 |
| Dom Perignon i la segona fermentació |
Els llevats es van menjant els sucres produïnt CO2, que com està en un sistema tancat, s'integra dints del vi i eleva la pressió fins al punt que els llevats moren.
És important controlar la relació llevat/sucre, per a que no quedi sucre residual, o que no exploti la botella.
L'origen de la segona fermentació data del segle XVII (alguns diuen que inclús del XV).
Com quasi sempre, tot surgeix per accident o casualitat. Així que segurament degut a la manca d'higiene i d'algun raïm en massa maduració es va produïr una segona fermentació.
Això va agradar a la noblesa francesa i anglesa.
Els elaboradors d'aquella època intentaven prduïr aquell escumós, però tenien moltes dificultats, ja que s'escapava el CO2 produït, i seleccionaven raïms massa potents.
Al 1670, Dom Pierre Pérignon, un monjo molt sabut de la regió de la Champagne, va perfeccionar aquesta tècnica, seleccionant el raïm més adient, amb ampolles de vidre més gruixudes i l'ajuda de suro amb una grapa metàl·lica que va el·laborar champan amb qualitat.
Com a dada curiosa es diu que Dom Perignon fèia visites regulars al Covent de Sant Feliu de Guíxols, i que el suro el va agafar de les alzines d'aquella zona.
O sigui, que el suro català va ser qui va perfeccionar el mètode champanoise: així que el xampany també és una mica nostre....jejeje!!
La llegenda diu que quan en Pierre Perignon, després d'haver produït el famós mètode champenoise, i havent provat la beguda continguda en una de les ampolles estacionades al soterrani, va cridar:
- Veniu aviat , estic bevent els estels!! (referint-se a les bombolles).
Penseu que fins al segle XIX no es va poder explicar la fermentació, gràcies a Louis Pasteur.....més de 2 segles de misteri d'aquestes bombolletes....un vi místic que encara conserva el seu encant.
Com haureu imaginat, aquest monjo també li dona el nom a un dels xampanys més populars del món de la marca de Moët&Chandon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada