dissabte, 1 de setembre del 2012

Veuve Clicquot Ponsardin

Avui fa un any que vaig començar la secció de vins del blog del No hi ha Ous.
Un total de 108 entrades parlant de vins, raïms, cellers i alguna curiositat...
Tinc que dir que he aprés molt i a més he xalat!!
Per a celebrar-ho, avui farem un e-brindis amb aquesta ampolla de xampany!!
L'ampolla la vam provar fa un mes. Vos deixo el post.

Fer un sopar a casa amb bons amics no té preu, i si a més a més venen entre altres coses, amb una ampolla de Veuve Clicquot, el sopar ja és insuperable!!!
Gràcies Javi!! Així pots vindre totes les setmanes....jeje!!

No sóc gens experts en xampanys, però lo que sí qué sé es que aquest Veuve Clicquot és sublim, una bombolla petita ben integrada, un aroma intens que t'atrapa mentres estàs en la cata olfactiva, una estructura en boca agradable, frescor i molts aromes agradales afruitats....

Sóc un gran defensor del cava, però tinc que acceptar que els xampanys tambés són excepcionals...tot una experiència....

En el coupatje participen més de 50 vins procedents de Grans Crus i Premiers Crus i vins reserva.

En nas és intens i agradable, com els grans xampamys.
En boca una armonia de fescor i estructura.

Identificació:

Nom:        Veuve Clicquot Ponsardin
Bodega:     Veuve Clicquot
Lloc:          Reims (França)
Web:          http://www.veuve-clicquot.com/en/home
DO:           A.O.C. Champagne
Varietats:    25-35% Chardonnay
                 45-55% Pinot Noir
La famosa etiqueta groca de Veuve Clicquot
                 10-25% Pinot Meunier

Nota de tast:

- Color: El
color groc amb reflexes daurats i el fi flux de petitíssimes bombolles, conquisten primera vista.
- Olor: Al nas és intens i agradable. Fruita i brioix ben harmonitzats entre notes de fruits secs. Destaca el perfecte equilibri en la frescor de la fruita i la notes torrades i de vainilla que provenen de la maduració en ampolla.
- Sabor: En boca, destaca la bella harmonia d'un xampany amb una gran estructura, frescor i una intensa sensació afruitada



Breu Història de la Veuve Clicquot
La Veuve (la vídua) Clicquot
La història de la Veuve Clicquot, coneguda arreu del món com la Veuve (la vídua), és la història de Madame Clicquot.
Nicole Barbe Ponsardin va néixer el 1777, pocs anys després de la fundació, el 1772, de la casa Clicquot a la Champagne. Aquesta singular dona de 1,47 mts. d'alçada, va marcar la seva època. Coneguda per fi dels seus dies com la Gran Dóna'm de la Champagne, va viure gairebé fins als noranta anys i va arribar a ser la primera dona de negocis dels temps moderns.
En aquesta època la regió de la Champagne es dedicava principalment a la producció tèxtil, però a principis del segle XVIII alguns productors van començar a elaborar vi escumós. La família Clicquot començar amb aquest negoci, com vam dir, el 1772. La casa Clicquot no va ser la primera que va produir vins escumosos però sí que és una de les més antigues. Philippe Clicquot, el fundador, va tenir un fill, François, qui es va casar amb Nicole Barbe Ponsardin el 1799. El casament es va dur a terme al celler, a 20 metres sota terra, a les caves (fanàtics, no?). En realitat es van casar allà perquè, amb motiu de les guerres, les esglésies estaven tancades.

Cinc anys després, François contreu febre groga i mor, quedant Nicole vídua. Philippe Clicquot, molt afligit, va voler tancar el celler. Madame Clicquot, contra l'opinió de tota la família, va insistir fins que va aconseguir fer-se càrrec de la Casa Clicquot. Cal situar-se en l'època. A aquesta "pobre dona" la van prendre per boja. Cap dona s'ocupava de negocis, i molt menys en el món del vi, que encara avui segueix sent una mica un àmbit masclista. A sobre l'època era de gran inestabilitat, guerres napoleòniques, freqüents canvis de govern, en fi, un pèssim moment per fer negocis. Ningú va creure que pogués tirar endavant, però el temps va demostrar que ho va fer ... ¡I molt bé!
En primer lloc va ampliar la superfície existent. Va tenir l'habilitat de comprar vinyes excel · lents. Els nou vinyes originals que comprés la vídua estan classificats en l'actualitat com de 100% de qualitat.
Un altre dels seus grans èxits va ser iniciar l'exportació dels vins de la Champagne. La cosa va anar així: a causa del bloqueig anglès s'havien esgotat les existències de xampany a tota Rússia, quan el bloqueig va ser aixecat el viatjant de la vídua va arribar a la terra dels tsars amb un vaixell carregat de Champagne, just en el moment en qual el Tsar celebrava el naixement d'un fill, el qual va ser festejat amb Veuve Clicquot. El van anomenar Clicvske i d'aquí en més va ser el preferit a Rússia, on va tenir una gran participació en el mercat fins a la revolució Bolxevic. Posteriorment, l'exportació de la Veuve Clicquot es va estendre a tots els mercats.

Quan la vídua es va fer càrrec del celler comptava només amb 27 anys. Quinze anys més tard va fer posar etiquetes a les ampolles (el xampany abans no portava etiquetes, va ser un invent d'ella).
Vendre en aquesta època era molt difícil. El viatjant de Veuve Clicquot es va adonar que totes les cases de Sant Petersburg eren grogues. Per això va demanar que fessin les etiquetes grogues per honrar, incrementant notablement les vendes. Avui l'etiqueta groga és una de les més distintives en els aparadors del món.


Madame Clicquot no només va comprar les millors vinyes i va començar amb l'exportació, sinó que també va millorar el mètode Champenoise. Abans de la seva època el xampany era tèrbol, així es servia. Madame Clicquot, molesta per aquest aspecte que li donaven els sediments, va començar a experimentar fins que va descobrir que posant les ampolles en pupitres, inclinades i invertides, girant 1/8 de volta cada dia, s'aconseguia acumular el sediment al coll i després era possible extreure'l en canviar el suro, de la manera que ja hem explicat en altres articles. Els pupitres i el moviment giratori amb les ampolles inclinades també és invent de Madame Clicquot. Un cop extret el suro es procedeix al dosaje. Fins a aquest moment tots els champagnes són secs. L'agregat del licor d'expedició serveix per reposar el líquid que es perd en canviar el suro ia més afegir una quantitat de sucre per donar-li la dolçor que correspongui. El xampany Brut porta uns 15 grams de sucre per litre i el Demi-sec uns 40 grams. Originalment tots els champagnes era Demi-sec, el Brut va aparèixer a finals del segle passat per influència dels anglesos, que van ser sempre grans consumidors i volien prendre xampany amb els menjars.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada