Garnatxa

La garnatxa és una varietat espanyola tardana, molt vigorosa i productiva. S'adapta bé a sòls sorrencs o amb pedres i als lleugerament àcids.

ORIGEN I EXTESIÓ:

El seu origen és incert

El nom procedeix de Vernazza, població de la Ligúria italiana, però també podria esdevenir de "grenate", referència al color dels vins.

Es diu que és originària de la vall de l'Ebre, de fet, internacionalment se li reconeix un origen espanyol.

A Sardenya es discuteix si la garnatxa va ser introduïda pels catalans o si la garnatxa catalana deriva d'una varietat prèvia de l'illa.
És la varietat mediterrània més cultivada al món, la que major superfície ocupa al món amb 330.000 hectàrees de les quals 240.000 són a Espanya. Dóna millor resultat conreada en vessants.  

Recomanada en: Aragó, Castella-la Manxa, Castella i Lleo, Catalunya, Extremadura, Madrid, País Basc i Comunitat Valenciana.

Autoritzada en: Andalusia, Balears, Cantàbria i La Rioja.

Per tant, traient Galícia, Astúries, la Regió de Múrcia i Canàries, pot conrear-se en la resta del país.

S'utilitza pràcticament en totes les denominacions d'origen de Catalunya, inclosa la Catalunya del Nord, i en la de Requena.

És el raïm protagonista al seu torn d'una gran majoria dels vins rosats de la DO Navarra.
Possiblement el Mantó Negre deriva possiblement de l'adaptació de la garnatxa a l'illa de Mallorca, sobretot en el DO Binissalem. 

VI DE GARNATXA:

Es tracta d'una planta d'alta productivitat. És resistent a la sequera i al fred i sensible a plagues i malalties.

Té raïmss de grandària mitjana i compactes, les baies són de grandària mitjana, forma ovalada i color vermell fosc, morat.

Produeix vins alcohòlics, poc estructurats i amb aromes lleugers, aptes per criança barrejant-lo amb altres varietats (Ull de llebre, Cabernet Sauvignon, Syrah, etc.). La seva major vocació és l'elaboració de rosats.

El vi negre o rosat de garnatxa té entre 15 º i 16 º d'alcohol, té poc color, amb cos i poc àcid. En algunes zones es produeix afegint part de most fermentat i no fermentat, resultant una aroma primari de confitures i espècies. En boca són carnosos. Destaquen els vins el Priorat i els vins dolços naturals Garnatxa d'Empordà i AOC Banyuls Grand Cru.

En zones càlides dóna el tipus de vi pel que més se li coneix (alcohòlic, poc àcid i amb molt de cos), però en zones fresques dóna un producte molt interessant i equilibrat. No es pot parlar del vi de Garnatxa amb independència de la zona de cultiu, ja que els resultats són molt dispars. Sol ser excessivament criticat per la seva qualitat quan no es tenen els suficients coneixements i experiències.

SINONIMS:

Està molt estesa pel món, per tant, també es tracta d'una varietat amb més sinònims:

abundant, aleante, aleante di Rivalto, aleante poggiarelli, alicant blau, alicant, alicante grenache, aragonès, bernacha negra, bois jaune, cannonaddu, cannonaddu nieddu, cannonao, cannonau selvaggio, canonau (a Alguer), cannonau (a Sardenya), canonada, carignan rouge, carignane rosso, carinagne rosso, elegant, francese, garnaccho negre, garnatxa comú, garnatxa negra, garnacho negre, garnatxa vermella o garnatxa grisa (a Castella i Lleó i Catalunya), garnatxa negra, garnatxa país, garnatxo o garnatjo (al Maresme i la Catalunya del Nord), giró o gironet (a Mallorca), granaccia, granatxa (al Priorat), granaxa, grenache (a França, Califòrnia i Austràlia), grenache noir, grenache rouge, kek grenache, lladoner, lladoner negre, lledoner (a l'Empordà), mencida, navaro, navarresa, navarre de la dordogne, navarrès, Negru calvese, Nieddu, negrella (a València), ranconnat, red grenache, redondal, retagliad, retaglidau nieddu, Rivesaltes , Rosselló, Rosselló negre, rouvaillard, Sans Pareil, santa maria de alcántara, tentillo, tintella, tintilla, toledana, negre aragonès, negre sovint, negre navalcarnero, negre navarrès, tocai rosso, toccai rosso i uva di Spagna, vernatxa (al Maestrat i les Terres de l'Ebre).