dimecres, 21 de desembre de 2011

Macià Batlle - Reserva Privada 2006



Avui parlarem d'un vi de Ses Illes.
Si l'anterior va ser de Menorca, el d'avui es de Mallorca, excatament de la DO Binissalem.
Tant un com l'altre van ser comprats en bodega, aquest últim va ser un regal que ens van fer (ja sabeu el que penso quan un vi és regalat...que ja per si ja és més bo...jeje)

Aquest vi està el.laborat per Cabernet i Merlot i amb dos varietats autòctones: el Mantell Negre i el Callet.

A la boca la primera sensació és d'un vi potent, amb cos però que al mateix temps suau gràcies a uns tanins ben harmonitzats amb la fusta. S'aprecien els matisos torrefactes deixant una aroma de boca intens. Vi equilibrat, amb noble tanicitat.

Recomano obrir l'ampolla una hora abans.




Identificació:

Nom:         Macià Batlle - Reserva Privada 2006
Bodega:     Bodegues Macia Batlle
Lloc:          Santa Maria del Cami (Mallorca)- Islas Baleares
DO:           D.O. Binissalem Mallorca
Varietats:    65% Mantell Negre
                 15% Cabernet Sauvignon
                 10% Callet
                 10% Merlot

Dades d'interés...

Elaboració:


RESERVA PRIVADA 2006 (Macià Batle)
Verema realitzada a finals de setembre a partir d'una selecció de vinyes velles (40 anys), situats al Pla de Buc de Santa Maria del Camí., Inscrits en la denominació d'origen Binissalem

La fermentació es realitza al voltant de 30 º C, mantenint el vi en contacte amb les pells amb l'objectiu d'incrementar l'extracció de tanins. Es deixa reposar en dipòsits d'acer inoxidable, per passar a romandre en bótes de roure francès durant catorze mesos, romanent la resta en ampolla, en posició horitzontal a la cava del celler amb temperatura controlada i mínima oscil · lació tèrmica, entre els 17 i 19 º C. fins a la seva comercialització.
 
Presenta un color robí granat d'una intensitat mitjana-alta i amb reflexos lleugerament violacis a la vora de la copa. S'observa una llàgrima molt intensa i marcada.Aroma complex destacant notes minerals, balsàmiques i especiades, canyella, vainilla. Aromes de fruits vermells molt madurs. A mesura que el vins es va oxigenant en la copa apareixen aromes cremosos com cacau, pa torrat. Persistència aromàtica molt bona.



Nota de tast:

- ColorColor cirera-rubi brillant.

 
- Olor: Aroma de bona intensitat a fruits de diversos tipus madurs i amb bona expressivitat, les espècies blanques i dolços molt presents, mentolats, muntanya baixa, fumats i torrefactes, tocs minerals i verds. Bastant bona la complexitat i personalitat.

 
- Sabor: En boca és carnós, el pas de boca amb bon equilibri i amb molta singularitat, llarg, saborós i complex el recorregut, els tanins vius, el retronasal bastant bo amb gairebé tots els aromes del nas, bastant bona l'estructura i al final llarg i sobretot amb gran persistència especiada.

 

dimecres, 14 de desembre de 2011

Mantell Negre

També anomenada Mantonegro, és autòctona de l'illa de Mallorca, on es troba confinada. 

- Mostra moltes semblances amb les castes italianes negre amaro i diners d'Avola, encara que no hi ha dades suficients que demostrin la seva connexió.
 

- Representa el 70% de la vinya de la DO Binissalem, situada al centre de l'illa, i és la casta principal d'aquesta.
   

- És un cep de port dret, amb fulles de mida mitjana de color verd clar i de baies grans, molt acolorides.
 

- Rica en sucres i aromes, dóna lloc a uns vins d'excel · lents qualitats i amb molt de caràcter, de graduació mitjana-alta, que donen molt joc per a la seva criança en bóta.  

- Els negres de Binissalem han de ser elaborats amb un mínim d'un 50% d'aquesta varietat. Se sol barrejar amb altres raïms autoritzades com la Callet, Ull de llebre, Monastrell o Cabernet sauvignon. (es complementa perfectament amb l'autòctona Callet)

- S'obtenen vins de baixa expressivitat encara que d'una elevada graduació-fàcilment arriba a 13,5 - 14 º d'alcohol probable.

- És varietat recomanada en la C.A. de les Illes Balears i autoritzada en les D.D.O.O. de la Comunitat Autònoma.

Callet

Callet és una soca de raïm negre originària de l'illa de Mallorca.
És una planta rústica i poc vigorosa, però d'alt rendiment (va sobreviure a la "crisi" de la fil·loxera possiblement per la seva alta producció).

Té racims de grandària mitjana i compactes.
Les baies són de mida gran i forma rodona.
Tradicionalment no massa valorada per donar mostos amb poc color.
Produeix vins de baixa graduació, tenint problemes per superar els 12'5 º d'alcohol probable i baixa coloració, excepte en casos excepcionals en què les pràctiques culturals, terreny i clima (terroir) permeten obtenir vins d'alta expressió.

En els darrers temps, s'està experimentant amb ceps vells i baixes produccions, obtenint vins de bona concentració de color i grau alcohòlic. una aroma molt particular  



En qualsevol cas presenta una aroma pecualiar molt interessant a nivell enològic. Segons l'Ordre APA/1819/2007, de 13 de juny (BOE del dia 21), aquesta varietat vinífera està recomanada en la comunitat autònoma de les Illes Balears.  

Forma part de les denominacions d'origen Binissalem i Pla i Llevant.


dimarts, 13 de desembre de 2011

D.O. Binissalem Mallorca

Binissalem és una denominació d'origen (DO) situada al centre de l'illa de Mallorca.
La componen 5 municipis tenint com a centre de la denominació el municipi de Binissalem

El 1988, un grup de viticultors i cellerers d'aquesta zona, amb gran tradició vitivinícola, van sol·licitar la concessió de la denominació d'origen Binissalem. Realitzades les consultes pertinents la Conselleria d'Agricultura i Pesca aprova amb caràcter provisional la DO Binissalem i nomena un Consell Regulador Provisional la missió és la de redactar el projecte de reglament. El reglament de la DO Binissalem és aprovat pel Govern de les Illes Balears a finals de 1989 i ratificat pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació el 1991.

La tradició vinícola de la zona data Segle I a. C. després de la conquesta romana, quan es comparen els vins amb els millors d'Itàlia.


Marc Geoclimàtic

La comarca vitivinícola de la DO Binissalem està situada en ple centre de l'illa de Mallorca i comprèn els termes municipals de Santa Maria del Camí, Binissalem, Sencelles, Consell i Santa Eugènia.

La Serra d'Alfàbia o de Tramuntana la protegeix dels freds vents septentrionals, originant un microclima benigne. El clima es pot qualificar de mediterrani suau, amb estius secs i calorosos i hiverns curts. La precipitació mitjana anual ronda els 450 mm.

El terreny correspon a sediments continentals quaternaris rics en calci, donant lloc a sòls bruns o bruns-calcaris que en ocasions presenten horitzons de crosta calcària. El relleu és suau. Les vinyes estan situats a una altitud que oscil · la entre 75 i 200 metres, sobre el nivell del mar.


Té un extensió de 600 Ha i compta amb 15 cellers inscrits.

 

RAÏMS

Per a l'elaboració dels vins amb dret a la DO Binissalem únicament es poden conrear raïms de les varietats següents:

- Cabernet Sauvignon
- Merlot
- Syrah
- Chardonnay
- Monastrell
- Ull de llebre

- Macabeu
- Moscatell
- Parellada

Binissalem té les següents varietats autòctones:
- Mantell negre
- Callet
- Prensal Blanc


CARACTERÍSTIQUES DELS VINS

En els vins blancs:

Són vins amb aromes de fruites, predominant la poma verda i la fruita seca, poden trobar records a albercoc i ametlles amargues. En boca són vins frescos, amb un perfecte equilibri entre l'àcid i el dolç, i un adequat final lleugerament amarg.

Els vins negres:

Presenten característiques pròpies, impreses en gran mesura per la varietat autòctona Manto Negre, són vins de color no excessivament intens, amb aromes de fruites d'evolució ràpida cap a les confitures. Són vins ben estructurats i presenten una adequada evolució en fusta. Els vins de criança presenten una estructura fina i harmoniosa, amb tanins suaus i aromes terciaris.

dimarts, 22 de novembre de 2011

Binifadet Chardonnay 2010

El vi que us presento avui és un monovarietal de Chardonnay de la Illa de Menorca.
El vam comprar en bodega aquest estiu dints de les nostres vacances d'estiu, i per mi, el vins comprats en bodega, saben molt millor....pot ser perquè darrere de la botella, hi ha una imatge, un lloc físic, un record, una experiència...


Aquesta bodega, Binifadet, és la bodega que jo si tingués "tiempo y dinero" em faria: petita, però que traballa blanc, negre, negre amb fuat, espumós (de moment no poden dir-li cava) i dolç...fantàstic....
Com no podia ser d'un altra manera, vam comprar tots els productes.


Bodega Binifadet: El 1979 van iniciar una plantació a l'illa de Menorca, amb diverses varietats de vinyes. L'experiència de diverses veremes els va portar a ampliar les vinyes amb aquelles soques que millor s'han adaptat a la climatologia de l'illa. Després d'anys de dedicació a l'elaboració de vi per a consum familiar, i després de construir un nou celler, el maig de 2004 van sortir al mercat els seus primers vins

Aquest Chardonnay 2010 està inclós dints la llista de la guia els 100 millors vins d'Espanya


Identificació:

Nom:         Binifadet Chardonnay 2010
Bodega:     Bodegues Binifadet
Lloc:          Sant Luis (Menorca)
DO:           V.T. Illa de Menorca
Varietats:    100% Chardonnay


Dades d'interés...

Elaboració:
 
Nova anyada d'aquest fresc vi de Menorca elaborat amb Chardonnay plantat en petites parcel·les del sud de l'illa tancades amb murets de pedra per protegir del fort vent.

Després d'una verema manual i seleccionada, el most realitza la fermentació en dipòsits d'acer a 17 º. Estabilització en fred abans d'embotellar.

Nota de Tast:

- ColorGroc pàl·lid amb reflexos metàl·lics.

- Olor:  Mitjana intensitat, mostra una fruita d'aigua, pera d'aigua, pinya i poma no massa madur, fons cítric (pell de taronja), simple, fresc, fruiter, en sacsejar-lo apareix una mica de cremositat molt subtil mica de mineralitat.

- SaborDestaca la seva amarg, picant en llengua, molt cítric, més aviat lleuger i suau, com menjar-te una llimona, de mitjana longitud.

Chardonnay

- Origen

Chardonnay és un cep de raïm blanc originalment produïda a la regió de Borgonya.
S'ha expandit ràpidament i ha estat plantada per tot el món per la seva bona adaptació a diversos climes. A Espanya és una de les més esteses.
Es troba a Aragó, Catalunya, Extremadura, Navarra, País Basc, la Rioja, Comunitat Valenciana, Andalusia, Balears, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Múrcia. 
També la trobem a Austràlia, Argentina, Califòrnia, Brasil, Xile, Uruguai i Sud-àfrica.


- Característiques:

És una varietat de grans petits i rodons, de color mel quan està madura i sabor dolç. Adquireix un to meló quan fermenta
La Chardonnay s'utilitza en l'elaboració del champagne. Encara que no es tracta d'una varietat molt aromàtica i fruiter, en climes frescos (França) els vins són de cos lleuger, acidesa alta i records de poma o pruna verda. A les regions més càlides, dóna vins amb aromes a meló i préssec, fins i tot a fruites exòtiques (plàtan, mango, figues). L'acidesa és més baixa i el grau alcohòlic més alt. És un raïm que permet l'envelliment en bótes de roure, adquirint aromes torrats i de fruits secs, major complexitat i cos. Es tracta d'una de les castes blanques més preuades del món.


En la seva maduració produeix un most suau i aromàtic, anomenat fruitós en l'ambient de l'Enologia, característica per la qual és inclosa en l'elaboració de xampany.

Quan és envellit en botes adquireix qualitats de sabor i aroma que el distingeixen i ho fan molt apreciat entre els seus consumidors. Només algunes varietats molt específiques accepten la guarda, per la qual cosa generalment es recomana beure de producció recent.

dilluns, 7 de novembre de 2011

VdlT Illa de Menorca

Aquest passat estiu vam estar de vacances a Menorca.
Com no podria ser d'una altra manera, ens vam interessar per la cultura, elaboració i producció de vins.
Els vins produïts a Menorca estan qualificats com a VT: Vins de la Terra.

Per si voleu saber la definició i diferències dels Vins de la Tierra, podeu trobar a l'entrada anterior:



Dades d'interés:

El cultiu de la vinya i l’elaboració de vi a l’illa de Menorca es fa en un territori d’una extensió de  702 km2 i 216 km de costa. No obstant aquestes reduïdes dimensions, ofereix als seus habitants i visitants l’oportunitat d'endinsar-se en un microcosmos amb unes condicions medi ambientals excepcionals, amb un patrimoni cultural de gran valor i amb un desenvolupament socio-econòmic important. En definitiva, Menorca és un lloc on tot flueix d’una forma natural, a un ritme tranquil del qual s’han contagiat els habitants de l’illa i els visitants.

Una illa amb un clima mediterrani, un sòl de gres, conglomerats i marès, entre d’altres, i castigada per la forta tramuntana i el salnitre de la mar. Aquestes singulars característiques han estat reconegudes per la UNESCO, que va atorgar a l'illa de Menorca, el 1993, la declaració de reserva de biosfera, que la converteix en un refugi natural de gran valor ecològic.

És baix aquesta especial fisonomia que es desenvolupa el cultiu de la vinya i l’elaboració de vi a Menorca. Aquestes característiques condicionen i marquen la capacitat de producció i elaboració de vi. Producció que, com que és limitada, requereix un esforç i un desig molt important per a l’elaboració de vi, que, en alguns casos, ha començat com un capritx. És per això que ens trobam davant un producte local elaborat baix unes condicions mediambientals molt determinades, un capritx de la naturalesa, escàs i de producció reduïda. Productes que, per la seva naturalesa o pel seu procés de producció o elaboració, tenen una qualitat pròpia.

L’esforç dels bodeguers per recuperar aquesta activitat a l’illa de Menorca s’inicia a partir dels anys 80, quan d’una forma comercial es comença a recuperar el cultiu de la vinya a Menorca i s’efectuen noves plantacions amb varietats de raïm seleccionades.

No serà fins l’any 2002 que els vins de Menorca es veuran emparats per la indicació geogràfica de Vi de la Terra, amb la publicació del corresponent reglament, el qual determina les condicions de producció, elaboració, varietats de raïm autoritzades i característiques dels vins.

PRODUCCIÓ

En l’actualitat s’han efectuat noves plantacions de vinya a l’illa, les quals ocupen més de 20 ha. Aquestes noves plantacions es reparteixen per tots els termes municipals i tenen una extensió d’entre 0,5 i 7 ha.

Fins ara hi ha set cellers en funcionament a Menorca, aqui deixo els noms i l'accés a la web si feu un click:

- Vi de S'Illa S.L.

L’any 2005 es van produir 44.000 litres de vi i van sortir al mercat unes 60.000 ampolles de vi emparat pel distintiu Vi de la Terra Illa de Menorca.

Totes les ampolles amb indicació geogràfica Vi de la Terra Illa de Menorca es comercialitzen amb un número de control incorporat al corresponent logotip, assig-nat per la Direcció Insular d’Agricultura del CIM, a la qual correspon el control i certificació del Vi de la Terra Illa de Menorca.

Els vins emparats amb la menció Vi de la Terra Illa de Menorca han de procedir exclusivament de ceps plantats a Menorca de les varietats següents:

- Negres: Cabernet sauvignon, Merlot, Monastrell, Tempranillo i Syrah.
- Blancs: Chardonnay, Macabeo, Malvasia, Moscatel, Parellada y Moll.


Característiques dels vins

- Negres:
Els vins negres de Merlot i Cabernet Sauvignon són els més representatius de la comarca. Són vins de color cirera brillant. Destaquen els aromes de fruites vermelles i espècies. En boca són vins rodons, de dimensió mitjana, ben estructurats i equilibrats.

- Blancs:
En relació als vins blancs cal esmentar dues monovarietals

- Els de Chardonnay, elaborats a la zona de Sant Lluís, antiga zona vitivinícola durant el s. XVIII, que es caracteritzen per tenir els aromes característiques de la varietat (plàtan, pinya tropical) acompanyats de notes de fruits secs com figa i albercoc. A més, es tracta de vins amplis però frescos, ja que no han passat per bóta de roure.
  
- Els de Malvasia, elaborats amb raïms sembrades al Parc Natural de l'Albufera del Grau. Són vins de color groc pàl · lid brillant. Es caracteritzen per la seva gran cabal aromàtic, destaquen les aromes vegetals (herba acabada de tallar) i florals (flors blanques). En boca són vins frescs, secs i d'elevada intensitat i durada.

dimecres, 2 de novembre de 2011

Tipus de Vins a les Espanyes

Ultimament he begut algun vi que a l'etiqueta fica: "Vino de la Tierra de...." 
I algú es podria preguntar:
- es millor que una DO? pitjor? quines són les diferències? hi han més classificacions?
Estavem acostumats a les DO's (Denominacions d'Origen) tradicionals, per tant avui toca una mica de cultureta del vi:

Per supost, totes aquestes maneres d'etiquetar es basa en normatives i reglamentacions.
En aquest cas, es tracta d'un reglament de la Unió Europea, concretament el Reglament (CE) 753/2002.
Si teniu ganes de llegir, el podeu trobar aquí: 


Més o menys....el reum seria el següent:

- Els vins estan classificats en 2 categories
- Dints de cada categoria, podem trobar subcategories, segons el grau d'exigència en el seu procés d'elaboració.

Les categoríes serien:

CATEGORIA I:

Vins de qualitat produïts en regions determinades (VQPRD)

- Vins de Pago (VP): és la categoria superior que pot arribar a un vi. En ella s'inclouen els vins de reconegut prestigi i característiques distintives d'un "paratge" o "lloc rural" determinat.
 
- Vins amb Denominació d'Origen Qualificada (DOQ / DOCa per a les Espanyes): aquesta categoria està reservada als vins que han assolit altes cotes de qualitat durant un dilatat període de temps.
Si no recordo malament, actualment sols està la DOQ Priorat i DOQ Rioja.

- Vins amb Denominació d'Origen (DO): vins de prestigi que procedeixen d'una àrea de producció delimitada i amb una elaboració reglamentada per un Consell Regulador.

- Vins de Qualitat amb Indicació Geogràfica (VC): vins elaborats en una regió determinada amb aspiració a convertir-se en DO.

CATEGORIA II:
      
Vins de Taula (VDM)

- Vi de la Terra (VT): vins procedents de regions determinades en les que s'elabora el vi seguint una normativa no tan exigent com la de les DO.
 
- Vi de Taula: per als vins no inclosos en cap altra classificació superior.


- DIFERÈNCIES:

Com de tots aquestes categories, les de DO i VT són les que més bebem, doncs anem a parlar d'aquestes 2:
Els Vins de la Terra i les D.O. tenen alguna cosa en comú: Se suposa que defineixen la procedència d'un vi determinat. També se suposa que han de tenir més qualitat que un vi de taula comú. Però això no sempre és del tot així.
Les consells reguladors de les D.O. dicten una sèrie de reglamentacions que han de complir els cellers adscrits a una zona concreta de producció.
Aquestes cellers han d'elaborar els seus vins en algun dels municipis que formen part d'aquesta DO.
També han d'emprar unes varietats determinades, en les proporcions que dicti la reglamentació de cada DO si parlem de cupatges....o sigue....hi ha un "catàleg" de varietats que es permeten en cada DO i que se suposa que han d'haver estat conreades dins de la demarcació d'aquesta DO.
 
Pel que fa a diferències ... Se suposa que els Vins de la Terra no tenen una reglamentació tan rigorosa com les DO.
A més de que els Vins de la Terra defineixen zones encara més específiques, que fins i tot poden estar dins d'una DO o zona de producció determinada. Fins i tot es dóna el cas de diversos cellers que estan emplaçades dins d'un terme municipal que forma part de dos DO i també d'una zona vinícola on es produeixen Vins de la Terra.

És una cosa embolicat això, ja dic ... Però en resum és això: Complir determinades regles quant a producció que s'imposen en certes zones determinades on s'emplacen els cellers i / o les vinyes.

Se suposa que això defineix un mínim de qualitat en cada un dels vins. I realment és així. Però això no vol dir que un vi amb D.O. hagi de ser sempre superior que un Vi de la Terra o un vi de taula. Al final tot depèn del que faci cada productor ... Però està clar que les zones de producció, amb els seus terrenys característics, clima, etc, són un factor clau per definir un vi.

divendres, 14 d’octubre de 2011

Sortius 2008

El vi que presento avui va ser un regal que ens van fer.
Sempre ens agrada provar un vi regalat, fa molta més ilusió, ja que normalment, qui t'ho regala, és perquè li ha agradat.


És un monovarietal de Syrah de la DO Bullas.
A priori és un vi desconegut, tant pel raïm com per la procedència.
Si voleu més info tant de DO Bullas, com del raïm Syrah, podeu trobar-la dints d'aquest blog com solem fer, a través dels links en la secció identificació.


Els monovarietals de Syrah són vins amb molta personalitat, carregats d'aromes.
Aquest Sortius és un vi potent per ser jove, amb tocs de fumat.
Al principi li costa expresar, s'ha de deixar obrir (no sé si cal el decantador amb aquest, però almenys obrir-lo una estona abans), a mesura que anem bebent-lo, notem tocs florals i pruna.
És un vi amb molta calidesa, color intens i en boca estructurat, robust, suposo que tindrà un toc de fusta molt lleuger, superpossant-se la presència dels tanins de la pell.

Un vi que s'ha de maridar amb formatges, carns rojes.
Nosaltres el vam beure amb formatge i baldanes amb primentons rojos.


És un vi d'uns 10€, un vi recomanable i per tindre en compte!!




Identificació:

Nom:         Sortius 2008
Bodega:     Bodegas Contreras
Lloc:          Aviles-Lorca (Murcia)
DO:           Bullas
Varietats:    100% Syrah


Dades d'interés...

Elaboració:
 
Sortius Syrah ha estat elaborat amb raïms provinents de soques de més de vint anys, seleccionades i recol·lectades a finals de setembre, d'una vinya plantada en espatllera sobre un vessant de sòl rocós i sota un microclima de muntanya, aquest fruit és sotmès a maceracions prefermentatives per tal d'allargar la maceració.

Nota de Tast:

- Color: Sota condicions tan exigents, el resultat és un vi d'aroma intens i alhora complex, que lliura un grat ventall d'aromes i sabors. Brillant color cirera amb tonalitats fosques, lluminosos reflexos violacis.
- Olor: En nas presenta aromes a violeta, cireres i diverses espècies amalgamats a tons torrats i fumats pel seu pas per fusta.
- Sabor: Exuberant en boca, amb exquisits tanins que aconsegueixen un final esplèndid amb un llarg rastre i feliç memòria

Syrah

Per mi el Syrah és un raïm dels que o t'agrada bastant...o no t'agrada, té una enorme personalitat i carregada d'aromes.
Però no és un vi fàcil de beure, té sabors frutals a grosella negra, pruna, notes de xocolate, eventualment perfum de violeta i bocanada de fum...amb notes de xocolate.

- S'acomoda be amb garnatxa (més dolç) o amb mourvèdre (més fosc,com es fa al sud del Ròdano).
- En Australia combina amb cabernet sauvignon (grosella negra, xocolate, vainilla i melassa).
Origen: nort del Ròdano (s'elaboren 2 millors vins del món: Hermitage i el Côte Rôite).
 

Dades d'interés...

Syrah és una varietat de vinya tinta.
Amb aquesta varietat es pot crear un vi monovarietal anomenat també syrah. 
Altres noms amb els que es pot veure escrita aquesta varietat són: 

Candive noir, Entournerein, Hermitage, Hignin noir, Petite syrah, Pla de la biaune, Schiraz, Serina, Seran, Shiraz, Sirac, Sirah i Syra. 
 
És una dada important saber que el nom de Syrah prové de les zones fredes de França i la denominació de Shiraz prové de les zones càlides d'Austràlia.

Història

L'origen d'aquest cep està envoltat de controvèrsies i dubtes. Una de les tesis és que prové de la ciutat persa de Shiraz, des d'on bé els fenicis o segles després els croats l'haurien portat a la Gàl · lia. Segons altres, ve de Siracusa, a Sicília. Té una important implantació en el centre i sud de França, el que ha donat lloc que es consideri que pot ser originària del Roine, regió on s'elaboren vins monovarietals amb aquest raïm, en particular els de Hermitage. Aquesta varietat es va portar al Nou Món del vi: Austràlia (allí cridada shiraz), Xile i Califòrnia, també es destaquen plantacions a Argentina, a la província de Mendoza ia la província de Sant Joan

La syrah és una varietat de raïm per a vinificació recomanada en les comunitats autònomes espanyoles de Catalunya, Extremadura i Comunitat Valenciana. Està autoritzada a Andalusia, Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat Foral de Navarra i Regió de Múrcia.



Característiques
És una varietat de fàcil cultiu i cicle vegetatiu llarg. Requereix molt de sol i temperatures altes. És resistent a les malalties. No obstant això, el seu rendiment és baix. És un cepaje molt plàstic, mal · leable i permet elaborar amb ella vins de qualitat, fins i tot amb rendiments alts s'aconsegueixen vins de qualitat acceptable. Els vins de bona qualitat solen tenir color violeta viu i profund, amb aromes potents i madurs a mora, tabac entre altres.

un raïm de mida mitjana, forma cilíndrica i compacte. Les baies són de mida petita, forma ovoide i color blavós. La pell és mitjanament espessa.

El vi syrah

El vi syrah és un vi amable i saborós, d'aroma profund a fruites silvestres i violetes. El color és intens, profund. En boca solen ser vins robusts, estructurats. És ideal per compartir-lo en reunions combinat amb formatges madurs i cecinas forts, també és excel · lent acompanyant per a pastes amb salses vermelles i carns generalment condimentades com a la cassola, rostides o guisades. El be també és una bona raó per destapar un vi Syrah, així com les carns de porc. Els Syrah d'Amèrica acompanyen bé el carns rostides, els syrah europeus, més foscos i de cos més intens, són ideals per a animals de caça com el cérvol, senglar i aus.