Tocat de l'Ala - 2013

Disseny a l'estil Mary Popins

M'encata fer l'entrada de vins que me regalen...i encara més beure-me'l!!
Es com quan te conviden a sopar a casa d'algú, sempre té un valor afegit, el valor de l'amistat, del carinyo que es demostra...
Aquesta vegada Javi ens va portar unes quantes ampolles per a una trobada de les nostres a la vinya, i aquesta no es va obrir i va anar a petar a casa...

Tocat de l'ala és un vi de la D.O.Empordà, resultat de la fusió de dos cellers: Coca i Fitó i Roig Parals, amb un objectiu ben clar: voluntat d'expressar l'entorn del territori. (Nota 1)

Identificació:

Nom:        Tocat de l'Ala

Celler:      Tocat de l'Ala (Coca i Fitó i Roig Paral)

Lloc:         Mollet de Peralada (Girona)
Web:          www.cocaifito.com
DO:           D.O.Empordà
Varietats:  35% Cariñena

                 55% Garnatxa
                 10% Syrah


Elaboració:
Vi fet amb raïms de vinyes velles de garnatxa, samsó i syrah de diferents municipis de l'Alt Empordà.
Criança de 4 mesos en barrica de roure francés i americà.

Samsó, garnatxa i syrah de l'Empordà

Grau alcohòlic de 14.5%, comercialitzat amb ampolla borgonyesa. L'etiqueta està dissenyada per Oriol Malet, on vol recordar l'estètica de Mary Popins.

Nota de tast:
- Color: cirera intensa
- Olor: aromes a nabius i gerds, amb tocs de farigola
- Sabor: en boca ofereix un llarg recorregut, elegant i mineral, tanins suaus i agradables.


Nosaltres el vam tastar amb un remenat de rovellons i una torrada de pa i oli. Tot molt bo i tot de proximitat.


(Nota 1):
Informació dels cellers / Font: Blog Probando Vinos

Celler Coca i Fitó és el cognom dels germans Toni i Miquel que, originaris de l'Alt Penedès i amb tradició vitivinícola familiar, van començar l'elaboració de vins sota la DO Montsant a 2.006. El tocat De L'Ala és un projecte iniciat en 2.011 en conjunció amb el Celler Roig Parals a l'Empordà.

Per la seva banda, Celler Roig Parals correspon a la 4ta generació d'una família dedicada a l'elaboració del vi des del S. XIX, els avantpassats es van veure molt afectats pel desastre de la fil·loxera, al punt que van haver d'emigrar a les comarques del Rosselló francès per guanyar-se la vida i aconseguir recursos per repoblar les seves vinyes a partir de 1.890. De fet els empelts de Carignan (Carinyena o Samsó) que avui posseeixen procedeixen dels empelts que van portar de la seva aventura en terres més del nord. Avui en dia tenen unes 10 ha de vinyes que complementen fins a les 14 amb altres viticultors de la zona.

Altres vins de Coca i Fitó són, en la DO Montsant: Coca i Fitó Negre, Rosa i Dolç, els Jaspi Negre, Maragda, D'Or; a la Terra Alta tenen adscrit el Jaspi Blanc; el Tolo do Xisto (Boig per la Pissarra en gallec) a la DO Ribeira Sacra en col·laboració amb l'enòloga Andre Obenza; i els tocat de l'Ala i tocat i, posa't en col·laboració amb Roig Parals.

Per la seva banda, Roig Parals també elabora i comercialitza els Mallolet Negre i Rosat, el Camí de Cormes, La Botera, el Roig Parals, tots ells negres majoritàriament de Samsó i Carinyena, monovarietals o en diferents cupatges; el negre al Pla de Molí de Cabernet Sauvignon i Merlot; així com el blanc Mallolet de Macabeu i Garnatxa Blanca; i el rosat La Botera.

Tocat de l'ala amb un remenat de rovellons

Carinyena

El raïm carinyena (en francès Carignan, en italià Carignano, en anglès dels EUA carignane) és una varietat de raïm negre espanyola.

Es considera el raïm més cultivada del món.

 

ESPANYA: 

És originària segons alguns de Cariñena (Aragó). Segons l'Ordre APA/1819/2007, és varietat:

recomanada per a Aragó, Catalunya (on la hi coneix també com samsó), País Basc i la Rioja.

autoritzada a Castella-la Manxa, Extremadura i Navarra.

A Catalunya: és la base per als vins del Priorat, estant igualment en Costers del Segre, Empordà, Penedès, Tarragona i Terra Alta.

EUROPA:

A França es conrea des dels Pirineus Orientals fins al Aude, és la més característica de la regió del Migdia. També es conrea a Sardenya i en algunes zones d'Itàlia. Va estar conreada a Algèria, Tunísia i el Marroc.  

RESTA DEL MÓN:

També és present en el Nou Món del vi: Califòrnia, Xile, Argentina, Mèxic i, en menor mesura, a Sud-àfrica o la Xina.
La carinyena, creuada amb la cabernet sauvignon ha produït la varietat ruby ​​cabernet i, creuada amb la mateixa cabernet sauvignon i garnatxa, la carnelian.

LA VINYA:

Es tracta d'una planta molt productiva, de fins a 150 hectolitre per hectàrea. És sensible a les malalties com l'oïdi i el míldiu ia la humitat. És de brotació tardana, el que fa que no hi arriben les gelades de primavera. Les seves fulles són grans, amb forma de pentàgon i sins molt pronunciats. Té raïms de grandària gran i compactes. Les baies són de grandària mitjana, forma rodona i color blau negrós. Té una alta quantitat de tanins, el que determina la seva gran capacitat d'envelliment, i alta acidesa.Es complementa amb el tempranillo i la garnatxa per a un adequat envelliment. Els seus vins arriben amb facilitat els 12 graus d'alcohol. Són vins de color intens, poc aromàtics (florals), sedosos i tendres.

ELS VINS:
Sensible a certes plagues, gairebé va desaparèixer a la zona que li va donar el seu nom, substituïda per la Garnatxa, de més personalitat i que és un magnífic complement: aporta el taní i l'acidesa de la qual la garnatxa no té, aconseguint vins alcohòlics de fins a 12 graus. És de gran color. 

Garnatxa-Carinyena amb toc de Cabernet és la fórmula d'èxit dels moderns priorats. Varietat negra molt estesa a Aragó i Catalunya, encara que té presència significativa a la Rioja. En els destinats a criança, augmenta la proporció de Carinyena, el que fa que resultin més sedosos i tendres.
 

A la Rioja afegeix un contrapunt de robustesa a la finor del raïm Tempranillo.  

Al Priorat, de sòls pissarrosos, el raïm proporciona una qualitat extraordinària. 

A l'antic vinya de Carinyena s'associa a la Garnatxa en vins de tacte vellutat i de suau astringència.

SINÓNIMS:

Mazuelo (Mazuela a La Rioja), encara que no està plenament acceptada la identificació entre carinyena i Mazuela. Mazuelo i Mazuela provenen segons alguns de la paraula basca mats, mentre que altres diuen que procedeix de "mazo", per la seva forma.  

Crujillón o crucillón (a Aragó) i Samsó (Penedès) o Sansó (Barcelona).

Altres noms: babonenc, bois dur, Boué dur, cagnolaro negre, cagnan, Cangnan o cangnane (Llenguadoc, Carignan (en francès), Carignan moullan, Carignan noir, carignane (França), carinyena (Catalunya), Carignano, català, crusilló, girarde, Gragnano (Itàlia), legno dur, carinyena negre, meló de Bourgogne, Mollard, monestel, Muscadet de Bourgogne, plant de Ledenon, roussillonen, samso crusillo, sopatna blau, negre samsó i vall de Sant Joaquim a Califòrnia).