D'acord amb la llei francesa, és il·legal produir i vendre un producte sota una denominació d'origen controlada si no compleix els criteris de l'AOC corresponent.
Tots els productes emparats per una AOC estan identificats mitjançant un segell, estampat en l'etiqueta o en l'escorça (en el cas de formatges). Per evitar qualsevol interpretació errònia, cap part del nom d'una denominació d'origen controlada pot usar-se en l'etiqueta d'un producte no habilitat per a aquesta denominació. No obstant això, molts productors tenen la seva seu a ciutats en què el nom de la ciutat és el de la denominació d'origen pel que no poden indicar res més que un críptic codi postal.
1. Criteris
Els criteris necessaris per atorgar a un producte una denominació d'origen controlada (AOC) a França són els següents:
- S'ha elaborat amb ingredients procedents d'una àrea geogràfica específica. El procés d'elaboració i envelliment s'ha produït també, almenys en part, en aquesta zona.- El producte ha estat elaborat segons la manera tradicional de la zona.
- La producció ha estat estrictament regulada per una comissió reguladors seguint les normes definides per l'AOC.
2. Història
Els orígens de l'AOC es remunten al segle XV, quan el formatge rocafort (de Rocafort-sud-Soulzon) va ser regulat mitjançant un decret parlamentari. La primera llei moderna, però, va ser promulgada el 6 de maig de 1919, quan es va aprovar la Llei per a la Protecció del Lloc d'Origen, especificant la regió i localitat en la qual un producte donat havia de ser elaborat. Aquesta llei ha estat reformada diverses vegades des de llavors. El 30 de juliol de 1935 es va crear l'Institut Nacional de Denominacions d'Origen (Institut National des Appellations d'Origini, INAO), un organisme dependent del Ministeri d'Agricultura francès, encarregat d'administrar el procés de regulació pel que fa a vins es refereix . Diverses lleis franceses promulgades en els anys cinquanta, seixanta i setanta del segle XX van crear i van fer obligatori el segell identificant les denominacions. El 2 de juliol de 1990 es va estendre l'àmbit d'actuació del INAO per cobrir no només vins sinó també altres productes agrícoles.
Els AOC's del vi a França |
3. El Vi
Certes denominacions de vins són reconegudes com a superiors a altres, ja que van ser establertes per primera vegada en la Classificació Oficial de Vi de Bordeus de 1855. Típicament es tracta de variacions de "cru", la paraula en francès per a "finca", i depenen de la regió. En general, els vins denominats "Grand Cru" estan al cim de la jerarquia en el que a qualitat es refereix, amb els denominats "premier crus" un esglaó per sota.
Més avall hi ha els denominats mitjançant simples noms de lloc. Depenent de la regió, un cru podria estar assignat a una finca o a una zona de vinyes legalment definit.
Mentre que en teoria un Grand Cru hauria de ser la més alta expressió de la seva zona d'origen, en general és un indicador més de preu que necessàriament de qualitat.
Les zones d'origen de les AOC's varien enormement en grandària. Mentre que unes cobreixen vastes extensions amb climes i sòls diversos, altres són petites i relativament uniformes. Per exemple, la denominació Cotes-du-Rhone cobreix més de 40.000 ha, però alhora una diminuta AOC, Château Grillet, que es troba a l'interior d'aquella, ocupa menys de quatre ha.
4. El Formatge
Els AOC's de formatge a França |
5. Altres denomicacions d'origen
Molts altres països del món han implementat mecanismes de denominació d'origen similars, basant-se en el sistema de AOC, com ara:
- Italia: Denominazione di Origine Controllata y Denominazione di Origine Controllata e Garantita
- América: Denominación de origen
- Portugal: Denominação de Origem Controlada
- Austria: Districtus Austria Controllatus
- Sudáfrica: Wine of Origin
- Alemanya: Qualitätswein bestimmter Anbaugebiete
- Espanya: Denominación de Origen (DO).
- Sud-àfrica: Wine of Origin
- Grècia: Ονομασία προελεύσεως ελεγχόμενη (ΟΠΕ) (denominació d'origen controlada)
Font: Wikipedia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada