dissabte, 29 de setembre del 2012

Clos del Gos 2009



Un vi del Montsant fet amb Garnatxa, Samsó i unamica de Syrah.
Un vi jove passat 4 mesets amb fusta i que ronda pels 6€. Últimament estic provant Montsant de preus molt raonables amb una relació qualitat-preu molt bona, pot ser de les millors del país.


Identificació:
Nom:        Clos del Gos 2009
Bodega:     Clos del Gos
Lloc:          El Molar (Tarragona)
Web:         http://www.closdelgos.com
DO:           D.O.Montsant  
Varietats:  70% Garnatxa
                 20% Cariñena
                10% Syrah


Nota de tast:
- Color: Cirera fosc amb tonalitats granates i rivet morat; llàgrima prou persistent.
- Olor: Afruitat i lleugerament floral; a fruites vermelles madures amb un final lleugerament torrat i a espècies.
- Sabor: Ampli, consistent pèro agradable, persistent i equilibrat; afruitat a cireres i gers amb un final molt lleuger a avellanes, una mica mineral i molt lleugerament cìtric.

divendres, 21 de setembre del 2012

El vi ajuda a previndre l'Alzheimer

El vi ajuda a previndre l'Alzheimer
Avui 21 de Setembre és el dia Internacional de l'Alzheimer.
Resulta que veure vi ajuda a previndre aquesta malaltia. Es veu que és degut als polifenols que conté el vi, i que aquest poder antioxidant que té fa previndre l'Alzheimer.
Ja tenim una justificació (i seriosa) més per beure vi.
Aprofito per difondre una publicació que he llegit.

Prendre vi amb moderació pot ajudar a prevenir l'Alzheimer, segons es desprèn d'un estudi liderat per facultatius de l'Hospital Clínic de Barcelona i els resultats del qual han estat publicats recentment al Journal of Alzheimer’s Disease
En concret, la investigació va trobar que el consum moderat de vi i el d'altres aliments rics en polifenols propis de la Dieta Mediterrània, com l'oli d'oliva i les nous, s'associaven amb una millor funció cognitiva en ancians gràcies al seu elevat poder antioxidant.
El treball es va dur a terme amb persones amb edats compreses entre els 55 i els 80 anys que presentaven un alt risc cardiovascular, en el marc d'un estudi clínic més ampli anomenat PREDIMED. A tots els voluntaris se'ls va administrar un qüestionari de freqüència de consum d'aliments, així com una bateria neuropsicológica per determinar el rendiment cognitiu, principalment a l'àrea de la memòria. A més, es va mesurar l'excreció de polifenols en orina. Després d'analitzar els resultats, el consum d'oli d'oliva verge es va associar a millors puntuacions en proves de memòria verbal, igual que el consum de cafè. D'altra banda, la ingesta de nous estava relacionada amb millor memòria de treball i el consum moderat de vi s'associava amb una millor funció cognitiva global. L'estudi va servir per reforçar la idea que els aliments rics en polifenols propis de la Dieta Mediterrània podrien contrarestar el declivi cognitiu associat amb l'edat gràcies al seu elevat poder antioxidant.

En el cas del vi, segons l'enòleg i director de la Guía Peñín de los Vinos de España, Carlos González, “la proporció de polifenols presents en un vi va en funció de la varietat de raïm amb la qual s'ha elaborat, de la maduresa i grossor de la pell del raïm i del temps que estigui macerant el most amb les pells”. Entre els tipus de raïm que tenen major concentració d'aquests compostos, González cita principalment els raïms negres, i dins d'aquestes varietats la cabernet sauvignon, syrah, monastrell i les varietats anomenades “tintoreres”, especialment la garnatxa tintorera. Els autors de l'estudi creuen que un seguiment longitudinal dels participants en la investigació podria proporcionar evidències més fermes sobre el potencial d'aquests aliments per reduir la incidència de l'Alzheimer, una malaltia de la qual es detecta un nou cas cada 7 segons a tot el món i el Dia Mundial Dels quals se celebra demà divendres, 21 de setembre.
    Segons la Fundació Alzheimer Espanya (FAE), actualment a Espanya existeixen unes 650.000 persones que pateixen demència en algun dels seus diferents tipus i es detecten uns 150.000 nous casos cada any. La prevalença de la demència augmenta amb l'edat, sent d'un 4,2% per a la població entre 65 i 74 anys, un 12,5% per a la població de 75 a 84 anys i un 27,7 % per a la població de més de 85 anys. La prevalença també depèn del sexe, sent major en dones (11%) que en homes (7,5%). S'estima que el nombre de cuidadors de malalts d'Alzheimer puja avui dia al nostre país a més d'1.200.000.

Font: http://www.guiapenin.com


dimecres, 19 de setembre del 2012

Gessamí 2011

Gessamí és un vi que inclús li agrada a la gent que no li agarada el vi.
Diuen que és el vi de les dones per excel·lència.

Un vi blanc untuós, molt aromàtic i d'agradable dolçor.
El vam comprar al celler Gramona i el vam tastar a casa en molt bona companyia. Per tant, tot i que aquests vins no són de la meva devoció, el recordo perfectament com un vi agradable de beure, pot ser millor amb un foie o formatges grassos....(no va ser el nostre cas...vam fer un bàsico-clàssico)

Fet amb un coupatge de 4 varietats, 3 d'elles molt dolces i per tant, molt aromàtiques, mesclades amb l'elegància del Sauvignon Blanc.
Només s'utilitza el most flor de cada varietat.

Molt aromàtic i expressiu.
Un vi molt agradable, seductor, ampli i untuósMolt bona acidesa. Textura untuosa. Llarg i persistent.
Si algun cop voleu seduïr a una noia (que no li agrada massa el vi) ja sabeu el que demanar.....jeje!!


Identificació:

Nom:         Gessamí 2011
Bodega:     Gramona
Lloc:          Sant Sadurni (Barcelona)
Web:          http://www.gramona.com 
DO:           D.O.Penedés 
Varietats:   Gewürztraminer
Flors de Gessamí
                 Muscat d'Alejandria 
                 Muscat de Frotignan 
                 Sauvignon Blanc

Dades d'interés...


Nota de tast:

- Color: Brillant pàl·lid verdós amb reflexos palla.
- Olor: Explosió aromàtica. Com si d'un passeig de primavera es tractés, ens recorda la frescor de l'aire pur, ram de flors blanques (Roses i Gessamí), flor de Azahar, Albercoc, uns boscos ... tot recobert d'una atmosfera melosa i plena de frescor, amb un tímid resplendor mineral i un envoltant record a infusions i una brisa cítrica
- Sabor: Ens envolta el seu aire melós, la seva frescor i la seva acidesa, tacte suau, untuós i flexible al mateix temps. Llarg i untuós postgust amb el record de les flors blanques i pell de cítrics.


Elaboració:
Veremes realitzades segons el moment de maduresa de cada varietat: primer el Muscat de Fontignan, després el Gewürztraminer, seguit del Muscat d'Alexandria i finalment el Sauvignon Blanc.
Es van vinificar les varietats per separat. Es van realitzar maceracions pel·liculars prefermentatives a 10 ºC per a una màxima extracció aromàtica seguit d'un suau premsat, obtenint només la flor, és a dir un 40% d'extracció, posteriorment es va realitzar la fermentació entre 13ºC i 15ºC.

dimarts, 18 de setembre del 2012

Bar a Vins - Fàbrica Moritz

Bar à Vins va obrir el 17 de Setembre
Bar à Vins obre les seves portes a la Fàbrica Moritz Barcelona

Més de 400 referències de vi estaran a l'abast de totes les butxaques

Font: El Periódico de Catalunya / Suplement Gourmet's

Molts es preguntaran ¿cervesa i vi? Sí, per Moritz ambdós ocupen espais complementaris, que poden conviure a la seva fàbrica lúdic gastronòmica. Bar à vins, que es va inaugurar ahir dilluns, neix amb la idea de dirigir tant als coneixedors del vi com als que estan començant a interessar-se per ell. D'aquesta manera, en aquest espai es podrà gaudir del vi d'una manera relaxada i amena, i també hi haurà l'opció de participar en tasts de la mà d'un enòleg. La carta comptarà amb més de 400 ampolles i 40 referències en copes, on destacaran els vins catalans (un 60%), els francesos (20%) sobretot d'Alsàcia en honor al fundador Louis Moritz, així com els espanyols i internacionals.
 

Bar à Vins oferirà un ambient lúdic, amb amplis horaris (12.00 a 01.00 tots els dies  de l'any) i una carta accessible per a totes les butxaques formada per vins de gran qualitat d'arreu del món

Nom: Bar a Vins
Ubicació: Antiga fàbrica Moritz
Lloc: Ronda Sant Antoni 41, Barcelona

Un altre dels objectius de Bar à Vins és ser accessible per a totes les butxaques. I aquí és on entra un tirador de vi molt especial fabricat en alumini i que, gràcies al gas argó, conserva el vi intacte encara l'ampolla ja estigui oberta. Es tracta d'un sistema de conservació desenvolupat per la pròpia marca per oferir un ampli ventall de vi per copes. Aquests tiradors s'acoblen individualment a cada ampolla i injecten gas argó a baixa pressió que la deixen completament estanca evitant l'oxidació i garantint la qualitat del vi durant mesos. Els clients podran, llavors, degustar vins com Vega Sicília, Petrus, Romanée Conti, Mouton Rothschild o Ermita a partir de 2 cl., Quan per a molts s'ha tractat d'una oferta més que prohibitiva. A més d'aquest format, també podrà demanar una mitja copa (5 cl.), Una copa (10 cl.), El Porronet (30 cl.) I una ampolla sencera. Una altra novetat és el "rènting de vins", que es basa en degustar per copes una de les ampolles que en aquest moment no està seleccionada pagant una prima extra que s'abonarà si el client es queda amb l'ampolla sencera.
L'equip de sommeliers, liderat per Xavi Ayala que també és el president de l'Associació Catalana de Sommeliers, orientarà els clients i durà a terme una tasca de recerca perquè la carta estigui en constant evolució. Els nous vins que s'aniran introduint podran conèixer amb diferents tasts en forma de ruta, com la Ruta Louis Moritz, que recull vins de les diferents regions que va recórrer Moritz d'Alsàcia a Barcelona, ​​o "Els accents del vi", amb tres vins chardonnay conreats en diferents latituds. Però no tot acaba amb els vins. El xef Jordi Vila ha dissenyat una carta divertida per acompanyar-los. Hi haurà petit fours salats, gougères, panets, galetes, cocottes, embotits, formatges ... "L'oferta gastronòmica d'aquest espai és un pas més en l'excel · lència que ens hem proposat a l'hora de desenvolupar tota la proposta gormanda de la Fàbrica Moritz", resumeix Vila
Totes les referències del Bar à Vins també estaran disponibles a la cerveseria i en la Brasserie Louis Moritz, la inauguració està prevista abans de finals d'any.

dissabte, 15 de setembre del 2012

Gewürztraminer

Gewürztraminer
El gewürztraminer és un tipus de raïm de grans rosats que s'utilitza a Alsàcia (on representa el 18% de la superfície vitícola), Alemanya, Àustria, Itàlia, Suïssa i altres zones per produir un vi blanc del mateix nom.
El seu nom prové del poble Tramin an der Weinstraße del Tirol del Sud, que és possiblement d'on va sortir. En alemany Gewürz significa espècia, i Gewürztraminer és la varietat traminer, o savagnin, perfumada d'espècies.
Els vins sorgits d'aquesta varietat són rics en aromes i fruits, així com espècies. S'adapta molt bé per menjar foie gras, postres i formatges forts. També serveix per acompanyar cuines on domina el picant, ja que la seva dolçor fa que l'especiat no resulti tan pronunciat. Si es recull sobremadurat (verema tardana) es pronuncia el dolç en el vi.


ORIGEN I EXTESIÓ:
Originària de Grècia, es va fer famosa a la vora del Rhin, després de passar per Itàlia d'on pren part del seu nom de la localitat de Tramin o Tremeno (Alt Adigio), completat amb el prefix alemany gewürz.

Gewürz en alemany significa picant o especiat i, sovint, es qualifiquen d'aquesta manera els vins elaborats amb aquesta varietat. A l'Alsàcia és on millor es desenvolupa. Molt aromàtica, una aroma fàcil de reconèixer, perfumat, floral, especiat a fruites exòtiques. Intensa presència en boca, amb suau acidesa. Destaca també per la seva força alcohòlica, que pot arribar als 14º.

S'ha adaptat amb gran èxit en el Bierzo, Penedès i al Somontano. Molt conreada a Alemanya.

La fama li va venir dels blancs alsacians que han estès les excel·lències d'aquest raïm per la resta del món.
A Catalunya s'ha adaptat molt bé a les zones altes del Penedès i s'elaboren vins de dos tipus, uns de normals i uns altres on es remarca el component de vi dolç per ser consumit com vi de licor. També al Somontano aragonès és una varietat que s'hi ha adaptat molt bé i dóna grans vins. 

Des de 2004 s'està conreant al Principat d'Andorra, concretament a Nagol (Parròquia de Sant Julià de Loira) a 1.050 m sobre el nivell del mar, aquesta varietat de raïm amb notable èxit. La primera collita es va obtenir el 2006 i es va comercialitzar de forma exclusiva i limitada.


LA VINYA:
El raïm és de mida petita, atapeït i de forma cònica curta o cilíndrica, i els seus petits grans, de forma ovoide, color rosat i amb un pell gruixut.

VI / CAVA:
És una varietat de gran potencial aromàtic que en ocasions la hi confon amb el raïm Moscatell, encara que la seva riquesa d'aromes va més enllà amb notes de fruites exòtiques, flors, espècies i un toc picant. A la boca els vins són frescos, lleugers, de baixa acidesa amb matisos molt fruiters i florals. En nas són potents, especiats, amb aromes de fruites i florals. Recorden el moscatell.

Cep aromàtica per excel·lència, dóna lloc a vins de gran fragància, amb notes que recorden el pètal de rosa, i lleugers i frescos a la boca, que solen envellir . Es cultiva sobretot al Penedès i Somontano. Es poden prendre en les postres. Aquests raïms donen els vins amb més color d'entre tots els blancs.

SINÒNIMS:
Gentil Rose Aromatique, Gewürztraminer, Savagnin i traminer.




Vinya de Gewürztraminer d'Alsàcia
HISTÒRIA (font: wikipèdia)
La traminer és una varietat de raïm verd que prové del Tirol del Sud, de la ciutat de Tramin. El ampelògraf Pierre Galet va pensar, quan es va dedicar a realitzar les seves expedicions científiques als Alps, que traminer era idèntica al raïm de pell verda anomenada Savagnin Blanc amb la qual s'elabora el vin jaune al Jura. Més recentment s'ha suggerit que el Savagnin Blanc adquireix diferències molt subtils en la forma de la seva fulla més de posseir quantitats molt similars de geraniol si composición.2
Els francones a Àustria, els Gringet en Savoie, Heida a Suïssa, Formentin a Hongria i Grumin procedent de Bohèmia, tots ells són espècies de raïm molt similar al Savagnin Blanc i probablement representin clons del cep la família és la traminer, si és que no és la traminer en si mateixa. La Viognier de Rhone Valley pot ser potser una mica més distant a la Savagnin Blanc.
En algun moment en el passat tant la traminer com la Savagnin Blanc van mutar a una forma més rosada denominada traminer vermella o Savagnin Rose. Galet creia que una mutació de la musqué ('muscat') en la traminer vermella / Savagnin Rose amb el seu contingut extra-aromàtic podria haver acabat sent la gewürztraminer, tot i això a Alemanya es considera a ambdues ceps sinònims.
La barreja genètica en aquesta àrea d'Europa i el nombre de disputes territorials així com de guerres durant l'últim mil · lenni, no és d'sorpreder que no se sàpiga l'origen d'aquest cep gewürztraminer. Es pot veure que el vi blanc elaborat a Alemanya del raïm 'gewürztraminer' és molt menys aromàtic que l'elaborat a Alsàcia (fins i tot en el priorat català), alguns dels vins alemanys no es poden distingir bé de la Savagnin Rose. Alguns de les vinyes de Baden en Durbach reclamen el seu propi tipus de traminer vermell denominat Durbacher Clevner (no confondre amb la paraula "Klevner", un sinònim austríac pel Pinot blanc). La història comença l'any 1780 quan Karl Friedrich, Grand Duc de Baden va portar unes vinyes des Chiavenna a Itàlia, a mig camí entre el Tramin i el Jura, que era conegut pels alemanys com Cleven.
El Klevener de Heiligenstein o simplement Heiligensteiner Klevener trobat al voltant de Heiligenstein en els vins alsacians pot representar una part dels vins de Durbach. Sovint són descrits com menys aromàtics que el gewürztraminer, el que a la llum dels experts sona com al traminer vermell.

El traminer és recordat en Tramin des de l'any 1000 fins al segle XVI. Va ser estès per la vall alta del riu Rin fins Alsàcia, mitjançant els vins de la regió del palatinado on el prefix gewürz (espècia) va ser afegit al seu nom - presumiblement a causa de les mutacions ocorregudes. El nom llarg d'aquest raïm es va trobar a Alsàcia el 1870 - sense la umlaut. No queda clar que representa el canvi del nom, la mutació del moscatell coincideix amb l'epidèmia de la phylloxera a Europa. Tanmateix existia una mutació del cep resistent a l'atac de la phylloxera que va permetre la seva replantació. El 1973 el nom de traminer ja no va ser emprat a Alsàcia excepte a l'àrea de Heiligenstein.

dilluns, 10 de setembre del 2012

Cartavi 2012



Els premis CARTAVI se celebren cada any més amb el principal objectiu de distingir els restaurants de Catalunya que realitzen dia a dia una àrdua defensa i promoció dels nostres vins; de qualsevol dels nostres vins emparats en les 11 denominacions d’origen catalanes. 
L’Associació Vinícola Catalana organitza anualment aquests premis amb la pretensió de fomentar la presència dels nostres vins a les cartes dels restaurants ubicats a Catalunya, així com promocionar el coneixement dels vins el.laborats a les zones vitivinícoles catalanes tant al professional de la restauració i la sumilleria com al consumidor.
Un total de 200 restaurants han estat proposats per optar els premis Cartavi 2012.

Aquests premis estan oberts a tothom a través de la creació d’una web www.cartavi.cat que permet realitzar la proposta d’un restaurant per part del públic fins el 30 de setembre.  Aquesta proposta i posterior votació dels restaurants serà la base per valorar i escollir els restaurants finalistes.  

Entre totes les propostes presentades on line, es seleccionaran els finalistes d’entre els quals un jurat acreditat escollirà els guanyadors dels Premis CARTAVI 2012. En total 15 restaurants: 3 restaurants per província catalana més 3 de Barcelona capital, més 2 premis especials del jura

Totes les persones que proposin i votin un restaurant entraran a formar part del sorteig de diferents estades enoturístiques, entre altres premis que podeu comprovar en les bases.
En aquesta edició s’han introduït varis canvis. Durant els anteriors anys es premiava els restaurants que disposaven a les seves cartes d’una major presència de vins catalans i a partir d’aquesta edició es tindrà més en compte a tots aquells restaurants que demostren una major sensibilització vers els vins catalans i ho saben transmetre al consumidor.
CARTAVI 2012 compta amb  el suport de l’INCAVI, i la col•laboració de  l’Associació Catalana de Sumillers, Riedel, les onze denominacions d’origen catalanes, a més d’altres institucions i organismes sectorials.
Amb CARTAVI 2012 es pretén animar a tothom, consumidors,  restauradors i sumillers a potenciar el vi de la nostra terra als restaurants de Catalunya  i en conseqüència, avivar el consum intel•ligent del vi català.


Criteris de valoració:
Per adjudicar els premis, el jurat tindrà en compte els següents criteris de valoració:
1.- Nombre de vots atorgats al Restaurant finalista (1 punt)

Informació que es determinarà com a conseqüència de les votacions o que podrà ser verificada personalment:
2.- Consideració del tractament del restaurant envers els vins catalans excel•lent (3 punts)
3.- Consideració del tractament del restaurant envers els vins catalans molt bo (2 punts)
4.- Consideració del tractament del restaurant envers els vins catalans bo (1 punt)

Altra informació (no obligatòria) que podrà ser tinguda en compte en la decisió final del jurat:
5.- Tenir vi català com a vi de la casa o recomanat català
6.- Oferir vi a copes
7.- El sommelier o cambrer aconsellen o recomanen vi català
8.- A la carta de vins predominen els vins catalans
9.- La carta és exclusivament de vins catalans
10.- Els vins catalans es troben ordenats a la carta per Denominacions d’Origen Protegides
11.- Hi ha una definició explicativa de cada DOP catalana
12.- Té una carta de vins amb disseny
13.- Les condicions de conservació dels vins és adequada

14.- Les copes pel servei dels vins són escaients





diumenge, 9 de setembre del 2012

Moscatell d'Alejandria (Moscatell de gra gros)

Moscatell de gra gros o d'Alejandria
A Espanya es conreen dos tipus de moscatells bàsicament:

- El moscatell de gra petit o moscatell de Frontignan (regió francesa on és molt comú). Es tracta d'un raïm de grans petits, molt compacte i amb una bona aptitud per fer vins. Es conrea tant a la costa com l'interior.

Ja fa uns mesos van parlar al següent post: 
http://nohihanous-vinsicaves.blogspot.com.es/2012/05/muscat-moscatell-de-gra-petit.html


- El moscatell de gra gros o Moscatell d'Alexandria.  

Es tracta d'un raïm de grans grossos, menys compacte i amb una aptitud molt bona per als tres usos descrits per als moscatells (raïm de taula, panses i vins). Es conrea preferentment en ambients litorals.
Es desenvolupa millor en les rodalies del mar. Es dóna millor en climes climes calorosos.
Els vins són molt característics: aromàtics (mel, tarongina, taronges, raïm fresc i roses) amb un grau alcohòlic elevat i molt cos. Amb ella s'elabora el vi dolç natural i misteles del seu mateix nom i de gran qualitat. També es destina en bona proporció al seu consum directe, com raïm de taula.



ORIGEN I EXTESIÓ:
Està considerada una "vinya antiga", i els experts en vi creuen que és una de les més antigues que queden sense modificar genèticament i que encara persisten.
El raïm es va originar al Nord d'Àfrica, i el nom probablement deriva de la seva associació amb els antics egipcis que van usar el raïm per fer vi.
Mentre avui és conreada principalment com a raïm de taula i per a producció de panses, és encara un raïm important en la indústria del vi australiana i sud-africana. També es conrea molt intensament a l'illa de Samos, a la regió de l'Egeu del nord-est de Grècia, i es diu que Cleopatra va beure vi moscatell procedent d'allí. Es creu també que rivalitza amb la francesa Beaumé de Venise en la seva forma més refinada. Altres països que la conreen són: Itàlia, Xile, Bolívia, Portugal, Xipre, i França.

LA VINYA:
És cep típicament mediterrània, que precisa sol i la influència del mar. La vinya prospera en un clima càlid i és particularment sensible al fred durant la seva estació de florecimiento.
raïms de mida gran i poc compactes. Els seus raïms són gruixudes, carnoses de color groc pàl·lid. Té un gran poder aromàtic i elevat contingut en sucre. Produeix vins molt característics.

VI:
S'usa en la producció de vins secs, aromàtics i dolços i panses, i com raïm de taula, el mateix que el moscatell de gra petit.
Vinya de Moscatell

El vi fet amb moscatell d'Alexandria tendeix a ser dolç amb un sabor a terra. No és particularment aromàtic. 
- A Màlaga el raïm es barreja sovint amb Pedro Ximénez per crear un vi fort que varia en color del daurat al negre fosc. 
- A Austràlia, el raïm s'usa sovint en la producció de cream sherry ("crema de xerès" és una varietat comuna de xerès dolç fet a partir d'olorós) .
- A Portugal, Vinho Moscatell (vi moscatell) és un vi dolç àmpliament produït a la regió de la península de Setúbal, just al sud de Lisboa, així com en Favaios, Alijó i altres zones del Douro portuguès, al Portugal septentrional.


SINÒNIMS: 
Varietat amb infinitat de noms per tota la península amb els quals és coneguda:
Grossa, Gros Blanc, Hanepoot, Lexia, Moscatell, Moscatell de Chipiona, Moscatell d'Espanya, Moscatell de gra Gros, Moscatell de Setúbal, Moscatell de València, Moscatell Gros, Moscatell Reial, Moscatell Romà, Moscatelón , Muscat, Muscat d'Alexandrie, Samanna, Saralamanna, Setúbal, Zibible i Zibibbo.

Font: Wiquipedia

dijous, 6 de setembre del 2012

L'ampolla de vi: Formes, tamanys i colors

L'ampolla, a més de ser un dels millors recipients per a la conservació del vi, ens aporta una gran quantitat d'informació sobre el vi que conté.
Les formes de les ampolles gairebé sempre són concebudes amb criteris enològics i no estètics, és a dir, que si les ampolles de vi tenen una forma determinada no és per pur caprici del fabricant, sinó per millorar la conservació del vi, mantenint sempre unes formes arrodonides , sense arestes, perquè, en opinió dels que entenen d'això, el vi evoluciona de manera més favorable en absència de cantonades, a part de ser molt més fàcil la seva elaboració i facilitar una posterior neteja per a la seva reutilització.

A part, és clar, sempre hi ha també un component estètic, però mai s'ha d'oblidar que la maduració del vi continua a l'ampolla. En l'ampolla ben tapada, amb un suro sa, es produeix una reducció que desenvolupa el bouquet del vi, harmonitzant i arrodonint. Des del segle XVIII, el sentit de la funcionalitat, el costum i la manejabilitat han jugat també en detriment de formes més barroques i han anat definint unes línies pràctiques i lògiques per a les ampolles que es comercialitzen.

L'ampolla no es va començar a usar per envasar vi fins al segle XVII, ja que amb anterioritat a aquest període s'empraven altres materials com ara àmfores de fang, budells d'animals o barrils de fusta.
Avui dia, el vi s'envasa majoritàriament en ampolles de vidre, encara que existeixen altres materials com brics o llaunes especials per a vi, cap d'aquests és aconsellable per a conservar el vi per llarg temps.

Pel que fa l'ampolla, es poden classificar en funció de la forma, tamany i color.

A. FORMA:
Hi han tantes com els embotelladors vulguin. Però podríem fer un breu repàs pels més comuns que trobem al mercat.
 
- Bordelesa: La més comuna de totes. En ser cilíndrica, permet l'emmagatzematge dels vins en posició horitzontal sense cap problema. En servir el vi, l'ampolla bordelesa permet aturar el trànsit del vi en el moment en que els pòsits del vi s'acumulen en aquesta concavitat, en el cas que els presentés, abans d'accedir a la copa. 
- Borgonya: El disseny més antic de les que es coneixen. Pren el seu nom de la regió on es va crear. Ampla i de coll molt llarg (presenta les espatlles en pendent), el que li confereix un aire estilitzat.
- Chianti: ampolla curta amb forma de pantxa i coberta de palla (original d'Itàlia).
Formes de les ampolles
- Rodano (Roine): Similar en estil a borgonyona, però no tan gruixuda. A més, algunes poden portar un escut d'armes sobre el coll, en particular pel Château de la Gardine a Châteauneuf-du-Pape considerada per les revistes especialitzades en diverses ocasions com l'ampolla més lletja del món, de forma bombada i irregular, no cap en cap boteller ni enlloc. 
- Cava o Champagne: De espatlles baixes i parets molt gruixudes, compta amb un buit a la seva base per resistir millor la pressió dels vins escumosos. Molt ampla, verd fosc amb fons còncau i més gruix de vidre per resistir la pressió (tres vegades la pressió dins d'un pneumàtic mig) que el bombolles líquid exerceix sobre ella.  
- Mosel i Alsàcia: Ampolla prima, més estreta que altres estils, també molt més alta, amb una costa molt afable a les espatlles. El seu vidre verd acull gairebé sempre vins blancs i rosats és d'origen alsacià-germànic. Tots els vins d'Alsàcia han d'anar embotellats per llei a l'ampolla tipus flauta alemanya, que també s'empra habitualment per a vins secs i dolços de Riesling o per varietats de raïm aromàtiques com la Gewurztraminer.
- Rhin o Renana: El Vi del Rhin és una ampolla semblant en la forma a l'ampolla de Mosel / Alsàcia. El tret de distinció principal és el vidre, que tradicionalment és acolorit el marró. Els cristalls de vi tradicionals del Mosel i el Rhin reflecteixen això, tenint tiges verdes i marrons respectivament. Una altra vegada, però, l'estil de vi pot variar, i requereixen poc coneixement d'etiqueta.
- Troncocónica: de flauta, d'espatlles rectes, amb imitació moltes vegades a ampolles antigues.  
- Xerez: Molt similar a la bordelesa, és però una aportació espanyola. Presenta un bombament al coll i un coll en dues fases.


 


B. TAMANY: 
L'ampolla clàssica és de 75 cl.  
Però els comerciants de la zona de la champagne van normalitzar al segle XIX una sèrie d'ampolles de diferents capacitats, a les quals recentment s'han afegit quatre grandàries enormes (salomón, sobirans, etc.):
Els noms de les ampolles superiors al Magnum vénen de reis de la Bíblia excepte el Sobirà i el Primat.

Quant a la mida és important saber que influeix de manera considerable en l'envelliment i conservació del vi. L'evolució del vi és més lenta a mesura que augmenta la grandària de l'ampolla.

Tamany de les ampolles
- Vuitè: de 9,4 cl (en desús)
- Q
uart: de 18,75 o 20 cl, que a Espanya s'anomena "benjamí",
-
Mitjana: 37,5 cl
- M
edium: 60 cl (en desús)
-
Ampolla clàssica: 75 cl
- M
agnum: 1,5 L (2 ampolles)

- Jeroboam: 3 L (4 ampolles)
- Réhoboam: 4,5 L (6 ampolles)
- Mathusalem,: 6 L (8 ampolles)
- S
almanazar: 9 L (12 ampolles)
- B
althazar: 12 L (16 ampolles)
- Na
buchodonosor: 15 L (20 ampolles)
- S
alomón / Melchior: 18 L (24 ampolles)
- S
ouverain: 26,25 L (35 ampolles)
-
Primat: 27 L (36 ampolles)

- Melchizédec: 30 L (40 ampolles)
  


C. COLOR: 


En funció de la coloració que el vidre adopti el vi és susceptible d'evolucionar de diferent manera. En vidre verd el vi evolucionarà de manera més lenta que ho faria en vidre transparent, ja que la capacitat del vidre verd per repel·lir diferents radiacions de l'espectre és molt superior a la del incolor.
Inicialment va ser la casualitat la que va acabar derivant en la coloració del vidre disposat per embotellar el vi. Els primers vidres eren ambars perquè les matèries primeres que utilitzaven els bufadors venien carregades d'impureses, pel que havien de recórrer a elements purificadors com el manganès, que llançaven tonalitats fosques al producte final.

Color de les ampolles

El color de les ampolles de vi pot variar, des d'un translúcid perfecte a tons de verd i groc. 
Avui dia, l'elecció del color del vidre està vinculada a objectius mercantils. El color del vidre de l'ampolla es tria doncs per ressaltar el color, els matisos i els reflexos dels vins.
Penseu que l'ampolla del Mar de Frades és de color blau

Els colors emprats tradicionalment per a les ampolles:

- Verd fosc: per als vins negres (Bordeus, Borgonya, Roine...)

- Verd clar: per als vins blancs secs (Mosel·la, Alsàcia...)
- Ambar: per als vins blancs
- Transparents: per als vins dolços i últimament també els blancs....