oregon i Idaho als Estats Units tenen una bona part de la poducción dedicada al 'vi de gel', entre altres coses pel fet que posseeixen una climatologia propícia per a tal fi. La casta riesling i la híbrida vidal són les preferides com a matèria primera.

GASTRONOMIA
El vi de gel és recomanable prendre com un vi de postres, amb dolços, fruites o amb foie, o degustar sense més en la sobretaula després del menjar. Es pren en poques quantitats, ja que és per gaudir-i assaborir els seus aromes màgics. 
Curiositat: Ben al contrari del que la gent pensa, els vins de gel s'han de prendre a una temperatura de 10-12 ºC i no a temperatures properes a congelació. Si arribéssim a congelar aquests vins, perdríem la qualitat del producte per la concentració de l'aigua en forma de gel i consegüent desestructuració d'aquest.



Una verema "fresqueta"
Raïm per baix dels -7ºC




















VINIFICACIÓ NATURAL
Perquè es produeixi aquesta congelació, cal que la temperatura es mantingui almenys entorn a -7 o -8ºC  (sense baixar dels -13ºC, cosa que seria contraproduent) durant diversos dies.
Atès que dins del gra de raïm es gela en primer lloc l'aigua, és tècnicament possible separar el suc del raïm concentrant per pèrdua d'aigua si es premsa sense dilació abans que es desfacin els cristalls de gel. En altres regions vitivinícoles del raïm estarà sobremadurat per aquestes dates, cosa que no sol passar a les regions productores centreeuropees, a causa de l'habitual manca de sol.

Encara avui, l'obtenció de vins de gel és una activitat arriscada, cara i amb total dependència dels atzars climàtics encara diverses tècniques intenten minimitzar al màxim aquesta dependència. L'elaborador que opti per treure una vintage de 'vi de gel' natural un determinat any, ha de confiar en la predicció meteorològica (això sí, cada vegada més eficaç), deixar una part de les soques, les de millor qualitat, sense veremar, i esperar que amb l'arribada dels freds de tardor, si aquests arriben, es congelin al cep i que aquests s'allarguin durant el temps suficient perquè la congelació es realitzi de manera adequada, a més de disposar dels mitjans per premsar el raïm a peu de vinya. De fet la pràctica més comuna consisteix en veremar de matinada raïm congelada, i portar ràpidament al cup, que es manté obert per mantenir la baixa temperatura.

En l'actualitat s'intenta reduir el factor atzar en l'elaboració de vins de gel mantenint les soques sense veremar seleccionades sota una coberta de poliuretà, sota la qual el raïm acaben de madurar i de vegades adquireixen la podridura noble. Aquestes cobertes protegeixen els raïms madurs, generalment desfoliades, de les accions climatològiques nefastes com les pedregades o fortes pluges.

El premsat de raïm intensament gelades és complicat i s'ha de fer en gàbies robustes i premses mecàniques o hidràuliques, sent les pneumàtiques poc indicades. El most que s'obté a l'inici del premsat és un concentrat natural, ric en bouquet, molt concentrat (140º Oechsle, aproximadament un 28% del pes en sucre) i una acidesa elevada (14 g/L o més).
Conforme avança el premsat, ambdós paràmetres disminueixen en augmentar el desglaç i la temperatura, de manera que només una petita proporció del most és aprofitable (s'exigeix ​​que el most final tingui almenys 40 º Oechsle, aproximadament el 8% del pes en sucre).

En aquestes condicions de fred i amb aquesta concentració de sucres, és difícil que la fermentació arrencada immediatament, de manera que sol temperar el most, ja sigui per escalfament controlat o deixant un parell de dies en repòs, cosa que permet, d'altra banda, eliminar una certa quantitat de fangs. La tradició és emprar per a la fermentació bótes de fusta i l'ús d'un peu de cuba d'entre 0,5-1%. La fermentació d'aquests mosts, per les seves especials condicions, és lenta. L'alta concentració de sucres unida a la concentració d'alcohol produeixen el que s'anomena plasmòlisi, un col · lapse de la cèl · lula, que fa que no pugui fermentar tot el sucre a etanol. D'aquesta manera el vi roman amb el seu característic dolçor alhora que amb un grau alcohòlic baix (del 5% al ​​10%).


El premsat: un procés complicat
És habitaul veremar a la matinada





















VINIFICACIÓ ARTIFICIAL

Criomaceració
És realitza a les vinyes que no es gelen naturalment a causa del clima del lloc, o , tot i poder gelar-se, prefereixen assegurar-se el procés de vinificació del raïm, segons els seus propis patrons.
Aquest mètode de criogenésis artificial es basa en congelar el raïm al punt desitjat de maduració, i extreure després el most, quan encara està totalment congelada, obtenint així, un resultat anàleg al procés natural, però molt més segur.
Aquest procés artificial permet més seguretat en el resultat, al dominar completament tot el procés (temperatura de recollida, temperatura de maceració, temps transcorregut, etc ...), a diferència de la manera natural, en el qual els paràsits o microorganismes de la raïm per sobremaduració, una maduració insuficient, o un procés de premsat massa lent (descongelació), poden arruïnar la qualitat del vi de gel natural, ja que les condicions del raïm s'han de seguir de manera molt estricta, per obtenir resultats óptims.


Crioconcentració
És un sistema d'eliminació d'aigua mitjançant fred, que aprofita les propietats físiques de les solucions aquoses en assolir temperatures sota zero. En aquestes condicions, la solidificació d'aigua pura (o gairebé pura) en forma de cristalls de gel, permet que la resta de solució, molt més concentrada que inicialment, pugui separar en un simple tamís. S'aplica a la indústria per molt diversos processos i en alimentació a més d'en enologia, s'utilitza en cafè, sucs i altres begudes.
En l'elaboració de vi es pot recórrer a la 'crioconcentració' a diversos nivells: en raïm (imitant l'elaboració del 'Icewine'), en most o al propi vi. Aquest últim cas s'utilitza a Austràlia i altres zones per fer més dolços i aromàtics alguns blancs dolços. La seva tecnologia és senzilla. S'introdueix un serpentí en el vi pel qual circula un líquid de refrigeració a molt baixa temperatura de manera que al voltant d'ell, es forma un bloc de gel que posteriorment és retirat. El vi obtingut potència seves qualitats aromàtiques alhora que augmenta la seva dolçor.

Métode de Pepin-Gasquet
Existeix un mètode francès (mètode de Pépin-Gasquet) que sol utilitzar-se per a la mateixa comesa, que si bé necessita una major inversió inicial, minimitza els costos en energia en aprofitar les frigories del vi tractat i del gel que s'ha aconseguit separar: el vi és prerefredat en un intercanviador de calor i conduït posteriorment a un tanc amb un tambor a l'interior les parets estan refrigerades internament per salmorra a -22 º C; aquest tambor gira i el gel que es va formant a les parets és aixecat per rasquetes i després és separat de la resta del most per una centrífuga, el most serveix com nevera en un intercanviador abans de ser emmagatzemat i el gel, per la seva banda, s'aprofita com a font de frigories per al sistema.

El most obtingut per aquests mètodes és de l'ordre d'un 5-10% més ric en sucres, la seva acidesa natural augmenta considerablement (fins 8-15 g), sobretot en àcid màlic, que dóna frescor als vins, i no en àcid tartàric, que precipita amb el fred i que és menys desitjable per la duresa que confereix. El producte, si és elaborat a partir d'una bona matèria primera, tant si és pel mètode natural com si no, tindrà una gran capacitat de criança i una bona evolució en ampolla (degut en part a l'alta acidesa), sempre que s'aconsegueixi preservar-lo de l'acció nociva dels microorganismes, que trobaran una menja exquisit.



Recollida del raïm de gel
Raïm fresquet


















Curiositat: també existeixen LES SIDRES DE GELelaborades a partir de pomes de taula comuns, són també de qualitat i val la pena degustar i conèixer-les. Potser és Canadà el país amb sidres de gel de més qualitat.