dimarts, 22 de novembre del 2011

Binifadet Chardonnay 2010

El vi que us presento avui és un monovarietal de Chardonnay de la Illa de Menorca.
El vam comprar en bodega aquest estiu dints de les nostres vacances d'estiu, i per mi, el vins comprats en bodega, saben molt millor....pot ser perquè darrere de la botella, hi ha una imatge, un lloc físic, un record, una experiència...


Aquesta bodega, Binifadet, és la bodega que jo si tingués "tiempo y dinero" em faria: petita, però que traballa blanc, negre, negre amb fuat, espumós (de moment no poden dir-li cava) i dolç...fantàstic....
Com no podia ser d'un altra manera, vam comprar tots els productes.


Bodega Binifadet: El 1979 van iniciar una plantació a l'illa de Menorca, amb diverses varietats de vinyes. L'experiència de diverses veremes els va portar a ampliar les vinyes amb aquelles soques que millor s'han adaptat a la climatologia de l'illa. Després d'anys de dedicació a l'elaboració de vi per a consum familiar, i després de construir un nou celler, el maig de 2004 van sortir al mercat els seus primers vins

Aquest Chardonnay 2010 està inclós dints la llista de la guia els 100 millors vins d'Espanya


Identificació:

Nom:         Binifadet Chardonnay 2010
Bodega:     Bodegues Binifadet
Lloc:          Sant Luis (Menorca)
DO:           V.T. Illa de Menorca
Varietats:    100% Chardonnay


Dades d'interés...

Elaboració:
 
Nova anyada d'aquest fresc vi de Menorca elaborat amb Chardonnay plantat en petites parcel·les del sud de l'illa tancades amb murets de pedra per protegir del fort vent.

Després d'una verema manual i seleccionada, el most realitza la fermentació en dipòsits d'acer a 17 º. Estabilització en fred abans d'embotellar.

Nota de Tast:

- ColorGroc pàl·lid amb reflexos metàl·lics.

- Olor:  Mitjana intensitat, mostra una fruita d'aigua, pera d'aigua, pinya i poma no massa madur, fons cítric (pell de taronja), simple, fresc, fruiter, en sacsejar-lo apareix una mica de cremositat molt subtil mica de mineralitat.

- SaborDestaca la seva amarg, picant en llengua, molt cítric, més aviat lleuger i suau, com menjar-te una llimona, de mitjana longitud.

Chardonnay

- Origen

Chardonnay és un cep de raïm blanc originalment produïda a la regió de Borgonya.
S'ha expandit ràpidament i ha estat plantada per tot el món per la seva bona adaptació a diversos climes. A Espanya és una de les més esteses.
Es troba a Aragó, Catalunya, Extremadura, Navarra, País Basc, la Rioja, Comunitat Valenciana, Andalusia, Balears, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Múrcia. 
També la trobem a Austràlia, Argentina, Califòrnia, Brasil, Xile, Uruguai i Sud-àfrica.


- Característiques:

És una varietat de grans petits i rodons, de color mel quan està madura i sabor dolç. Adquireix un to meló quan fermenta
La Chardonnay s'utilitza en l'elaboració del champagne. Encara que no es tracta d'una varietat molt aromàtica i fruiter, en climes frescos (França) els vins són de cos lleuger, acidesa alta i records de poma o pruna verda. A les regions més càlides, dóna vins amb aromes a meló i préssec, fins i tot a fruites exòtiques (plàtan, mango, figues). L'acidesa és més baixa i el grau alcohòlic més alt. És un raïm que permet l'envelliment en bótes de roure, adquirint aromes torrats i de fruits secs, major complexitat i cos. Es tracta d'una de les castes blanques més preuades del món.


En la seva maduració produeix un most suau i aromàtic, anomenat fruitós en l'ambient de l'Enologia, característica per la qual és inclosa en l'elaboració de xampany.

Quan és envellit en botes adquireix qualitats de sabor i aroma que el distingeixen i ho fan molt apreciat entre els seus consumidors. Només algunes varietats molt específiques accepten la guarda, per la qual cosa generalment es recomana beure de producció recent.

dilluns, 7 de novembre del 2011

VdlT Illa de Menorca

Aquest passat estiu vam estar de vacances a Menorca.
Com no podria ser d'una altra manera, ens vam interessar per la cultura, elaboració i producció de vins.
Els vins produïts a Menorca estan qualificats com a VT: Vins de la Terra.

Per si voleu saber la definició i diferències dels Vins de la Tierra, podeu trobar a l'entrada anterior:



Dades d'interés:

El cultiu de la vinya i l’elaboració de vi a l’illa de Menorca es fa en un territori d’una extensió de  702 km2 i 216 km de costa. No obstant aquestes reduïdes dimensions, ofereix als seus habitants i visitants l’oportunitat d'endinsar-se en un microcosmos amb unes condicions medi ambientals excepcionals, amb un patrimoni cultural de gran valor i amb un desenvolupament socio-econòmic important. En definitiva, Menorca és un lloc on tot flueix d’una forma natural, a un ritme tranquil del qual s’han contagiat els habitants de l’illa i els visitants.

Una illa amb un clima mediterrani, un sòl de gres, conglomerats i marès, entre d’altres, i castigada per la forta tramuntana i el salnitre de la mar. Aquestes singulars característiques han estat reconegudes per la UNESCO, que va atorgar a l'illa de Menorca, el 1993, la declaració de reserva de biosfera, que la converteix en un refugi natural de gran valor ecològic.

És baix aquesta especial fisonomia que es desenvolupa el cultiu de la vinya i l’elaboració de vi a Menorca. Aquestes característiques condicionen i marquen la capacitat de producció i elaboració de vi. Producció que, com que és limitada, requereix un esforç i un desig molt important per a l’elaboració de vi, que, en alguns casos, ha començat com un capritx. És per això que ens trobam davant un producte local elaborat baix unes condicions mediambientals molt determinades, un capritx de la naturalesa, escàs i de producció reduïda. Productes que, per la seva naturalesa o pel seu procés de producció o elaboració, tenen una qualitat pròpia.

L’esforç dels bodeguers per recuperar aquesta activitat a l’illa de Menorca s’inicia a partir dels anys 80, quan d’una forma comercial es comença a recuperar el cultiu de la vinya a Menorca i s’efectuen noves plantacions amb varietats de raïm seleccionades.

No serà fins l’any 2002 que els vins de Menorca es veuran emparats per la indicació geogràfica de Vi de la Terra, amb la publicació del corresponent reglament, el qual determina les condicions de producció, elaboració, varietats de raïm autoritzades i característiques dels vins.

PRODUCCIÓ

En l’actualitat s’han efectuat noves plantacions de vinya a l’illa, les quals ocupen més de 20 ha. Aquestes noves plantacions es reparteixen per tots els termes municipals i tenen una extensió d’entre 0,5 i 7 ha.

Fins ara hi ha set cellers en funcionament a Menorca, aqui deixo els noms i l'accés a la web si feu un click:

- Vi de S'Illa S.L.

L’any 2005 es van produir 44.000 litres de vi i van sortir al mercat unes 60.000 ampolles de vi emparat pel distintiu Vi de la Terra Illa de Menorca.

Totes les ampolles amb indicació geogràfica Vi de la Terra Illa de Menorca es comercialitzen amb un número de control incorporat al corresponent logotip, assig-nat per la Direcció Insular d’Agricultura del CIM, a la qual correspon el control i certificació del Vi de la Terra Illa de Menorca.

Els vins emparats amb la menció Vi de la Terra Illa de Menorca han de procedir exclusivament de ceps plantats a Menorca de les varietats següents:

- Negres: Cabernet sauvignon, Merlot, Monastrell, Tempranillo i Syrah.
- Blancs: Chardonnay, Macabeo, Malvasia, Moscatel, Parellada y Moll.


Característiques dels vins

- Negres:
Els vins negres de Merlot i Cabernet Sauvignon són els més representatius de la comarca. Són vins de color cirera brillant. Destaquen els aromes de fruites vermelles i espècies. En boca són vins rodons, de dimensió mitjana, ben estructurats i equilibrats.

- Blancs:
En relació als vins blancs cal esmentar dues monovarietals

- Els de Chardonnay, elaborats a la zona de Sant Lluís, antiga zona vitivinícola durant el s. XVIII, que es caracteritzen per tenir els aromes característiques de la varietat (plàtan, pinya tropical) acompanyats de notes de fruits secs com figa i albercoc. A més, es tracta de vins amplis però frescos, ja que no han passat per bóta de roure.
  
- Els de Malvasia, elaborats amb raïms sembrades al Parc Natural de l'Albufera del Grau. Són vins de color groc pàl · lid brillant. Es caracteritzen per la seva gran cabal aromàtic, destaquen les aromes vegetals (herba acabada de tallar) i florals (flors blanques). En boca són vins frescs, secs i d'elevada intensitat i durada.

dimecres, 2 de novembre del 2011

Tipus de Vins a les Espanyes

Ultimament he begut algun vi que a l'etiqueta fica: "Vino de la Tierra de...." 
I algú es podria preguntar:
- es millor que una DO? pitjor? quines són les diferències? hi han més classificacions?
Estavem acostumats a les DO's (Denominacions d'Origen) tradicionals, per tant avui toca una mica de cultureta del vi:

Per supost, totes aquestes maneres d'etiquetar es basa en normatives i reglamentacions.
En aquest cas, es tracta d'un reglament de la Unió Europea, concretament el Reglament (CE) 753/2002.
Si teniu ganes de llegir, el podeu trobar aquí: 


Més o menys....el reum seria el següent:

- Els vins estan classificats en 2 categories
- Dints de cada categoria, podem trobar subcategories, segons el grau d'exigència en el seu procés d'elaboració.

Les categoríes serien:

CATEGORIA I:

Vins de qualitat produïts en regions determinades (VQPRD)

- Vins de Pago (VP): és la categoria superior que pot arribar a un vi. En ella s'inclouen els vins de reconegut prestigi i característiques distintives d'un "paratge" o "lloc rural" determinat.
 
- Vins amb Denominació d'Origen Qualificada (DOQ / DOCa per a les Espanyes): aquesta categoria està reservada als vins que han assolit altes cotes de qualitat durant un dilatat període de temps.
Si no recordo malament, actualment sols està la DOQ Priorat i DOQ Rioja.

- Vins amb Denominació d'Origen (DO): vins de prestigi que procedeixen d'una àrea de producció delimitada i amb una elaboració reglamentada per un Consell Regulador.

- Vins de Qualitat amb Indicació Geogràfica (VC): vins elaborats en una regió determinada amb aspiració a convertir-se en DO.

CATEGORIA II:
      
Vins de Taula (VDM)

- Vi de la Terra (VT): vins procedents de regions determinades en les que s'elabora el vi seguint una normativa no tan exigent com la de les DO.
 
- Vi de Taula: per als vins no inclosos en cap altra classificació superior.


- DIFERÈNCIES:

Com de tots aquestes categories, les de DO i VT són les que més bebem, doncs anem a parlar d'aquestes 2:
Els Vins de la Terra i les D.O. tenen alguna cosa en comú: Se suposa que defineixen la procedència d'un vi determinat. També se suposa que han de tenir més qualitat que un vi de taula comú. Però això no sempre és del tot així.
Les consells reguladors de les D.O. dicten una sèrie de reglamentacions que han de complir els cellers adscrits a una zona concreta de producció.
Aquestes cellers han d'elaborar els seus vins en algun dels municipis que formen part d'aquesta DO.
També han d'emprar unes varietats determinades, en les proporcions que dicti la reglamentació de cada DO si parlem de cupatges....o sigue....hi ha un "catàleg" de varietats que es permeten en cada DO i que se suposa que han d'haver estat conreades dins de la demarcació d'aquesta DO.
 
Pel que fa a diferències ... Se suposa que els Vins de la Terra no tenen una reglamentació tan rigorosa com les DO.
A més de que els Vins de la Terra defineixen zones encara més específiques, que fins i tot poden estar dins d'una DO o zona de producció determinada. Fins i tot es dóna el cas de diversos cellers que estan emplaçades dins d'un terme municipal que forma part de dos DO i també d'una zona vinícola on es produeixen Vins de la Terra.

És una cosa embolicat això, ja dic ... Però en resum és això: Complir determinades regles quant a producció que s'imposen en certes zones determinades on s'emplacen els cellers i / o les vinyes.

Se suposa que això defineix un mínim de qualitat en cada un dels vins. I realment és així. Però això no vol dir que un vi amb D.O. hagi de ser sempre superior que un Vi de la Terra o un vi de taula. Al final tot depèn del que faci cada productor ... Però està clar que les zones de producció, amb els seus terrenys característics, clima, etc, són un factor clau per definir un vi.