Ruta pels millors bars de vins de Barcelona

6 bars tan sorprenents com imprescindibles per prendre unes copes de vi a la ciutat

Font: http://www.naciodigital.cat/cupatges (08/10/2015)

Sortir a prendre vins per Barcelona, d’aquells bars de vins menys mediàtics.
 

Cata 1.81

Comencem a l’eixample, concretament al número 181 del carrer València, allà es troba el Cata 1.81, que es defineix com un restaurant de vins. És un dels clàssics de Barcelona. Local format per una petita barra i una sala amb taules. D’ambient tranquil és un dels locals amb l’oferta més àmplia de vins a copes, tot i que transmet més la imatge d’un restaurant que la d’un bar de vins.

CATA 1.81 - València, 181. 08011 Barcelona - Tel.: 933 23 68 18
E mail: info@cata181.com
Web: http://www.cata181.com
Dilluns a divendres de 13:30 - 16:00 ide 19:30 - 24:00 / Dissabte de 19:30 - 24:00
Vins a copes: 18, Blancs: 5, Rosats: 1, Negres: 10, Escumosos: 2
Vins catalans a copes: 13 (83,3%)
Blancs: 3, Rosats: 1, Negres: 7, Escumosos: 2    
Oferta gastronòmica: Tapes, platillos i menús

 

La Volàtil

Seguim la ruta cap al barri de Sant Antoni, deixant enrere el Monvínic (un dels clàssics de la ciutat, imprescindible si voleu tastar referències internacionals), i al final del carrer Muntaner ens trobem amb una de les darreres apertures que s’han fet a Barcelona, La Volàtil. És un bar de vins d’aspecte modern, amb una decoració molt cuidada que vol fer pensar en una taverna. El local està dominat per una llarga barra i en destaca el celler, a la vista del públic en el centre del local. La seva oferta està basada en vins naturals i bones tapes per acompanyar-los. Personal atent, amable i eficient. Un dels llocs de moda entre els winelovers.

LA VOLÀTIL - Muntaner, 6. 08011 Barcelona - Tel.: 931 72 11 99
E mail: lavolatil@lavolatil.com
Web: http://www.lavolatil.com
De dilluns a diumenge de 13:00 – 16:00 i de 19:00 a 24:00
Vins a copes: 14, Blancs: 4, Rosats: 0, Negres: 5, Escumosos: 2, Altres: 3    
Vins catalans a copes: 7 (50%)
Copes: Riedel
Preus: entre 2,5  i 4 €
Tapa cortesia: si
Oferta gastronòmica: Tapes i platillos
 

 

Zona d'ombra

Del barri de Sant Antoni, passem de llarg del Bar à Vins de la Moritz, i ens adrecem cap al nucli de Ciutat Vella. Al carrer Sant Domènech del Call hi trobem l’enotecaZona d’Ombra. El Zona d’Ombra és un local que es defineix com un celler de vins i licors amb degustació. En aquest local d’aspecte acollidor i molt ben ambientat tan hi podem comprar vins com asseure’ns en una de les seves taules i prendre vins a copes. Bona oferta de vins a copes recollida en les etiquetes d’unes ampolles màgnum que en fan de carta. Tenen una selecció de tapes a molt bon preu i perfectament pensades per acompanyar una copa de vi. Si esteu de sort podreu gaudir de la seva terrassa.

ZONA D’OMBRA - Sant Domènec del Call, 12. 08002 Barcelona - Tel.: 935 005 802
E mail: info@zonadombra.es
Web: http://www.zonadombra.es
De dilluns a dijous i diumenges de 12:00 a 23:00. Divendres i dissabtes de 12:00 a 24:00.
Vins a copes: 25, Blancs: 7, Rosats: 2, Negres: 12, Escumosos: 2, Altres: 2    
Vins catalans a copes: 14 (56%), Blancs: 4, Rosats: 1, Negres: 6, Escumosos: 2, Altres: 1     Copes: Sense marca
Preus: entre 2,75  i 5€
Tapa cortesia: si
Terrassa: si
Oferta gastronòmica: Tapes i platillos

 

Zim

Seguint per Ciutat Vella, just darrere de la Plaça Sant Jaume, concretament al carrer de la Dagueria hi ha el Zim, un minúscul local dominat per una barra, on hi podem prendre vins, caves, vermuts i... petons. Els petons són uns deliciosos mini entrepans d’un sol mos ideals per acompanyar la copa de vi. Lloc simpàtic, de tracte proper i amable, adient com a punt de trobada si hem quedat amb gent o per fer temps, tot prenent una copa de vi, mentre esperem per anar a sopar a qualsevol dels restaurants de la zona.

ZIM
Dagueria, 20
08002 Barcelona - Tel.: 934 126 520
Web: http://www.barzimbcn.com
De dilluns a dissabte de 18 a 23 h.
Vins a copes: 12, Blancs: 2, Rosats: 0, Negres: 8, Escumosos: 1, Altres: 1    
Vins catalans a copes: 5 (41,6%)
Copes: Schottzwiesel
Preus: entre 3 i 4,2€
Tapa cortesia: si
Oferta gastronòmica: Petonets (mini entrepans), embotits i formatges

 

 

l’Ànima del Vi

Travessant la Via Laietana, arribem al barri del Born, deixant enrere el Can Cisa – Bar Brutal i sense voler arribar a La Vinya del Senyor o al Disset Graus, al final del carrer Vigatans ens trobem amb l’Ànima del Vi, un bar de vins naturals que conserva una decoració d’una antiga taverna de barri. Successor de la botiga del mateix nom que hi havia a Gràcia, L’Ànima del Vi és un dels temples dels vins naturals a Barcelona. Ofereix una carta de vins a copes que va variant sovint en funció de la tria que en fa el seu propietari, Benoit Valée.

 

L’ÀNIMA DEL VI - Vigatans, 8. 08003 Barcelona - Tel.: 933 683 612
E mail: lanimadelvi@gmail.com
Web: http://www.lanimadelvi.com
De dimarts a dissabte de 19:00 a 24:00
Vins a copes: Sense carta. Cada dia exposa els vins
Copes: Spigelau
Tapa cortesia: si
Oferta gastronòmica: Tapes i platillos
 

 

Mes DVI

Finalitzem aquest primer recorregut pels bars de vins de Barcelona al Poble Nou, concretament al final del carrer Marià Aguiló on s’ho troba el Mes DVI, un bar de vins germà de la veïna botiga DVI. Local acollidor, amb un disseny modern i acurat on podrem gaudir d’una oferta de vins a copes on hi són representades totes les tendències del món del vi. Servei professional, atent i amable. Bona oferta gastronòmica que fa que a l’hora de sopar sigui més un restaurant que un bar de vins.

MÉS DVI - Marià Aguiló, 123. 08005 Barcelona - Tel.: 930 079 151
E mail: info@mesdvi.cat
Web: http://www.mesdvi.es
De dilluns a dissabte de 19:30 a 24:00
Vins a copes: 12, Blancs: 4, Rosats: 1, Negres: 4, Escumosos: 2, Altres: 1    
Vins catalans a copes: 6 (50%)
Copes: Sense marca
Preus: entre 2,85 i 4,75€
Tapa cortesia: no
Oferta gastronòmica: Tapes i platillos

Quin vi s'ha de demanar amb una pizza...

Divendres nit, això significa una bona pizza, una copa de vi i una peli. Sembla bon pla, però amb quin vi s'ha d'acompanyar la pizza?

Et presentem a continuació una infografia que t'ajudarà a triar el tipus de vi en funció dels ingredients de la teva pizza preferida.

El vi marida sensacional amb aquest menú, potenciant tots dos aliments. Recorda això: Una pizza acompanyada amb un bon vi deixa de ser menjar ràpid per convertir-se en un plat mediterrani saborós i saludable.

Font: www.vinetur.com

Vi de Pago (Vi de Finca)

Un pago és un lloc físic, però amb la paraula Pago també es fa referència a una qualificació recollida en la legislació espanyola.

En català es pot traduïr per el Vi de Pago com a Vi de Finca.

El pago físic prové de la paraula llatina 'pagus', que significava una petita aldea o finca rural. Avui en dia, per pago s'entén un "districte determinat de terres o heredades, generalment de vinyes o oliveres" encara que també serveix per expressar l'accepció original de "poble petit o aldea". En definitiva, en el món del vi un pago físic designa un tros de terra delimitat, amb el seu nom propi, en el qual es troben les vinyes.

A més, el vi de Pago (de finca) és una qualificació. De fet, és la més alta qualificació que preveu la legislació actual espanyola. La llei 24/2003 del 10 de juliol de la vinya i el vi estableix com a pago (de finca) "un paratge rural amb característiques edàfiques i de microclima pròpies que el diferencien i distingeixen del seu entorn, i on s'obtenen vins amb trets i qualitats singulars. A més, la producció del raïm, l'elaboració del vi i l'embotellat s'han de realitzar dins del pago (de la finca), seguint estrictament les normes de producció regulades per Ordre Ministerial específica per a cada Pago (de cada Finca)".

Actualment existeixen dues legislacions paral·leles, l'espanyola i l'europea. En la normativa europea es diferencien dues qualificacions: Denominació d'Origen Protegida (DOP) i Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP). Dins de la qualificació DOP, Europa inclou les qualificacions espanyoles de Vi de Pago (de Finca), Denominació d'Origen Qualificada, Denominació d'Origen i Vi de Qualitat.

Els vins amb Denominació d'Origen Protegida (DOP), entre els quals s'inclouen els vins de Pago (de Finca), presenten els següents requisits:

- La seva qualitat i característiques són essencialment o exclusivament degudes al seu origen geogràfic, amb els seus factors humans i culturals inherents.

- El 100% del raïm procedeixen exclusivament de la zona geogràfica de producció.

- La seva elaboració té lloc dins de la zona geogràfica.

- S'obté de varietats víniques pertanyents a Vitis vinifera.

A més, hi ha l'associació Grandes Pagos de España, una organització que defensa i propaga la cultura del vi de pago (de finca), "produït en un terrer específic i que reflecteix la personalitat inconfusible del seu sòl, el seu subsòl i el seu clima".

Cal assenyalar que no tots els vins de Grandes Pagos de España estan qualificats com vins de Pago segons la legislació espanyola, encara que des de l'associació destaquen que tots els seus vins "responen a una mateixa filosofia de singularitat a les vinyes i de qualitat en les elaboracions que dóna com a resultat que aquests vins siguin una fidel expressió del terrer del qual procedeixen i de la passió per la feina ben feta dels seus autors ".

Vins de Finca a Catalunya: 

La qualificació de Vi de Finca va una mica més enllà del Vi de Vila, amb alguns matisos legals diferents, i uns requisits de producció i elaboració encara més exigents. El vi de finca és la màxima distinció a la qual pot optar per ara un vi a Catalunya. Els requisits que els converteixen en tan sigulares són els següents:

El rendiment màxim admès per al raïm destinat a Vi de Finca pot ser un 15% inferior al que estableix la Denominació d'Origen per a la resta de vins.

El vi de finca serà obtingut exclusivament de raïms procedents de vinyes que constitueixin una unitat d'explotació vitícola. El nom del vi estarà vinculat al nom de les vinyes dels quals s'obtenen aquests vins amb característiques qualitatives especials.

Pel que fa a l'obtenció del vi, aquest ha de ser elaborat, embotellat i criat per cellers que tinguin la titularitat de les vinyes situades en una finca, i estan situades a la mateixa finca o, excepcionalment, en cellers pròximes. Aquest tipus de vins tindrà una elaboració i criança totalment independents, diferenciada, dins del celler, i seran identificables en qualsevol moment.

Per al reconeixement de vi de finca, aquest ha d'haver una trajectòria consolidada de prestigi i de qualitat d'almenys 10 anys en el mercat.

En l'actualitat hiha 3 vins de finca:

- Clos Mogador, del celler Clos Mogador del René Barbier: DOQ Priorat (Gratallops)

- Vall Llach as de la Rosa, del celler Vall Llach de Lluis Llach i Albert Costa: DOQ Priorat (Porrera)

- Jean Leon Vinya Gigi & La Scala & Le Havre & Vinya Palau, del celler Jean Leon: Penedes

Les "males llengües" prediuen que aqeust any es qualificaran 4 vins més de Finca de les DO: Pla de Bages, Montsant, Terra Alta i Penedes.

Wine Condoms: els condons per al vi...

Una mare i el seu fill, dels EUA, han inventat uns condons dissenyats per tapar i conservar una ampolla de vi oberta

Una mare i el seu fill, de Dallas (EUA) han creat el que ells anomenen "un condó per al vi" (Wine Condoms).
L'enginyós dispositiu ja s'ha llançat a la venda en el lloc www.winecondoms.com, a més compta amb una campanya de finnaciación a través de crowdfunding.
El dispositiu és un petita funda fina i elàstica de goma que s'estira sobre el coll de l'ampolla de vi oberta per tal de ser tapada.

Bartlett i Mitchell Strahan pensar en aquesta idea després d'ell arribés a casa amb una ampolla de vi oberta. La mare va intentar segellar amb paper film i gomes elàstiques.

Els condons estan fets 100% de goma  (cautxu) i estan dissenyats per ser eliminats després d'un o dos usos.

El sistema és vàlid només per a vins tranquils, ja que no suporten la pressió d'un escumós.
"Recordeu, beure amb responsabilitat i usar protecció", adverteix Mitchell

Font: www.vinetur.com (29/12/14)

La Cerveteca - Barcelona

Un gran lloc a Barcelona pels amants de la cervesa.
Ubicat darrere de Correus es troba LA CERVETECA, un espai que gira 100% al voltant de la cervesa, i tot el que pot estar relacionat.
És una tenda, un bar, un espai cultural....un bon lloc per gaudir d'aquesta beguda.
També fan cursos formatius adaptats a les necessitats de cada client.

La Cerveteca Barcelona: un culte al món de la cervesa

LA CERVETECA
Carrer Gignàs 25 (darrere de Correu de Via Laietana)
08002 Barcelona
Phone: 93 315 04 07
mail: boletin@lacerveteca.com
web: www.lacerveteca.com
Facebook: La Cerveteca Barcelona


LA VISITA:
Vaig anar el passat 14 de Maig a Barcelona per treball.
El meu amic Sergio fèia temps que me'n parlava d'aquest local. És un amant de la cervesa.
Tenia la tarde lliure, així que vaig anar a conèixer el local.
Vaig parlar amb Dieter, un dels dos nois que porten el local. M'explicava que a més de beure, es pot menjar algunes cosetes que ells fan, i que cada setmana fan una oferta degustació, doncs....ja sabeu que vaig demanar, no?
Aquella setmana oferien:
- Cervesa De Graal Quest: belga, rossa, estil Triplel Lupulitzada
- Trinxat de la Cerdanya: un trinxat calentet de pataca, col i botifarra negra
Després vaig demanar-li que m'aconsellés per agafar un parell de cerveses d'IPA: vaig agafar una alemana i una de navarra.

El berenar: una De Graal Quest amb un trinxat de la Cerdanya...i un parells d'IPA cap a casa a tastar-les

LES CERVESES:
Compten amb més de 120 referències d'arreu de tot el món, totes seleccionades per la seva qualitat
Les cerveses sel·leccionades són artesanals, que contenen llevats vius, totes sense aditius ni conservants.
Podreu trobar les diferents famílies de cervesa:

- LAMBIC: Fermentació Espontània: fermentades per Saccharomices Cerevisiae, llevats salvatges, bactèries làctiques i acètiques i altres microorganismes
- ALE: Fermentació de Superfície: fermentades per Saccharomices Cerevisiae
- LAGER: Fermentació de Fons: fermentades per Saccharomices Carlsbergensis o Uvarum

amb la majoria d'estils cervesers, biològiques i inclús sense alcohol (un concepte que encara no l'acabo d'entendre...jejeje!!).
De la seva web es pot descarregar aquest pdf de tota la seva carta: carta cerveteca

En resum: un bon lloc per anar per la tarde a Barcelona....

Mes de 10 tiradors, i una extensa varietat de tipus i famílies de cervesa

ETIQUETA IMPRESA AMB TINTA DE VI

L'ESTUDI VILAFRANQUÍ LADYSSENYADORA DISSENYA

UNA ETIQUETA ÚNICA IMPRESA AMB TINTA DE VI

• Després de múltiples experiments, Ladyssenyadora fa públic un projecte trencador: Tinta de vi, una ampolla exclusiva que ja està a la venda en una edició especial
• L'estudi de disseny suma diferents reconeixements, com un Laus de plata i un de bronze al FAD 2011 i la nominació a l'Art Directors Club of Europe en disseny gràfic

Ladyssenyadora, un estudi de disseny gràfic català, ubicat a la zona vitivinícola del Penedès, va rebre 150 ampolles com a paga en espècies d'un client bodeguer. Aprofitant l'oportunitat, l'equip format pels dissenyadors Montserrat Raventós, Jordi Roca i Raimon Benach va marcar-se un repte: imprimir una "etiqueta impossible" aprofitant el vi que l'ampolla conté. Amb la voluntat de fer la seva pròpia marca de vi, els creatius van pensar en una edició limitada de poc més d'un centenar d'ampolles on tot els materials gràfics que acompanyarien l'ampolla estarien fets amb els propis components del vi.

Sota la marca "Tinta de vi" s'hi amaga un procés costós i ple de dificultats. La idea va començar a materialitzar-se amb tècniques que aprofitaven el cicle d'elaboració del vi. D'aquesta manera, en un primer moment van recórrer a tècniques com la serigrafia o el letterpress. A causa de l'excés d'aigua i del fet que el paper s'arrugés, els procesos van resultar fallits. Posteriorment van provar de deshidratar les mares del vi, deixant-les reposar al sol, però el pigment resultant no era l'adequat. A aquests procesos fracassats se'n van sumar d'altres: reduir el vi en una cassola a foc lent, reduir-lo en un forn amb ventilador o omplir un cartutx d'impresora domèstica amb vi. 

 

 

La solució va arribar per atzar quan l'equip de Ladyssenyadora gairebé havia renunciat a assolir l'objectiu. Els creatius varen observar al terrat del seu estudi com en una de les safates utilitzades s'hi estava formant un "moc morat" que resultaria ser ideal per a imprimir les etiquetes amb el color i la textura desitjats. Gràcies a aquesta pasta, Ladyssenyadora ha tirat endavant un projecte únic en les seves característiques, fusionant de manera híbrida els àmbits de la creació, el disseny i la viticultura.

Més informació a http://ladyssenyadora.com

Vídeo explicatiu: http://vimeo.com/79546282

Sala de premsa: http://blowingbuffalo.com/Tinta-de-vi

Halloween a un celler subterrani de La Rioja Alabesa

El celler El Fabulista, situada sota un palau del segle XVII de la vila de Laguardia , és una de les dues úniques cellers que continuen avui processant els vins de DOQ Rioja de manera artesanal dins del recinte emmurallat de Laguardia amb raïms procedents de vinyes pròpies que són trepitjades i processades a la manera antiga . Deu el seu nom a un dels seus habitants més coneguts : l'escriptor de rondalles i contes Félix María de Samaniego .Amb motiu de la festa de Tots Sants, el celler ofereix visites de suspens els dies 1 i 2 de novembre amb el títol Els insòlits follets del vi, inspirades en els relats d'Edgar Allan Poe barrejats amb la història i tradicions de la comarca d' Rioja Alavesa. Tindran un preu de 11 euros i es realitzaran en dos horaris: 17.30 i 19.00 hores .L'activitat es pot contractar directament a l'Hotel Wine Oil Spa Villa de Laguardia , un establiment de quatre estrelles que es converteix en el punt de sortida per a conèixer Rioja Alabesa.

El cava pot ajudar a mantenir la memòria

El cava pot ajudar a mantenir la memòria

En els últims anys, múltiples estudis han demostrat els beneficis que aliments com el vi tenen, sempre que es consumeixin amb moderació, sobre la salut de les persones. La presència algunes begudes alcohòliques de certs compostos químics, associada amb una dieta equilibrada (que sempre sol prendre com a base la dieta mediterrània) i la pràctica regular d'exercici lleuger, demostren, per tant, ser una bona manera de prevenir malalties de tot tipus, especialment les relacionades amb els problemes cardiovasculars, certs tipus de càncer, colesterol o artritis.Però el que no s'havia comprovat fins ara eren els avantatges que begudes com el cava poden presentar en relació amb la memòria. Així, una investigació de la Universitat de Reading afirma que la ingesta de tres copes d'aquest vi escumós pot ajudar, en aquest cas, a combatre els efectes de trastorns cerebrals com l'Alzheimer i la demència, malaltia aquesta última que, tot manifestant normalment a edats avançades, té probablement el seu origen en la mitjana edat, a partir dels 40 anys.Segons els responsables d'aquest estudi, la presència d'àcid fenòlic en les varietats de raïm amb les que s'elabora el cava té relació directa amb aquests efectes beneficiosos. Per a això, s'han realitzat experiments amb animals de laboratori, i s'ha detectat que després del consum regular de escumós (barrejat amb el menjar), els subjectes van millorar el seu acompliment en recórrer un laberint, passant d'un èxit del 50% al 70% , en un termini de tan sols sis setmanes.Tradicionalment, sempre s'ha dit que els 'cues de passa' són un remei infalible per a la pèrdua de memòria, encara que no sabem si aquesta afirmació té base científica. Ara ja comptem amb un indici d'alguna cosa semblant, tot i que encara s'han de realitzar les proves definitives amb un grup de majors de 60 anys que, durant tres anys, seran subjecte d'estudi per demostrar o refutar definitivament les conclusions preliminars del treball, dirigit per el professor de bioquímica Jeremy Spencer.

Font: http://blog.uvinum.es

Tío Pepe presenta un indicador tèrmic per un consum perfecte

indicador tèrmic a l'etiqueta

Per combatre les calors estivals, González Byass presenta Tio Pepe on ice. 
Aquest estiu les ampolles de Tío Pepe incorporen un indicador tèrmic que mostra el moment perfecte de consum a la temperatura de 5 ºC. Els gels superiors que decoren aquesta sèrie limitada, canvien de color a un blau intens ... És el moment ideal per gaudir de Tío Pepe!

"Obsessionats amb el servei perfecte" de Tio Pepe, aquesta innovació tècnica garanteix el gaudi d'una copa de Tío Pepe "en el tradicional aperitiu o en perfecta harmonia amb la rica dieta mediterrània", com sempre en copa alta i, ara sí, "Molt fred".

González Byass és un celler familiar fundada l'any 1835 i dedicada a l'elaboració de vins i brandis de Jerez. Marques tan conegudes com el fino Tío Pepe, joies enològiques com Noè o Apòstols, o el brandi solera gran reserva Lepanto, l'han consagrat com una de les principals cellers del món. La tradició, la investigació i la recerca de la màxima qualitat són els pilars en què González Byass ha centrat un treball avalat per gairebé dos segles d'experiència.

Seguint el mateix camí, fa més de 30 anys que González Byass s'ha convertit en una família de vins, incorporant cellers de zones emblemàtiques per poder representar fidelment la diversitat enològica d'Espanya. 
- Cellers Beronia-a Ollauri, La Rioja
- Caves Vilarnau-a Sant Sadurní d'Anoia, Barcelona 
- Finca Constància, a Otero, Toledo
- Finca Moncloa, a Arcos de la Frontera, Cadis
- Viñas del Vero, en el Somontano, Osca
són alguns dels exemples.  
En aquesta mateixa línia, la família també desenvolupa:
- l'anís Chinchón
- els licors de fruita Gran Pecher i Gran Pomier
- i els destil · lats d'alta gamma entre els quals es troben la ginebra The London N º 1, el vodka Druide o el rom Flor de Canya al mercat nacional.

Taps de suro, de rosca....i ara de rosca de suro...

El nou sistema Helix

Els taps....de suro o de rosca?

Si ja havia debat entre aquest dos tipus de taps, ahir es va presentar un híbrid entre els dos conceptes.

Opinions per a tots els gustos.

Jo personalment penso que de suro, tot i que la tendència dels joves serà de rosca per aspectes econòmics.

Una nova edició de Vinexpo té lloc a Bordeaux, França, fins al 20 de juny, i una de les sensacions d'ahir 17 de Juny va ser ‘Helix’, l'inèdit suro a rosca que acaben de presentar en conjunt l'embotelladora  O-I i la surera Amorim Cork. I la polèmica, per descomptat, no va trigar a deslligar-se, reflotant la coneguda lluita entre els tradicionalistes i els que opinen que la popular tapa a rosca 'podria portar beneficis a la indústria.El so al destapar una ampolla és, sens dubte, únic. Un científic podria explicar el fenomen en termes de canvis de pressió i elasticitat. Però per als que aprecien el bon vi, el petit esclat sonor presagia l'arribada d'una instància agradable, desperta associacions amb aromes, celebracions i moments de relax que van molt més enllà de l'alcohol. 

Es creu que la combinació d'ampolles de vidre i tapes de suro data del s. XVII. Però hi ha avui en dia una gran varietat de materials que podrien considerar més adequats per segellar un recipient. Fins i tot l'influent crític Robert Parker assenyala que a mitjans de la dècada del 90 entre el 7% i el 10% del vi que degustava patia del problema de "gust de suro". I el 2004 va predir que els segells de rosca dominarien la indústria per al 2015.I, per cert, les tapes de plàstic o metall a rosca ja han estat adoptades per molts productors cansats de batallar amb el temut "cork taint", o contaminació del suro que transmet al vi aroma i gust de floridura, i és un dels majors problemes que afecta als cellers del món.La tapa a rosca, anomenada genèricament "Stelvin" per ser aquesta marca més coneguda, va conquistar mercats ràpidament en països com Nova Zelanda, on el 2011 el 90% de la seva producció de vi va ser envasat d'aquesta forma. Però a Europa i Estats Units el suro segueix sent rei. I això no deixa de sorprendre a molts, que entenen que el vi ja s'ha 'democratitzat' i modernitzat.
Per la seva banda, Portugal (d'on prové la major part del suro que es consumeix a nivell mundial)  ha vingut buscant formes de combatre una de les causes més comunes del 'gust de suro': la transmissió al vi d'un compost químic anomenat tricloranisol (TCA), que ho contamina amb una aroma fúngic, desagradable i penetrant.La tapa a rosca no només evita el problema de la contaminació del suro, sinó que proveeix un segell més efectiu que, segons molts crítics, garanteix un millor sabor en els vins, excepte en aquelles collites que requereixen més oxigen per al procés d'envelliment."Preferim tapes que assegurin que el vi no sigui defectuós ─ assenyala Ewan Murray, portaveu de la Wine Society del Regne Unit ─. Els vins que es poden prendre més joves sempre van a estar més frescos amb una tapa a rosca ". 

Per la seva banda, l'expert Simon Hoggart afirma que només en una ocasió va degustar un vi amb tapa a rosca que tenia aroma de florit. "La probabilitat que el sabor sigui bo i no hi hagi problemes és molt més gran", assegura.No obstant això, el stelvin elimina el ritual del lent gir amb el llevataps seguit d'un moviment ràpid (o la tècnica menys digna però molt efectiva de col · locar l'ampolla entre les cames per destapar), i aquesta satisfacció quan finalment el suro se separa del recipient .
Però per a altres amants del vi les consideracions culturals o els costums poden pesar. I potser per això O-I i Amorim Cork  decidir produir un híbrid: un tap de suro ... a rosca.

Helix: Un tap de suro.....a rosca....

Segons aquestes firmes, estudis de mercat demostren que el 94% dels consumidors de vi dels Estats Units i el 90% a França prefereixen els taps de suro. Així que van desenvolupar el Helix, similar al que ja es fa servir per a ampolles de whisky o sherry, però sense remat superior de plàstic.Eric Bouts, Director Executiu d'O-I afirma que el seu nou producte està destinat al mercat de vins d'entre 8 i 15$. I s'estima que estarà a les botigues europees en els propers dos anys, a més de conquistar el públic a la Xina, que va arrabassar al Regne Unit el cinquè lloc en els mercats de vi a nivell global.No obstant això, la tradició és fonamental per als consumidors del gran país asiàtic, que importa de França el 48% del vi que consumeix. Els amants del vi a la Xina esperen trobar taps de suro en les seves ampolles, i fins i tot alguns organismes regionals dedicats al vi han prohibit als cellers utilitzar stelvins.Pel crític Jay Rayner, del diari britànic The Observer, el que està en joc no és només la qualitat del vi, sinó el seu caràcter, i una tradició gairebé romàntica. Assegura que com més diners gasta un consumidor en una ampolla de vi, més rituals desitja associar al seu consum. I això inclou taps de suro, és clar.
Alguns afegeixen que el suro l'avantatge de créixer en els arbres, pel que respecta un principi reverenciat pels amants del vi: no hi ha dues ampolles que siguin exactament iguals. Els francesos usen el terme 'terroir' per resumir aquesta referència gairebé espiritual quan la identitat està associada a un lloc geogràfic únic.Per l'altre costat, una tapa de metall garanteix consistència i uniformitat.Però per als tradicionalistes, mai oferirà el plaer de percebre l'aroma d'un suro empapat de vi.Podrà el Helix posar d'acord?

Vi de Gel

Vinya de Gewürztraminer gelada

Sabeu que és el VI DE GEL?

Jo coneixia el de Gramona, que abans es deia així, però fa poc van prohibir aquest terme aquí a les espanyes i s'ha de dir VI DE GLAÇ.

En alemà es diu EISWEIN, i sols és pot dir als vins de gel produïts a Alemania i Àustria.
A la resta es diu ICEWINE

Massa noms per mi, així que he pensat de buscar una mica d'info i fer el post d'avui sobre aquest tipus de vi.

EL RAÏM: CARACTERÍSTIQUES

És un vi fet de raïm gelat amb una forta concentració en sucre. 

La tècnica per aconseguir aquest raïm consisteix a deixar sobremadurar el raïm al cep, que no es cull fins que es produeix la primera gelada. 

Quan el gra es gela, l'aigua s'expandeix i trenca la pellofa del raïm. Així, es perd més aigua i el sucre és més concentrat.
Els vins de gel són extraordinaris de riquesa i de persistència aromàtica gràcies a la seva concentració ia una acidesa fora del comú.

ORIGEN

El primer EINSWEIN que es té notícia va aparèixer el 1794 de manera no intencionada a Franconia, zona del nord de Baviera (Alemanya). Vitivinicultors d'aquesta regió que van intentar elaborar vi de raïm parcialment congelades per una inesperada gelada van obtenir el que, se suposa, va ser un vi de lenta fermentació i de característiques molt diferents al que s'esperava: molt saborós, aromàtic, dolç i d'acidesa intensa. La tradició es va estendre a diverses zones i des de l'època napoleònica diversos vinicultors alemanys van dedicar esforços a l'elaboració d'aquest difícil vi.
De producció limitada, circumscrit a regions concretes ja anys amb climatologia adequada, el 'Eiswein' es va convertir en un vi de luxe per beure només en ocasions molt especials. A França, diverses regions van adoptar molt aviat el costum d'elaborar el que anomenen 'Vin de Glacier' i ja es parlava de collites especialment bones en 1846 i 1880.

ZONES DE PRODUCCIÓ

És una tècnica que s'utilitza en zones fredes on es cultiva la vinya, sobretot a Alemanya i França i es fa amb varietats com Gewürztraminer i Riesling, però també amb Chardonnay, Cabernet franc i Vidal (al Canadà). 

Els que tenen més reputació es troben a Alemanya, sobretot al llarg del Mosel·la, el Sarre i el Ruwer. Hi ha igualment Eiswein austríacs. Són sovint molt cars (250 euros per ampolla).
Quebec té també una bona reputació en aquest domini, on també s'elabora sidra de gel. A Canadà es produeix també a Columbia Britànica i en Ontario, a la regió dels Grans Llacs.
A Espanya s'ha assajat amb èxit a la zona del Penedès. També a Valladolid, La Seca, mitjançant raïm verdejo

En l'actualitat Alemanya i Àustria són els dos elaboradors de 'vi de gel' clàssic per excel·lència. Els millors 'Eiswein' procedeixen de la regió del Rhin, on algunes de les collites molt sonades del passat segle van ser les de 1950, 1961, 1965, 1966, 1983, 1985 i 1991.

A Àustria la regió de Neusiedlersee és la més especialitzada i ha donat collites excel · lents el 1991, 1995 i 1998.
A Amèrica del Nord comença a produir ICEWINE és relativament recent, però com ha passat amb altres vins, prenen molt aviat la capçalera pel que fa a quantitat i, segons alguns, també pel que fa a la qualitat. En l'actualitat la península del Niàgara i la regió del Nord-oest Pacífic, és a dir la composta per la Columbia Britànica del Canadà (amb el fabulós vall vinícola de Okanagan) i els estats de Washington, Oregon i Idaho als Estats Units tenen una bona part de la poducción dedicada al 'vi de gel', entre altres coses pel fet que posseeixen una climatologia propícia per a tal fi. La casta riesling i la híbrida vidal són les preferides com a matèria primera.

GASTRONOMIA

El vi de gel és recomanable prendre com un vi de postres, amb dolços, fruites o amb foie, o bé degustar sense més en la sobretaula després del menjar. Es pren en poques quantitats, ja que és per gaudir-i assaborir els seus aromes màgics. 

Curiositat: Ben al contrari del que la gent pensa, els vins de gel s'han de prendre a una temperatura de 10-12 ºC i no a temperatures properes a congelació. Si arribéssim a congelar aquests vins, perdríem la qualitat del producte per la concentració de l'aigua en forma de gel i consegüent desestructuració d'aquest.

Una verema "fresqueta"

Raïm per baix dels -7ºC

VINIFICACIÓ NATURAL

Perquè es produeixi aquesta congelació, cal que la temperatura es mantingui almenys entorn a -7 o -8ºC  (sense baixar dels -13ºC, cosa que seria contraproduent) durant diversos dies.

Atès que dins del gra de raïm es gela en primer lloc l'aigua, és tècnicament possible separar el suc del raïm concentrant per pèrdua d'aigua si es premsa sense dilació abans que es desfacin els cristalls de gel. En altres regions vitivinícoles del raïm estarà sobremadurat per aquestes dates, cosa que no sol passar a les regions productores centreeuropees, a causa de l'habitual manca de sol.

Encara avui, l'obtenció de vins de gel és una activitat arriscada, cara i amb total dependència dels atzars climàtics encara diverses tècniques intenten minimitzar al màxim aquesta dependència. L'elaborador que opti per treure una vintage de 'vi de gel' natural un determinat any, ha de confiar en la predicció meteorològica (això sí, cada vegada més eficaç), deixar una part de les soques, les de millor qualitat, sense veremar, i esperar que amb l'arribada dels freds de tardor, si aquests arriben, es congelin al cep i que aquests s'allarguin durant el temps suficient perquè la congelació es realitzi de manera adequada, a més de disposar dels mitjans per premsar el raïm a peu de vinya. De fet la pràctica més comuna consisteix en veremar de matinada raïm congelada, i portar ràpidament al cup, que es manté obert per mantenir la baixa temperatura.

En l'actualitat s'intenta reduir el factor atzar en l'elaboració de vins de gel mantenint les soques sense veremar seleccionades sota una coberta de poliuretà, sota la qual el raïm acaben de madurar i de vegades adquireixen la podridura noble. Aquestes cobertes protegeixen els raïms madurs, generalment desfoliades, de les accions climatològiques nefastes com les pedregades o fortes pluges.

El premsat de raïm intensament gelades és complicat i s'ha de fer en gàbies robustes i premses mecàniques o hidràuliques, sent les pneumàtiques poc indicades. El most que s'obté a l'inici del premsat és un concentrat natural, ric en bouquet, molt concentrat (140º Oechsle, aproximadament un 28% del pes en sucre) i una acidesa elevada (14 g/L o més).

Conforme avança el premsat, ambdós paràmetres disminueixen en augmentar el desglaç i la temperatura, de manera que només una petita proporció del most és aprofitable (s'exigeix ​​que el most final tingui almenys 40 º Oechsle, aproximadament el 8% del pes en sucre).

En aquestes condicions de fred i amb aquesta concentració de sucres, és difícil que la fermentació arrencada immediatament, de manera que sol temperar el most, ja sigui per escalfament controlat o deixant un parell de dies en repòs, cosa que permet, d'altra banda, eliminar una certa quantitat de fangs. La tradició és emprar per a la fermentació bótes de fusta i l'ús d'un peu de cuba d'entre 0,5-1%. La fermentació d'aquests mosts, per les seves especials condicions, és lenta. L'alta concentració de sucres unida a la concentració d'alcohol produeixen el que s'anomena plasmòlisi, un col · lapse de la cèl · lula, que fa que no pugui fermentar tot el sucre a etanol. D'aquesta manera el vi roman amb el seu característic dolçor alhora que amb un grau alcohòlic baix (del 5% al ​​10%).

El premsat: un procés complicat

És habitaul veremar a la matinada

VINIFICACIÓ ARTIFICIAL

Criomaceració

És realitza a les vinyes que no es gelen naturalment a causa del clima del lloc, o bé, tot i poder gelar-se, prefereixen assegurar-se el procés de vinificació del raïm, segons els seus propis patrons.
Aquest mètode de criogenésis artificial es basa en congelar el raïm al punt desitjat de maduració, i extreure després el most, quan encara està totalment congelada, obtenint així, un resultat anàleg al procés natural, però molt més segur.
Aquest procés artificial permet més seguretat en el resultat, al dominar completament tot el procés (temperatura de recollida, temperatura de maceració, temps transcorregut, etc ...), a diferència de la manera natural, en el qual els paràsits o microorganismes de la raïm per sobremaduració, una maduració insuficient, o un procés de premsat massa lent (descongelació), poden arruïnar la qualitat del vi de gel natural, ja que les condicions del raïm s'han de seguir de manera molt estricta, per obtenir resultats óptims.

Crioconcentració

És un sistema d'eliminació d'aigua mitjançant fred, que aprofita les propietats físiques de les solucions aquoses en assolir temperatures sota zero. En aquestes condicions, la solidificació d'aigua pura (o gairebé pura) en forma de cristalls de gel, permet que la resta de solució, molt més concentrada que inicialment, pugui separar en un simple tamís. S'aplica a la indústria per molt diversos processos i en alimentació a més d'en enologia, s'utilitza en cafè, sucs i altres begudes.
En l'elaboració de vi es pot recórrer a la 'crioconcentració' a diversos nivells: en raïm (imitant l'elaboració del 'Icewine'), en most o al propi vi. Aquest últim cas s'utilitza a Austràlia i altres zones per fer més dolços i aromàtics alguns blancs dolços. La seva tecnologia és senzilla. S'introdueix un serpentí en el vi pel qual circula un líquid de refrigeració a molt baixa temperatura de manera que al voltant d'ell, es forma un bloc de gel que posteriorment és retirat. El vi obtingut potència seves qualitats aromàtiques alhora que augmenta la seva dolçor.

Métode de Pepin-Gasquet

Existeix un mètode francès (mètode de Pépin-Gasquet) que sol utilitzar-se per a la mateixa comesa, que si bé necessita una major inversió inicial, minimitza els costos en energia en aprofitar les frigories del vi tractat i del gel que s'ha aconseguit separar: el vi és prerefredat en un intercanviador de calor i conduït posteriorment a un tanc amb un tambor a l'interior les parets estan refrigerades internament per salmorra a -22 º C; aquest tambor gira i el gel que es va formant a les parets és aixecat per rasquetes i després és separat de la resta del most per una centrífuga, el most serveix com nevera en un intercanviador abans de ser emmagatzemat i el gel, per la seva banda, s'aprofita com a font de frigories per al sistema.

El most obtingut per aquests mètodes és de l'ordre d'un 5-10% més ric en sucres, la seva acidesa natural augmenta considerablement (fins 8-15 g), sobretot en àcid màlic, que dóna frescor als vins, i no en àcid tartàric, que precipita amb el fred i que és menys desitjable per la duresa que confereix. El producte, si és elaborat a partir d'una bona matèria primera, tant si és pel mètode natural com si no, tindrà una gran capacitat de criança i una bona evolució en ampolla (degut en part a l'alta acidesa), sempre que s'aconsegueixi preservar-lo de l'acció nociva dels microorganismes, que trobaran una menja exquisit.

Recollida del raïm de gel

Raïm fresquet

Curiositat: també existeixen LES SIDRES DE GEL: elaborades a partir de pomes de taula comuns, són també de qualitat i val la pena degustar i conèixer-les. Potser és Canadà el país amb sidres de gel de més qualitat.