dimecres, 25 d’abril del 2012

Corazón Loco - Tinto 2010

Don Andrés, Sweet Iniesta, Lo puto gusilus, Lo bo d'Iniesta, el de Fuentealbilla....en resum ANDRES INIESTA, que a més de ser un grandíssim jugador de futbol, ara fa VI.

Ens agrada el futbol, ell i el vi!!
Per tant, lo nostre blog no podia deixar de comprar la primera anyada de la Bodega Iniesta.

Aquest gran petit home ha fet una bodega al seu poble natal Fuentealbilla.
Em sembla fantàstic, que un personatge així pugui fer tant pel seu poble. He llegit que és un projecte familiar de fa anys. Fer vi al teu poble, per mi, tot un honor!!
La primera anyada és del 2010, comercialitzat a mitjans del 2011.

Té dos marques:
- Corazón Loco de l VdlT de Castilla: Blanc, rosat i negre
- Finca El Carril de la DO Manchuela: Blanc jove, blanc en barrica (amb el nom de la seva filla Valeria) i negre.

Avui parlarem del Corazón Loco Negre 2010
Un vi fet amb Tempranillo i una mica de Graciano, que li dona aromaticitat.
Qualitat-preu és molt correcte, a més de la gràcia que fa que és de l'Iniesta.

Un vi correcte que es pot trobar per menys de 6 euros.
Pot ser li falta més untuositat, segurament les pròximes anyades guanyarà qualitat.


Identificació:

Nom:         Corazón Loco - Tinto 2010
Bodega:      Boda Iniesta
Lloc:          Fuentealbilla (Albacete)
Web:          http://bodegainiesta.es
DO:           VdlT Castilla
Varietats:    Tempranillo 
                 Graciano

Nota de tast:
- Color: roig violeta de capa alta
- Olor: aromes característics del tempranillo, records a fruites rojes
- Sabor: primer cop sec, pas en boca potent, pot ser falta pulir la tanicitat.


Dades d'interés...del celler:


Tast:
La finor i sinceritat del ull de llebre es complementen perfectament amb una "casta" tan original com el graciano que aporta al conjunt frescor, fruites silvestres i toc elegants de fenc tallat i herbes aromàtiques que al final culminen amb unes sensacions en boca, molt fresques i persistents

Elaboració:

Fermentació 21 dies amb llevat seleccionat, temperatura de fermentació controlada. Una setmana de maceració prefermentativa després de pas per "Boreal" a 5ºC 
Maceració-fermentació durant 2 setmanes.
Maridatge: Vi ideal per a carns vermelles, formatges semi-curats, tot tipus d'embotits.
Recomanacions: Conservar a temperatura constant i inferior a 16ºC. Humitat de 70-75% i foscor. Temperatura de servei: 16ºC
 

La vinya:
Orientació: Sud-oest
Altitud770 m d'altitud
ClimaCaràcter mediterrani, amb molta diferència de temperatura dia/nit per la seva altitud. 3000h sol/any.
Pluviometria anual: <400 mm.
Varietats de raïm: Tempranillo i graciano
Edat dels ceps: Entre 5 i 30 anys
Estil de poda: cordó royat
Tècniques de cultiu: Maquinària agrícola adaptada a l'orografia.
IrrigacióNomés en casos extrems i estats fenòlics concrets.
Data de verema: Setembre 10
Fermentació25 oc en dipòsits d'acer inox.

 

dimarts, 24 d’abril del 2012

Graciano

Graciano
Varietat de raïm negre, originària de la Rioja i Navarra.
Es diu que el nom ve de la "gràcia" que aporta a la barreja, tant en aromes com en la seva viva acidesa i tanins.  
Els negres de Gracià proporcionen al vi en el qual intervenen nervi, capacitat d'envelliment i, segons molts autors, l'autèntic aroma característic dels rioja clàssics. Resulta ser una varietat aromàtica, de viva acidesa i abundant taní, que és molt apreciada en la Rioja, on acompanya en petites quantitats, és molt escassa, als vins de Tempranillo.


ORIGEN I EXTESIÓ:
Varietat de raïm negre originària de la Rioja i Navarra, també podem trobar-la en Aragó i Portugal, i està autoritzat el seu cultiu en altres zones d'Espanya.

- Recomanada a:  Navarra, País Basc i la Rioja
- Autoritzada a: Andalusia, Aragó, Cantàbria , Castella La Manxa, Castella i Lleó, Extremadura i Comunitat Valenciana

També trobarem uns pocs vinyes a França, Califòrnia i Austràlia. Se'l considera autòctona i internacionalment se li reconeix el seu origen espanyol.
Presenta una major resistència a plagues i malalties que la varietat Tempranillo. Produeix un most de color vermell viu, important acidesa, aroma agradable i molt peculiar, és la més aromàtica de totes les varietats espanyoles.
 
LA VINYA:
És un raïm de poc rendiment, pel que no és molt abundant, conreant a la mateixa vinya amb altres varietats. Prospera en climes àrids i càlids. Poc resistent a les malalties. El cep produeix una baixa quantitat de baies delicadament aromatitzades que són normalment veremats a finals d'octubre. Els gotims, de mida petita, són de forma esfèrica i superfície rugosa, amb un color blavós-negre intens. Tenen la polpa dura i incolora. El raïm és de mida mitjana, compacte i de forma llarga i piramidal amb dues espatlles cilíndrics curts. Resistent a malalties criptogàmiques, com botritis o oïdi.
És molt sensible a la humitat i de maduració tardana.

La seva alta vulnerabilitat obliga a utilitzar tractaments preventius fins que maduri. A més, el seu cultiu resulta dificultós. En els dies previs a la verema, pateix una sèrie de brusques variacions: la pell passa de ser molt dura a feble i l'increment de sucre és considerable.


VI:
Aromàtica, de viva acidesa i abundant taní.
La matèria colorant d'aquest raïm és intensa però poc estable, i evoluciona aviat del vermell al marró de vi vell.

Proporciona most molt oxidatiu. Per això un vi monovarietal de Gracià, encara que seria molt aromàtic, també seria inestable de color.
Dóna lloc a vins molt apreciats per conferir-los un peculiar aroma. Els vins joves de Graciano són molt tànnics, broncos i aspres, però experimenten una magnífica evolució durant la criança en fusta i ampolla.
La Graciano no és molt abundant per la seva escassa rendibilitat i la seva extrema sensibilitat a la humitat pel que amb freqüència apareix barrejada en petites quantitats en una mateixa vinya amb altres raïms.


A Espanya produeix baixes collites, però és un component clau dels grans reserves de Rioja i Navarra, aportant estructura i potencial per envellir.
A la DOC Rioja sols el 0.7% estan plantades amb aquesta varietat, unes 400 hectàrees


SINÒNIMS:
Se pot trobar amb el nom de Tinta Miuda a Portugal, o Morrastel a França

Altres sinònims són: 
bastardo nero, bois dur, Bordelais, cagliunari, cagnonale, cagnovali diners, cagnulari, cagnulari bastard, cagnulari sard, cagnulatu, caldareddu, Caldarello, càrrec muol, courouillade, courouillade , couthurier, drug, Graciana, graciano negre, grosse negrette, jerusano, Karis, marastel, matarou, minostello, minustello, monastel, monestaou, morastel, Morestel, mourastel, perpignan, perpignanou bois dur, plant de ledenon, tinta do pare antonio, tinta miuda, tintilla, raïm cagnelata, Xeres, Xerez, zinzillosa, cendrón, parraleta, tanat gris, tintilla de Rota, tinta miúda i tinta do pare Antonio

dilluns, 23 d’abril del 2012

VdlT Castilla

Vins de la Terra de Castilla és una indicació geogràfica protegida, utilitzada per designar els vins de la terra elaborats amb raïm produït a la comunitat autònoma de Castella La Manxa, encara que en les etiquetes també hi figura el nom del municipi de la regió on s'hagi embotellat el vi

Aquesta indicació geogràfica va ser reglamentada per les Corts de Castella-la Manxa el 1999. Les Corts de Castella La Manxa van aprovar la Indicació Geogràfica Vins de la Terra de Castella per als vins que s'elaboren amb raïms produïts en aquesta comunitat autònoma. L'objectiu de la iniciativa és facilitar la seva identificació als consumidors que demanen vins diferents a les de denominació d'origen i als de taula


La llei per la qual es creava aquesta indicació permetia la utilització de la mateixa per a tots els vins que hagin estat obtinguts íntegrament amb raïms produïts dins el territori de la Regió. Són els primers a crear un vi regional
 Amb l'aprovació d'aquest distintiu s'ha buscat una sortida estratègica en el mercat a una gran quantitat de vi elaborat a Castella La Manza que no s'incloïa en cap denominació d'origen, sent comercialitzat com a vi de taula comú. Ni més ni menys que 10 milions d'hectolitres!!!!
 

La graduació alcohòlica volumètrica natural mínima d'aquests vins és de 11º per als blancs i rosats, i 12º per als negres.


 
Tintes: Boval, Cabernet Sauvignon, Garnatxa Negra, Merlot, Monastrell, Petit Verdot, Syrah, Tempranillo, Cencibel o Jacivera, Coloraíllo, Flascó, Garnatxa tintorera, Moràvia agra, Moràvia dolç o crujidera, Negral o Negre Basto, Negre Velasco.
      

Blanques: Airén, Albillo, Chardonnay, Macabeu o Viura, Malvar, Sauvignon blanc, Merseguera, Moscatell de gra petit, Pardillo o Marisancho, Pedro Ximénez i Torrontés.

diumenge, 22 d’abril del 2012

Núa Reserva 2006

Un vi 100% Ribera del Duero.
Un vi que quan el vam obrir, directament, no ens va agradar.
No vaig decantar-lo, però si el vaig deixar destapat un parell de dies.
El resultat: dos vins completament diferents.
El primer un vi estringent, tancat, inclús en boca sensacions d'amargor.
Un copr obert, un vi purament de la Ribera, aromes de fruita madura, intens, un toc fumat.
En boca un vi dels potents: bon equilibri entre cos, tanins i acidesa. I un bon final en boca.


Identificació:

Nom:         Núa Reserva 2006
Bodega:      Marqués de Velilla
Lloc:          La Horra (Burgos)
Web:          www.marquesdevelilla.com
DO:           D.O.Ribera del Duero
Varietats:    100% Tinta Fina


Dades d'interés...del celler


Nota de tast:

- Color: V
ermell granat de molt bona capa, amb reflexos del mateix to en el seu rivet extern.
- Olor: Al nas es mostra amb una bona intensitat aromàtica. La trobada olfactiu està marcat per un grat record especiat i de muntanya baixa, que dóna pas a elegants i fines notes de fruits vermells confitats sobre un fons de subtils fumats.
- Sabor: Carnós i ben estructurat en boca, amb un taní de fruita llaminer que produeix un pas vellutat, proporcionant un grat degustar pel just equilibri entre acidesa, cos i alcohol. Final llarg en el qual reapareixen les notes especiades i fruiters al costat del sedós record dels seus amables tanins.

Elaboració:

El retorn d'un 'ribera' d'excepció
Negre elaborat a partir de la selecció de les millors vinyes que domina la signatura Marquès de Velilla a la DO Ribera del Duero.
Marquès de Velilla és propietària d'una de les finques més desitjades de tota la Ribera del Duero, situada entre Roa i La Horra, i s'està llaurant una trajectòria envejable en el sector del vi nacional. En ple cor de la zona de producció, al lloc reconegut pels experts com la "milla d'or", s'assenta la casa al costat de il · lustres veïns de la talla de Vega Sicília, Pingus, Comtat de Haza o Aalto.
Marquès de Velilla també dedica un mim especial a la part enològica. Les seves instal·lacions compten amb les últimes tecnologies en vinificació al servei de la cura vinya, disposant a més d'un completíssim parc de bótes perfectament condicionat d'humitat i temperatura per a la assossegada criança dels seus vins.

divendres, 20 d’abril del 2012

Abadia de Poblet 2008


Aquest vi me'l van regalar, i com ja sabeu, m'encata que el vi es regali, jo ho faig i també m'ho fan.
Que et regalin un vi significa que han pensat en tu, i si damunt l'han comprat a la zona, doncs ja és el regal ideal per mi. Merci Ori!!

Hi han vins que tenen una raó de ser i aquest és un:
Aquest vi neix per l'interés de la Comunitat Cistercenca per re-empendre la tradició vitivinícola del Cister, originaria del s.XI a la Borgonya que treballaven amb el Pinot Noir.
Al 1989 el Grup Codorniu s'adhereix al projecte i planten 9 Ha de Pinot Noir dints del mateix recinte emmurellat del Monasteri de Poblet.
Al 2002 surt el primer Abadia de Poblet

És un dels pocs vins 100%  Pinot Noirs que es fa a les Espanyes.
Sóc un autèntic inexpert sobre aquesta varietat, però em va semblar un vi interessant. En nas em recordava a un champagne (pot ser va ser subjectiu).
El primer tast no em va dir res, el vaig deixar obert una bona estona i ja el vaig trobar més interessant, aquest vi necessita que respire per obrir els aromes de la Pinot Noir.
De fet, he llegit i inclús hi ha una copa especial per al Pinot Noir, més oberta, justament per això, per oxigenar el vi.
Un vi molt aromàtic, lleuger en boca pero a la vegada ben estructurat.



Identificació:

Nom:         Abadia de Poblet 2008
Bodega:      Bodega Abadia de Poblet (Grup Codorniu)
Lloc:          Poblet (Tarragona)
Web:          http://vinosdepoblet.blogspot.com.es/
DO:           D.O.Coca de Barbera
Varietats:    100% Pinot Noir



Pinot Noir de l'Abadia de poblet
Dades d'interés...del celler:

Elaboració:

Maceració prefermentativa d'uns quatre dies a 10ºC amb la posterior fermentació alcohòlica en dipòsits d'acer inoxidable durant uns 10 dies a una temperatura controlada de prop dels 26ºC. Un cop acabada la fermentació en les tines d'acer inoxidable, s'omplim les bótes de roure francès de 225 L amb la finalitat de fer la fermentació malolàctica en bóta i una criança d'uns 12 mesos per incrementar encara més la complexitat aromàtica que ja de per si té el Pinot Noir. Posteriorment s'embotella i es manté en ampolla un mínim de 6 mesos a la bodega abans de comercialitzar a la botiga del propi celler.
Període òptim de consum:2010-2016



Nota de tast:

- Color:
Notable capa es tracta d'un Pinot Noir. El color és robí amb tonalitats violàcies.
- Olor: Vi especialment delicat i complex. Combinant a la perfecció les aromes a fruites vermelles madures, les espècies tipus pebre i vainilla, certs torrats i sotabosc del roure, amb notes florals que guanyen pes a mesura que el vi s'obre.
- Sabor: Entrada elegant, equilibrada i delicada en el pas en boca. És intens i dens amb un final llarg i persistent amb tanins puges i vellutats. Ens recorda en boca les aromes ja trobats al nas.




dijous, 19 d’abril del 2012

Tast del Territori 2012 - DO Terra Alta

Aquest any els nostres amics de MIRA QUE BO han arrancat un projecte molt encertat i molt interessant
Amb la finalitat de potenciar la nostra gastronomia, més o menys un cop al mes fan unes xerrades amb degustació de productes molt pròxims a nosaltres: productes del Maestrat i Terres de l'Ebre (per mi un petit país anomenat Maestebre).
Es fa al Mercat de Vinarós i amb la idea de fer-ho bé es fa amb grups de 50 persones.

Els productes són tals com:

- la carxofa de Benicarló
- la cirera de la Salsadella
- la tonyina de l'Ametlla
- els formatges de Catí
- els vins de la DO Terra Alta
- els vins de la VdT de Castelló
i molts més....

Podeu trobar més informació prement aqui: Tast del Territori 2012

Des del nostre blog, aplaudim aquesta idea i aquest respecte pels nostres productes.

Ahir dimecres van parlar de la DO TERRA ALTA.
Ja fa unes setmanes a aquest mateix blog vaig fer una entrada a aquesta DO, que la podeu vore prement aquí: : DO Terra Alta
Recordo que a més de fer l'explicació, vaig insistir que en temps de recessió (per dir algo) econòmica, tenim l'obligació moral de consumir productes locals, o com a mínim coneixer-los, i aquests vins es mereixen ser consumits.

1. LA XERRADA

Va estar força interessant, van parlar en termes molt bàsics, i això està bé, ja que d'això es tracta. El públic assisteix per conèixer el producte, explicacions més tècniques podrien ser massa pesades per alguns.

Van parlar de l'origen i el significat de una denominació d'origen, de la DO aplicada al vins, de la història de la DO Terra Alta, de la seva evolució cap a vins de més qualitat en els últims 10-20 anys, del relleu, del significat del relleu, de la climatologia de la zona, de les varietats autòctones, i en especial de la Garnatxa Blanca
En resum: unes explicacions força interessants per a introduïr la DO Terra Alta.

Em va agradar quan va insistir que un vi s'ha de coneixer abans de tastar-lo, i va dir l'exemple dels blancs: no es poden comparar els de la Terra Alta amb els blancs continentals, fer-ho és un error.

Cada vi ha de respectar i treure el seu "terroir" i això és una de les coses que em fascina del vi: és un producte viu, un producte que conté un trosset de cada cosa que l'ha envoltat: clima, cultura, emplaçament, caràcter, etc




La xerrada

Garnatxa Blanca

El tast: 3 blancs i 2 negres




2. EL TAST

Vam tastar 5 vins: 3 blancs i 2 negres. Tots 5 en copa Riedel, cosa s'agraeix, jo sempre penso que la copa és molt important, i si creus amb un vi, tens que servir-lo en una bona copa.

- ELS BLANCS:
Vam degustar 2 blancs joves típics de Terra Alta i un tercer més complexe, amb fermentació en bota.


1.  Clot d'Encis
Celler: Cooperativa Sant Josep (Bot)
Varietats: Majoritàriament Garnatxa Blanca i una mica de Macabeu, Sauvignon Blanc i Chenin

Tast: Aromàtic en nas i en boca de gran amplitud que li aporta la garnatxa blanc.

2. Merian Blanc 2011
Celler: Tarroné
Varietats: Garnatxa Blanca, Sauvignon i Moscatell.
Tast: En Nas fruites exòtiques i en boca molt ben fet el coupatge de la garnatxa amb el moscatell


3. Avi Arrufí 2009
Cellers: Celler Piñol
Varietats: Garnatxa Blanca
Fermentat i criança en bota.

Tast: molt més complexe que els anteriors en nas i en boca ben estructurat, bones sensacions de les notes de fusta


L'Avi Arrufí Blanc
Clot d'Encís
Merian




- ELS NEGRES:
Prohom
Mil·lenium
Vam degustar 2 negres: el primer un negre ecològic amb dos varietats no autòctones i el segon un clàssic de la Terra Alta

4. Prohom Negre
Celler: Coma d'en Bonet
Varietats: 60% Syrah / 40% Merlot
Tast: gran complexitat tant en nas com en boca, segurament necessita una mica de decantació.


5. Mil·lenium
Celler: Xavier Clua
Vi negre amb 92 punts Parker i guanyador del premi al millor vi negre de la DO en la fira de Gandesa 2011.
Varietats: 60% Garnatxa Negra, 20% Cabernet Sauvignon, 15% Syrah, 5% Merlot i traces de Pinot Noir. 
Tast: aromes a fruita madura, en boca ampli, tanins i acidesa equilibrada



Una bona tarde per conèixer una mica més els nostres productes.






dimecres, 18 d’abril del 2012

Pinot Noir

Pinot Noir
El Pinot Noir és una varietat de raïm negre, considerada una de les més internacionals i elegants.
"Pinot" significa pinya i fa referència als raïms atapeïts d'aquesta varietat.
Segons diuen, és el bouquet dels grans borgonyes, sobretot dels de la Côte d'Or: inimitable.


ORIGEN I EXPANSIÓ 
És originària de Borgonya.  
És una de les varietats que integren la barreja de la majoria dels Champagne, i de altres escumosos del món.
També es considera una de les varietats més selectes a nivell mundial per a l'elaboració de vins varietal, en Bourgogne dóna alguns dels vins més exclusius i cars del món, per la seva escassa producció, com ara Romanée Conti.
Es creu possible que sigui el cep mare del Tempranillo espanyol.
És una varietat que no s'adapta fàcilment a qualsevol regió, requereix d'un clima fred per aconseguir bons resultats.


Les principals regions i PAÏSOS productors d'aquesta varietat són:
- França, Alemanya, Sonoma Country a Califòrnia, Austràlia i Sud-àfrica.
 

A ESPANYA la pinot noir és varietat recomanada per a les comunitats autònomes de:
- Aragó, Catalunya, Extremadura, la Rioja i Comunitat Valenciana

A més, està autoritzada a:
- Andalusia, Astúries, Balears, Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Navarra i País Basc .
 

A Argentina, diversos cellers que van aconseguir molt bons exponents, donant vins rodons i molt perfumats, a la vall de Uco a Mendoza i a la vall del riu Neuquén a la Patagònia.

CEPS 
Aquesta espècie es resisteix a ser domesticada, és de difícil cultiu a causa que l'afecten les gelades primaverals, l'excés d'humitat, la pluja d'estiu i no aguanta bé la calor excessiva. La frescor tardor dificulta la maduració i és poc productiva. Malgrat això, està molt estesa per tot el món. 
Prefereix climes temperats no molt càlids i bones exposicions al sol.
S'adapta a diferents formes de conducció i poda, encara que millor no massa llargues.
Els raïms són petits i compactes. Els raïms són petit
s, de color negre violaci i amb forma ovalada i molt colorant. No obstant això aquest color ho perd amb relativa rapidesa, tornant-se més ataronjat. Tot i ser tinta, el seu valor cítric, el fa formar part de molts vins escumosos, com el xampany. Resulta precoç en brotada, floració, verolat i maduresa.

ELS VINS
Es fa amb aquesta vinya un vi molt fi.

Es caracteritza per la seva estructura taninosa baixa, de cos mitjà despertant sensacions refinades i subtils a la boca.
Pinot Noir produeix un vi extremadament suau, fresc i afruitat, d'un molt bon buquet, amb una acidesa que el fa bastant viu i persistent al paladar, sense ser agressiu.


- COLOR: A la vista, és un vi que té una lluminositat especial, recorda a un vermell teula més opac que brillant, al contrari dels vins francesos de Pinot Noir que es caracteritzen per tenir una brillantor bastant més lluminós. El seu color varia segons l'edat: d'un vermell, robí o violeta quan és jove, a un ataronjat ocre, després de 8 a 10 anys de guarda, mantenint una capa mitjana.

- OLOR: En nas, els negres de Pinot Noir poden assolir l'excel·lència aromàtica (cirera, cassis, maduixa, gerd, violeta, cuir, regalèssia que evolucionen a un delicat aroma amb l'envelliment) i admeten un bon envelliment.
Els aromes característiques d'aquest vi són a fruites vermelles i negres com cirera, mores, gerds, pruna, entre els més destacats. Els aromes primaris estan determinats per les groselles negres, les tòfones. També es destaquen notes florals com ara roses marcides.  

- SABOR: En boca sol ser vi lleuger, però estructurat, si es vinifica al vell estil borgonyès, pot necessitar d'anys per suavitzar els tanins aportats pels "escobajos"


Produeix vins elegants, alcohòlics, delicats, amb aromes intenses a fruites silvestres i regalèssia. Dóna vins de singular aroma mineral, amb poc color però amb molt nervi. S'adapta a l'envelliment en fusta.


SINÒNIMS:
Trucada Franc, Franc Noirien, Noirien, Pinot, Pinot Fi, Pinot Negre, Pinot Noir, Plant Fi i Pynoz.
 

dimarts, 17 d’abril del 2012

D.O. Conca de Barbera

Aquest DO està situada al nord de la província de Tarragona.
Compta amb 6.000 ha de vinya i una producció Mitjana de 250.000 hl de vi.

El primer Reglament de la DO Conca de Barberàva ser aprovat al 1985 pel
Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, modificat pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació al 1989.

HISTÒRIA:
La història vinícola de la comarca data del s. I a.C.

La seva tradició i tot el potencial es deu a les vinyes que treballaven al Monestir de Poblet. Durant l'època medieval els monjos cistercencs van impulsar el conreu de la vinya i l'elaboració del vi. Es conserva un celler d'estil gòtic del segle XIII.
La fil·loxera a finals del segle XIX va provocar un moviment cooperatiu per fer front a la plaga

A principis del XX, es van aixecar edificis modernistes en els cellersd'arquitectes com Domènech i Martinell.

GEOGRAFIA:  
Sòls calcaris, envoltats de muntanyes 
Microclima mediterrani, però amb influència continental que fa que es produeixin marcades diferències tèrmiques entre el dia i la nit.
Pluviositat òptimes per elaborar vins de qualitat secs aromàtics i suaus
 

TIPUS DE VI:
Bona part dels vins produïts a la Conca són blancs i rosats, destinats a l’obtenció d’escumosos amb Denominació Cava.
També produeixen negre, amb la seva tinta autòctona TREPAT

 - BLANC:
Les varietats tradicionals productores de vi blanc són:
Macabeu i Parellada.
Amb aquestes s’obtenen uns vins de color groc pàl·lid brillant, lleugers, de fina aroma afruitada i moderada graduació alcohòlica.
El Chardonnay és una varietat d’introducció recent, que pot participar en un cupatge amb les dues varietats anteriors aportant corporeïtat i consistència, o bé destinar-se a una elaboració monovarietal amb fermentació i/o criança en bótes de roure.

-ROSAT:
El vi rosat més característic de la denominació d’origen prové del raïm negre Trepat, varietat autòctona. És un vi destacable, lleuger, fresc i afruitat, de color rosa-gerd, net i lluminós.

- NEGRE:
Els vins negres procedeixen tradicionalment de l’Ull de Llebre i la Garnatxa.
També s'han adaptat varietats foranes com: Cabernet Sauvignon, Merlot, Pinot Noir i Syrah.
Els negres joves són suaus i lleugers, saborosos en boca.
Els que reben envelliment en bótes de roure són més corpulents, adquireixen una gran complexitat aromàtica i presenten una bona persistència.

dilluns, 16 d’abril del 2012

Joan d'Anguera 2011

Aquest vi jove el compro al celler, i així aprofito per visitar al meu amic Josep Anguera, propietari amb el seu germà dels Cellers Joan d'Anguera

Aquest any em va contar que estava molt content de l'anyada 2011, i en especial del jove.

És un vi jove que per la seva simplicitat, és fantàstic.
La verema no és tardia, de manera que no hi ha un excés de fruita madura, respectant l'essència del terroir.
L'elaboració ha volgut simular els vins afrancesats de la borgonya:
- poca maceració: tant sols 3 dies
- fermentació a baixa temperatura: per sota dels 20ºC

Recordem que són els pioners de la zona en fer agricultura biodinàmica, respectant tota la sabia naturalesa.

En resum: un vi jove perfecte: fresc, però a la vegada persistent, un vi gens pesat, un vi diferent de la resta dels vins veïns (Montsant, Priorat), un gran vi pel dia a dia.
El podeu trobar per uns 6-8 euros.

Es un vi per beure sempre, dia a dia, marida en qualsevol cosa.
Aquest vi el vam maridar amb una Truita amb primentó verd, all porro i baldana.

Identificació:

Nom:        Joan d'Anguera 2011
Bodega:    Cellers Joan d'Anguera
en web:     www.cellersjoandanguera.com
en blog:     Cellers Joan d'Anguera
Lloc:          Darmós (Tarragona)
DO:           D.O. Montsant
Varietats:    Syrah
                 Garnatxa
                 Cabernet Sauvignon


Nota de tast:
- Color: Cirera, de mitja capa
- Olor: Persistent
- Sabor: Suau, fruitós, equilibrat, sensació d'aigualit, però molt encertat

dissabte, 14 d’abril del 2012

Que no te la den con queso

Que no te la den con queso
Sabeu d'on ve aquesta dita?
Aquesta expressió tan antiga i espanyola té molt a veure amb el VI.
Data de l'Edad Mitjana per la zona de La Mancha.
Antigament es comprava el vi per tot l'any al celler, igual com l'oli. Es lògic d'imaginar que abans de comprar el vi, s'anava tastant les diferents qualitats i preus.
Doncs be, com ja sabeu: el formatge lliga molt amb el vi....lliga tant, que emmasacara els defectes, de manera que el vi sols expressa les seves virtuts.
Podeu imaginar que al celler et donaven formatge abans de degustar alguna bota amb defectes. Si "picaves", t'enportaves un vi de baixa qualitat per tot l'any.
Quan anaves a comprar vi, et deien: QUE NO TE LA DEN CON QUESO!!

D'aquí ve l'expressió. Avui en dia significa que no t'enganyen.

L'EXPLICACIÓ QUÍMICA:
És una suposició meva, no està contrastat. La meva explicació és:
1. Els formatges tenen àcids grasos saturats. Com més curat és un formatge, més gras és i més "marida" amb un vi.
2. Un dels defectes del vi és que els tanins siguin massa accentuats, no arrodonits, desagradables.
Nota: podeu saber més dels tanins mitjançant aquest enllac: ELS TANINS
3. En boca els àcids grasos saturats de cadena llarga i els tanins del vi sofreixen una mena d'ESTERIFICACIÓ, provocant:
- un aument de la untuositat: el nou compost és molt més apolar, més "gras", més untuós...
- apareix una nova molecula d'aigua, per tant, menys sensació d'estringència en boca.

Per tant: la sensasió de sequetat disminueix dràsticament, ja que tornem a tindre l'efecte lubricant de la saliva que haviem perdut en un vi massa tànnic, inclús més que abans, amb una molècula més d'aigua de l'esterificació en boca.

A més a més els formatges grasos contenen sals, que també aniria associat a una major segregació de saliva en boca, i per tant més poder lubrificant i menys tanicitat.
Resum: com més gras és un formatge, més untuós i menys tànic trobarem el vi en boca.

Altres explicacions diuen que algunes proteïnes dels formatges limiten el poder de degustar altres sabors.

Tanins: diferents polifenols
Tipus d'acids grassos: Els formatges són saturats





Reacció d'esterificació











dijous, 12 d’abril del 2012

Els Tanins

Acid gàlic: un dels diferents tanins
Alguna vegada vos heu preguntat per què quan es beu vi negre se'ns queda la llengua seca i aspra i en el vi blanc no?

En el cas de vi negre, diem que el vi és aspre, o s'agafa a la llengua.
Inclús de vegades arriva a ser desagradable, mos deixa la llengua com la d'un gat, seca i aspra... Això és a causa dels tanins, que són unes molècules, del grup dels polifenols, que es troben en la pell del raïm.


1. TANINS: una breu explicació 
Podriem escriure molt, inclús fer tèsis, però en breu resum...
Els tanins són una família de substàncies que tenen com a característica comuna la presència de fenols, o més ben dit: de POLIFENOLS.
Estan presents en els vegetals, en les fulles, en les pells de la fruita, en l'escorça dels arbres.
Tenen una olor característic, i un sabor amarg, astringent.
El color pot variar segons la seva estructura química: des del groc fins al roig fort.

Els tanins també són responsables de l'astringència del cafè, del te i del cacau.
La proporció de tanins a les fruites verdes disminueix en madurar, degut a la polimerització d'aquestes substàncies.


Polifenols: estructurs dels tanins

2. ELS TANINS AL VI
Dins del raïm, els tanins es troben a la rapa, els pinyols i la pell.
Només es troben presents en els vins negres, que són els únics que passen el procés de fermentació amb la pell.
Si es fermenta el most macerant amb les pells, s'extreu color i polifenols entre els quals es troben aquests tanins. En vins blancs, no es deixa el most en contacte amb la pell del raïm, de manera que aquests tanins no es troben al final en el vi.

Els tanins donen al vi negre cos i estructura.
Tanins en el raïm
Els tanins tenen efecte de conservant en el vi, així afavoreixen una millor evolució del vi amb el temps.
També disminueixen els nivells de colesterol en sang, i per tat, ajuden a previndre malalties cardiovasculars.
El desitjable és que aquests tanins no siguin agressius o excessivament secants. Que el vi tingui cos, gran càrrega tànnica, però d'un taní arrodonit, polit, suau, sense arestes, que a l'hora de portar el vi a la boca no ens causi una excessiva sequedat i, per tant, una sensació desagradable.

Els tanins també poden procedir de la bóta de roure, cedint-los al vi durant el seu envelliment. Per tant, si prenem un vi blanc que hagi estat envellit en bota, podrem trobar certa sequetat en boca.



3. PER QUÈ TROBEM ASTRINGÈNCIA EN BOCA?
Aquesta astringència o sequedat és deguda al fet que els tanins reaccionen amb la saliva de la nostra boca anul·lant la seva activitat lubrificant, per tant ens quedem sense saliva en passar el vi per la boca i la nostra llengua es queda totalment seca.