diumenge, 27 de gener del 2013

Drets de Vinya (II)

L'eurodiputada Esther Herranz mostra la seva satisfacció per l'aprovació de la proposta que suavitzen l'impacte de la proposta inicia
Com ja sabeu, fins ara per plantar vinya fa falta adquirir drets de vinya.
Però des de les europes hi ha una proposició que a partir de 2015 sigui lliure.
Des de les espanyes es neguen a aquesta proposta de llei.
Jo, personalment també crec que la lliberització ens portaria al fracàs, acabaria com el sector dels cítrics, que degut a la sobreexplotació, ja no tenen ni preu les taronjes i mandarines.
Des del nostre blog, anirem seguint com va aquest tema.
Aquesta setmana hi hagut consell de ministres d'Agricultura i aqui vos deixo el que va passar:

Font: vinetur.com del 24 de Gener.

El Parlament Europeu dóna suport a la pròrroga dels drets de plantació de vinyes fins al 2030 

Satisfacció pel suport donat ahir per la Comissió d'Agricultura del Parlament Europeu a les propostes espanyoles ideades per suavitzar l'impacte de la proposta de reforma de la política agrària de la UE realitzada per la Comissió Europea.

Les esmenes aprovades per l'Eurocambra permetran, entre altres aspectes, la pròrroga del règim de drets de plantació de vinyes fins a l'any 2030 i l'ampliació al mercat intern de la UE de les campanyes de promoció de consum de vi, aspectes que l'europarlamentària Rioja ha defensat en els últims anys i la inclusió en la nova PAC suposa un pas fonamental en la defensa del sector vitivinícola.Herranz considera que també és altament positiu el que s'hagi donat suport a una esmena per assegurar el manteniment del règim de quotes de sucre fins al 2020, així com per a l'establiment de nous instruments per fer front a les crisis agrícoles, aspectes inclosos en l'informe relatiu a l'Organització Comuna de Mercat de productes agrícoles.L'eurodiputada ha subratllat la importància que té que el Parlament Europeu hagi rebutjat els aspectes que suposaven un major impacte negatiu per al sector de la proposta presentada per la Comissió, com la uniformització de les ajudes de la PAC, que hagin implicat "retallades importants del suport que reben avui dia determinades produccions amb rendiments elevats, com és el cas de l'oli d'oliva, així com per les produccions ramaderes intensives o amb escassa base territorial ". 

En la tramitació parlamentària s'ha aconseguit que el pressupost destinat als productors europeus quedi congelat i Espanya seguirà rebent al voltant de 7.000 milions d'euros anuals en el període 2014-2020. "Encara que la congelació dels fons agrícoles suposa en la pràctica una retallada real del 11 per cent, en la situació de crisi actual l'opció del Parlament Europeu és el millor dels escenaris", apunta.Sobre això, recorda que cal tenir en compte que les pressions són molt forts per diversos fronts a favor bé de retallar encara més el pressupost agrícola, tesi que defensen països del Nord de la UE, o bé de realitzar una convergència total dels ajuts de la PAC entre Estats membres, mesura que sol · liciten els països de l'Est de la UE i que podria donar lloc a una forta transferència de fons a partir dels estats que, com Espanya, són actualment els principals beneficiaris de la PAC. 

Els informes del Parlament Europeu també suavitzen considerablement el "reverdiment" de la PAC que proposa l'Executiu comunitari, mesura que suposaria costos afegits als productors europeus.Per al Grup Popular Europeu, això és molt important, ja que "els productors europeus ja han de complir amb la legislació més estricta del món en matèria de medi ambient, seguretat alimentària i benestar animal, de manera que no és convenient en aquests moments de crisi econòmica aplicar nous requisits que mermarían encara més la seva capacitat competitiva ".

El Parlament ha decidit eximir de l'obligació de complir amb aquestes noves exigències mediambientals a determinades zones i explotacions agrícoles, entre les quals es troben els productors de cultius permanents (oli d'oliva, vi i arbres fruiters principalment), o l'agricultura ecològica.Els informes adoptats recullen, d'altra banda, la possibilitat de concedir ajudes "acoblades" als productors que no siguin propietaris de la major part de les seves terres. "Es tracta d'una aspiració dels sectors ramaders espanyols, que podrien ser els grans perjudicats de la reforma, de tirar endavant les propostes originals de la Comissió", va afegir Herranz.Els dictàmens aprovats per la comissió d'Agricultura incrementen d'un 10 a un 15 per cent el percentatge d'ajuts que podrien quedar "associades" a la producció i estenen la possibilitat de concedir aquests suports a tots els productes agraris coberts per la PAC, mesura que els productors de tabac espanyols (d'Extremadura principalment) havien sol · liciten per pal · liar els efectes que la reforma podria tenir en aquest cultiu.


En el marc del reglament de Desenvolupament Rural, la comissió d'Agricultura del Parlament Europeu va rebutjar introduir l'obligació d'un estalvi del 25 per cent d'aigua per accedir als ajuts a les inversions en regadiu, "mesura tècnicament impracticable en un país com el nostre en què l'escassetat d'aigua és un dels principals esculls a què ha de fer front l'agricultor ", d'acord amb l'eurodiputada Rioja.


El ple del Parlament Europeu procedirà al vot de l'informe al mes de març, tot esperant que s'arribi a un acord sobre les perspectives financeres ja que en dependrà el dictamen definitiu de l'Eurocambra sobre alguns elements de la reforma, com el percentatge del 30 per cent de les ajudes que haurà de ser dedicat al reverdiment de la PAC, d'acord amb la proposta de la Comissió Europea.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada