Mencia

Mencía és el nom d'una varietat o casta de raïm negre introduïda i cultivada principalment al nord-oest de la Península Ibèrica des de l'època de l'Antiga Roma. Després recuperar-se del desastre de l'epidèmia de fil.loxera de finals del segle XIX i que va causar una greu crisi econòmica en les seves àrees tradicionals de cultiu, s'empra per a l'elaboració de vins aromàtics i afruitats, d'intens color, i amb possibilitats de criança. Es va considerar durant un temps que era un clon adaptat del raïm Cabernet Franc que es va introduir a Galícia al segle XIX.
 


Descripció

La varietat produeix raïms petits i compactes, amb baies de mida mitjana en forma elipsoidal, regular en la seva secció transversal, de pell gruixuda. Els sucs o mostos són incolors i de sabor neutre, amb un elevat contingut en sucres però de baixa acidesa, especialment en els resultants de fruits de major maduració. Els negres elaborats amb raïm mencía, destaquen per la seva capacitat d'envelliment, amb un paladar vellutat característic, sense descuidar les òptimes condicions d'aquesta varietat en l'elaboració de negres joves. Els rosats són aromàtics i afruitats, vius, lleugers i suaus.


Té raïms petits i compactes, amb baies de mida mitjana en forma lipsoïdal, color blau grisenc i pell gruixuda. És una varietat aromàtica, en què la fruita vermella i el caràcter del terrer (minerals i pissarra) estan sempre presents. El grau alcohòlic sol ser alt i l'acidesa escassa, pel que és més apta per elaborar vins joves, amb curtes criances, maceracions carbòniques (que resulten especiats en nas i tersos al seu pas per boca) o rosats (que dóna molt bons resultats , obtenint vins aromàtics, afruitats, lleugers, suaus i vius).

Aquesta varietat, la principal de la D.O. Bierzo, va ser es conrea des de l'antiga Roma al nord-oest de la Península. La trobem també de forma abundant al sud-est de Galícia (Ribeira Sacra, Valdeorras i Monterrei) També es conrea en parcel del nord de Portugal.