D.O. Empordà

D.O. Empordà: Entre la Mediterrània i els Pirineus....així és com ells mateixos es descriuen

La Denominació d'Origen Empordà (D.O. Empordà) és una denominació d'origen vinícola que abasta majoritàriament terrenys de les comarques de l'Alt i el Baix Empordà.

Regulada des del 1975, s'anomenava «Empordà-Costa Brava» però en l'últim reglament aprovat per la Generalitat de Catalunya, el 16 de febrer del 2006, s'ha eliminat la indicació de Costa Brava.

La DO Empordà ocupa 2.020 hectàrees de vinya de l’Alt i el Baix Empordà. Hi ha 423 viticultors i 45 cellers inscrits al Consell Regulador. Al 2013, la producció estimada de vi emparat per la DO ronda els 50.000 hectolitres, que representen un total de 3,5 milions d'ampolles anuals.

Es conreen deu varietats blanques i deu de negres.

GEOGRAFIA 

L’Empordà, ubicat geogràficament a l’extrem nord-oriental de Catalunya, presenta un paisatge de contrastos, amb els límits naturals al nord de la zona muntanyosa dels Pirineus, i a llevant, el mar Mediterrani, amb l’espectacular Costa Brava, fan de l’Empordà un lloc únic, que uneix mar i muntanya, un territori extraordinari marcat per la presència del vent del nord, la tramuntana.

L’Empordà és una terra de gran bellesa paisatgística, amb diversos espais naturals protegits i un litoral espectacular amb les seves platges i cales, i que també gaudeix d’un gran patrimoni històric i cultural: hi trobem menhirs i monuments megalítics, arquitectura gòtica, art romànic, poblets encantadors, l’art surrealista del geni Salvador Dalí… Tot un conjunt d’atractius als quals cal sumar-hi la seva gent i la bona gastronomia, amb la particular cuina empordanesa i la nova restauració representada per figures com Ferran Adrià, complement ideal dels vins de la DO (denominació d'origen) Empordà. 

SÒL

La DO Empordà presenta una gran heterogeneïtat de terrenys, que majoritàriament són de textura sorrenca i pobres en matèria orgànica, idonis per a la producció de vins d’elevada qualitat. Generalment són àcids i estan situats des de nivell del mar fins a un màxim de 260m d’altitud.

Cal distingir les zones de la plana empordanesa, on predominen els sòls de naturalesa al·luvial, de les zones de muntanya i a les faldes de muntanya, on els sòls són de pissarra i granítics, amb paisatges de gran bellesa.

Paisatge d'una vinya de l'Empordà

VINS

La gamma de vins empordanesos és molt àmplia:

- Els vins negres són de qualitat elevada, amb cos, ben constituïts i harmònics, a vegades amb el matís d'una criança acurada. Aquests vins de reserva i criança presenten notes aromàtiques molt característiques; són complexes, fragants, amb tocs d'espècies, mantenint sempre aromes de la fruita i la planta. Un cop a la boca s'expressen amb plenitud, saborosos i molt agradables.

- S'hi elaboren vins blancs, sovint amb varietats autòctones, frescos i saborosos, així com d'altres monovarietals amb una notable qualitat.

- També vins rosats que es caracteritzen per un color cirera ben definit, amb gran personalitat i aromes delicades, frescos i de graduació alcohòlica moderada.

- Destaca el vi Garnatxa de l'Empordà, un vi de licor dolç tradicional enfortit, elaborat amb un mínim del 90% de garnatxa segons la tècnica del vi de palla: el raïm es deixa assecar sobre la palla abans del premsat. Generós, amb sabor del mateix raïm madur, càlid i sedós, virtuts que li concedeixen els trets d'un vi de postres excepcional, juntament amb l'altre vi dolç natural propi de la zona, el Moscatell de l'Empordà.

L'ampliació al Baix Empordà ha obert el ventall a vins negres amb cos, amb les varietats tradicionals recomanades de samsó i lledoner (nom local de la garnatxa que es reserva pel vi de licor), i amb innovacions autoritzades de merlot, cabernet sauvignon, cabernet franc, monastrell, ull de llebre i sirà.

Les varietats blanques tradicionals recomanades són el lledoner blanc (o garnatxa blanca), la garnatxa roja, el macabeu i el moscatell d'Alexandria. També estan autoritzades chardonnay, gewurztraminer, malvasia, moscatell de gra petit, picapoll blanc, sauvignon blanc i xarel·lo.

...més dades d'interés:

Amb una superfície d’aproximadament 2.000 Ha la producció mitja de la zona és de 65.000 hl. D'aquesta producció, els vins negres en representen aproximadament el 60%; els rosats, el 17%; els blancs, el 19%, i els vins dolços (les garnatxes i moscatell), el 4% restant. De la producció de vi emparat, se'n comercialitza un 50% embotellat, cosa que representa uns 4 milions d'ampolles anuals.

El mercat exterior és molt variable i per tant algunes xifres són canviants, tot i que els vins de l'Empordà es van introduint a nous mercats i actualment aproximadament un 5% de la producció es destina a exportació, principalment aAlemanya, Suïssa, Estats Units, Holanda, Noruega, Gran Bretanya, Bèlgica i Dinamarca.

D.O. Empordà

• Superfície de vinya inscrita: 1.786 Ha
• Nombre de viticultors: 335
• Nombre total de cellers: 49
• Nombre de cellers elaboradors: 44
• Nombre de cellers embotelladors: 46
• Producció total 2011: 75.221 Hl
• Producció vi emparat DO 2011: 63.959 Hl
• Vendes vi embotellat 2010/11: 31.830 Hl
• Vendes vi embotellat exportació 2010/11: 6.310 Hl

HISTÒRIA

La zona de l'Empordà constitueix una cultura enològica antiga. Rhode i Empúries es consideren tradicionalment com les portes d'entrada per on els grecs van introduir el conreu de la vinya a la península, cap a l'any 600 aC. La tradició vinícola va seguir amb els romans i els monjos medievals.

A l'edat mitjana, quan les vinyes creixien a redós d'abadies i monestirs, les faldes de la muntanya de Rodes es van anar escalonant de feixes plantades de ceps tutelats pel monestir de Sant Pere de Rodes, en el qual sembla que va excel·lir en l'art de fer el vi el monjo cellerer Ramon Pere de Noves, a qui s'atribueix un tractat sobre aquesta matèria. Sant Quirze de Colera o Santa Maria de Vilabertran consten també com a propietaris de vinyes a l'Empordà.

Als segles XVIII i XIX la vinya posa en evidència la seva capacitat colonitzadora i simbolitza l'impuls agrícolat traduït en un important creixement demogràfic en la seva zona de conreu i la conformació d’un paisatge propi de xiprers, tanques, barraques i feixes de pedra seca. La plaga de la Fil·loxera, apareguda en una vinya de Rabós d'Empordà, abans que en cap altra vinya catalana l'any 1879, arruïna totalment aquest període pròsper dels vins empordanesos. La represa és dura; mai més recupera la terra que havia ocupat abans de la plaga.

Moltes vinyes es van substituir per alzines sureres passant a ser la principal àrea mundial en la producció de taps de suro, indústria molt lligada a la vinícola.

L'inici del moviment dels cellers cooperatius, impulsat per la Mancomunitat primer, i després, per la Generalitat republicana al voltant de 1930, obre una nova etapa que va permetre sumar esforços en la millora de la qualitat en el procés d'elaboració del vi, construint nous cellers i millorant el sistema de comercialització. Igualment, la iniciativa privada es suma ben aviat a aquests esforços i el vi de qualitat de l'Empordà comença a ésser conegut i apreciat en molts mercats.