Macià Batlle - Reserva Privada 2006

Avui parlarem d'un vi de Ses Illes.
Si l'anterior va ser de Menorca, el d'avui es de Mallorca, excatament de la DO Binissalem.
Tant un com l'altre van ser comprats en bodega, aquest últim va ser un regal que ens van fer (ja sabeu el que penso quan un vi és regalat...que ja per si ja és més bo...jeje)

Aquest vi està el.laborat per Cabernet i Merlot i amb dos varietats autòctones: el Mantell Negre i el Callet.

A la boca la primera sensació és d'un vi potent, amb cos però que al mateix temps suau gràcies a uns tanins ben harmonitzats amb la fusta. S'aprecien els matisos torrefactes deixant una aroma de boca intens. Vi equilibrat, amb noble tanicitat.

Recomano obrir l'ampolla una hora abans.

Identificació:

Nom:         Macià Batlle - Reserva Privada 2006

Bodega:     Bodegues Macia Batlle

Lloc:          Santa Maria del Cami (Mallorca)- Islas Baleares

DO:           D.O. Binissalem Mallorca
Varietats:    65% Mantell Negre
                 15% Cabernet Sauvignon
                 10% Callet
                 10% Merlot

Dades d'interés...

Elaboració:


RESERVA PRIVADA 2006 (Macià Batle)
Verema realitzada a finals de setembre a partir d'una selecció de vinyes velles (40 anys), situats al Pla de Buc de Santa Maria del Camí., Inscrits en la denominació d'origen Binissalem

La fermentació es realitza al voltant de 30 º C, mantenint el vi en contacte amb les pells amb l'objectiu d'incrementar l'extracció de tanins. Es deixa reposar en dipòsits d'acer inoxidable, per passar a romandre en bótes de roure francès durant catorze mesos, romanent la resta en ampolla, en posició horitzontal a la cava del celler amb temperatura controlada i mínima oscil · lació tèrmica, entre els 17 i 19 º C. fins a la seva comercialització.
 
Presenta un color robí granat d'una intensitat mitjana-alta i amb reflexos lleugerament violacis a la vora de la copa. S'observa una llàgrima molt intensa i marcada.Aroma complex destacant notes minerals, balsàmiques i especiades, canyella, vainilla. Aromes de fruits vermells molt madurs. A mesura que el vins es va oxigenant en la copa apareixen aromes cremosos com cacau, pa torrat. Persistència aromàtica molt bona.



Nota de tast:

- Color:  Color cirera-rubi brillant.
 
- Olor: Aroma de bona intensitat a fruits de diversos tipus madurs i amb bona expressivitat, les espècies blanques i dolços molt presents, mentolats, muntanya baixa, fumats i torrefactes, tocs minerals i verds. Bastant bona la complexitat i personalitat.
 
- Sabor: En boca és carnós, el pas de boca amb bon equilibri i amb molta singularitat, llarg, saborós i complex el recorregut, els tanins vius, el retronasal bastant bo amb gairebé tots els aromes del nas, bastant bona l'estructura i al final llarg i sobretot amb gran persistència especiada.
 

Mantell Negre

També anomenada Mantonegro, és autòctona de l'illa de Mallorca, on es troba confinada. 

- Mostra moltes semblances amb les castes italianes negre amaro i diners d'Avola, encara que no hi ha dades suficients que demostrin la seva connexió.
 
- Representa el 70% de la vinya de la DO Binissalem, situada al centre de l'illa, i és la casta principal d'aquesta.
   
- És un cep de port dret, amb fulles de mida mitjana de color verd clar i de baies grans, molt acolorides.
 
- Rica en sucres i aromes, dóna lloc a uns vins d'excel · lents qualitats i amb molt de caràcter, de graduació mitjana-alta, que donen molt joc per a la seva criança en bóta.  

- Els negres de Binissalem han de ser elaborats amb un mínim d'un 50% d'aquesta varietat. Se sol barrejar amb altres raïms autoritzades com la Callet, Ull de llebre, Monastrell o Cabernet sauvignon. (es complementa perfectament amb l'autòctona Callet)

- S'obtenen vins de baixa expressivitat encara que d'una elevada graduació-fàcilment arriba a 13,5 - 14 º d'alcohol probable.

- És varietat recomanada en la C.A. de les Illes Balears i autoritzada en les D.D.O.O. de la Comunitat Autònoma.

Callet

Callet és una soca de raïm negre originària de l'illa de Mallorca.
És una planta rústica i poc vigorosa, però d'alt rendiment (va sobreviure a la "crisi" de la fil·loxera possiblement per la seva alta producció).

Té racims de grandària mitjana i compactes.
Les baies són de mida gran i forma rodona.
Tradicionalment no massa valorada per donar mostos amb poc color.
Produeix vins de baixa graduació, tenint problemes per superar els 12'5 º d'alcohol probable i baixa coloració, excepte en casos excepcionals en què les pràctiques culturals, terreny i clima (terroir) permeten obtenir vins d'alta expressió.

En els darrers temps, s'està experimentant amb ceps vells i baixes produccions, obtenint vins de bona concentració de color i grau alcohòlic. Té una aroma molt particular  



En qualsevol cas presenta una aroma pecualiar molt interessant a nivell enològic. Segons l'Ordre APA/1819/2007, de 13 de juny (BOE del dia 21), aquesta varietat vinífera està recomanada en la comunitat autònoma de les Illes Balears.  

Forma part de les denominacions d'origen Binissalem i Pla i Llevant.

D.O. Binissalem Mallorca

Binissalem és una denominació d'origen (DO) situada al centre de l'illa de Mallorca.
La componen 5 municipis tenint com a centre de la denominació el municipi de Binissalem

El 1988, un grup de viticultors i cellerers d'aquesta zona, amb gran tradició vitivinícola, van sol·licitar la concessió de la denominació d'origen Binissalem. Realitzades les consultes pertinents la Conselleria d'Agricultura i Pesca aprova amb caràcter provisional la DO Binissalem i nomena un Consell Regulador Provisional la missió és la de redactar el projecte de reglament. El reglament de la DO Binissalem és aprovat pel Govern de les Illes Balears a finals de 1989 i ratificat pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació el 1991.

La tradició vinícola de la zona data Segle I a. C. després de la conquesta romana, quan es comparen els vins amb els millors d'Itàlia.

Marc Geoclimàtic

La comarca vitivinícola de la DO Binissalem està situada en ple centre de l'illa de Mallorca i comprèn els termes municipals de Santa Maria del Camí, Binissalem, Sencelles, Consell i Santa Eugènia.

La Serra d'Alfàbia o de Tramuntana la protegeix dels freds vents septentrionals, originant un microclima benigne. El clima es pot qualificar de mediterrani suau, amb estius secs i calorosos i hiverns curts. La precipitació mitjana anual ronda els 450 mm.

El terreny correspon a sediments continentals quaternaris rics en calci, donant lloc a sòls bruns o bruns-calcaris que en ocasions presenten horitzons de crosta calcària. El relleu és suau. Les vinyes estan situats a una altitud que oscil · la entre 75 i 200 metres, sobre el nivell del mar.

Té un extensió de 600 Ha i compta amb 15 cellers inscrits.
 

RAÏMS

Per a l'elaboració dels vins amb dret a la DO Binissalem únicament es poden conrear raïms de les varietats següents:

- Cabernet Sauvignon
- Merlot
- Syrah
- Chardonnay
- Monastrell
- Ull de llebre
- Macabeu
- Moscatell
- Parellada

Binissalem té les següents varietats autòctones:
- Mantell negre
- Callet
- Prensal Blanc

CARACTERÍSTIQUES DELS VINS

En els vins blancs:
Són vins amb aromes de fruites, predominant la poma verda i la fruita seca, poden trobar records a albercoc i ametlles amargues. En boca són vins frescos, amb un perfecte equilibri entre l'àcid i el dolç, i un adequat final lleugerament amarg.

Els vins negres:
Presenten característiques pròpies, impreses en gran mesura per la varietat autòctona Manto Negre, són vins de color no excessivament intens, amb aromes de fruites d'evolució ràpida cap a les confitures. Són vins ben estructurats i presenten una adequada evolució en fusta. Els vins de criança presenten una estructura fina i harmoniosa, amb tanins suaus i aromes terciaris.

Binifadet Chardonnay 2010

El vi que us presento avui és un monovarietal de Chardonnay de la Illa de Menorca.
El vam comprar en bodega aquest estiu dints de les nostres vacances d'estiu, i per mi, el vins comprats en bodega, saben molt millor....pot ser perquè darrere de la botella, hi ha una imatge, un lloc físic, un record, una experiència...


Aquesta bodega, Binifadet, és la bodega que jo si tingués "tiempo y dinero" em faria: petita, però que traballa blanc, negre, negre amb fuat, espumós (de moment no poden dir-li cava) i dolç...fantàstic....
Com no podia ser d'un altra manera, vam comprar tots els productes.


Bodega Binifadet: El 1979 van iniciar una plantació a l'illa de Menorca, amb diverses varietats de vinyes. L'experiència de diverses veremes els va portar a ampliar les vinyes amb aquelles soques que millor s'han adaptat a la climatologia de l'illa. Després d'anys de dedicació a l'elaboració de vi per a consum familiar, i després de construir un nou celler, el maig de 2004 van sortir al mercat els seus primers vins. 

Aquest Chardonnay 2010 està inclós dints la llista de la guia els 100 millors vins d'Espanya

Identificació:

Nom:         Binifadet Chardonnay 2010

Bodega:     Bodegues Binifadet

Lloc:          Sant Luis (Menorca)

DO:           V.T. Illa de Menorca
Varietats:    100% Chardonnay


Dades d'interés...

Elaboració:
 

Nova anyada d'aquest fresc vi de Menorca elaborat amb Chardonnay plantat en petites parcel·les del sud de l'illa tancades amb murets de pedra per protegir del fort vent.

Després d'una verema manual i seleccionada, el most realitza la fermentació en dipòsits d'acer a 17 º. Estabilització en fred abans d'embotellar.

Nota de Tast:

- Color: Groc pàl·lid amb reflexos metàl·lics.

- Olor:  Mitjana intensitat, mostra una fruita d'aigua, pera d'aigua, pinya i poma no massa madur, fons cítric (pell de taronja), simple, fresc, fruiter, en sacsejar-lo apareix una mica de cremositat molt subtil mica de mineralitat.

- Sabor: Destaca la seva amarg, picant en llengua, molt cítric, més aviat lleuger i suau, com menjar-te una llimona, de mitjana longitud.

Chardonnay

- Origen

Chardonnay és un cep de raïm blanc originalment produïda a la regió de Borgonya.
S'ha expandit ràpidament i ha estat plantada per tot el món per la seva bona adaptació a diversos climes. A Espanya és una de les més esteses.
Es troba a Aragó, Catalunya, Extremadura, Navarra, País Basc, la Rioja, Comunitat Valenciana, Andalusia, Balears, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Múrcia. 
També la trobem a Austràlia, Argentina, Califòrnia, Brasil, Xile, Uruguai i Sud-àfrica.


- Característiques:

És una varietat de grans petits i rodons, de color mel quan està madura i sabor dolç. Adquireix un to meló quan fermenta
La Chardonnay s'utilitza en l'elaboració del champagne. Encara que no es tracta d'una varietat molt aromàtica i fruiter, en climes frescos (França) els vins són de cos lleuger, acidesa alta i records de poma o pruna verda. A les regions més càlides, dóna vins amb aromes a meló i préssec, fins i tot a fruites exòtiques (plàtan, mango, figues). L'acidesa és més baixa i el grau alcohòlic més alt. És un raïm que permet l'envelliment en bótes de roure, adquirint aromes torrats i de fruits secs, major complexitat i cos. Es tracta d'una de les castes blanques més preuades del món.


En la seva maduració produeix un most suau i aromàtic, anomenat fruitós en l'ambient de l'Enologia, característica per la qual és inclosa en l'elaboració de xampany.

Quan és envellit en botes adquireix qualitats de sabor i aroma que el distingeixen i ho fan molt apreciat entre els seus consumidors. Només algunes varietats molt específiques accepten la guarda, per la qual cosa generalment es recomana beure de producció recent.

VdlT Illa de Menorca

Aquest passat estiu vam estar de vacances a Menorca.

Com no podria ser d'una altra manera, ens vam interessar per la cultura, elaboració i producció de vins.

Els vins produïts a Menorca estan qualificats com a VT: Vins de la Terra.

Per si voleu saber la definició i diferències dels Vins de la Tierra, podeu trobar a l'entrada anterior:

Tipus de Vins a les Espanyes

Dades d'interés:

El cultiu de la vinya i l’elaboració de vi a l’illa de Menorca es fa en un territori d’una extensió de  702 km2 i 216 km de costa. No obstant aquestes reduïdes dimensions, ofereix als seus habitants i visitants l’oportunitat d'endinsar-se en un microcosmos amb unes condicions medi ambientals excepcionals, amb un patrimoni cultural de gran valor i amb un desenvolupament socio-econòmic important. En definitiva, Menorca és un lloc on tot flueix d’una forma natural, a un ritme tranquil del qual s’han contagiat els habitants de l’illa i els visitants.

Una illa amb un clima mediterrani, un sòl de gres, conglomerats i marès, entre d’altres, i castigada per la forta tramuntana i el salnitre de la mar. Aquestes singulars característiques han estat reconegudes per la UNESCO, que va atorgar a l'illa de Menorca, el 1993, la declaració de reserva de biosfera, que la converteix en un refugi natural de gran valor ecològic.

És baix aquesta especial fisonomia que es desenvolupa el cultiu de la vinya i l’elaboració de vi a Menorca. Aquestes característiques condicionen i marquen la capacitat de producció i elaboració de vi. Producció que, com que és limitada, requereix un esforç i un desig molt important per a l’elaboració de vi, que, en alguns casos, ha començat com un capritx. És per això que ens trobam davant un producte local elaborat baix unes condicions mediambientals molt determinades, un capritx de la naturalesa, escàs i de producció reduïda. Productes que, per la seva naturalesa o pel seu procés de producció o elaboració, tenen una qualitat pròpia.

L’esforç dels bodeguers per recuperar aquesta activitat a l’illa de Menorca s’inicia a partir dels anys 80, quan d’una forma comercial es comença a recuperar el cultiu de la vinya a Menorca i s’efectuen noves plantacions amb varietats de raïm seleccionades.

No serà fins l’any 2002 que els vins de Menorca es veuran emparats per la indicació geogràfica de Vi de la Terra, amb la publicació del corresponent reglament, el qual determina les condicions de producció, elaboració, varietats de raïm autoritzades i característiques dels vins.

PRODUCCIÓ

En l’actualitat s’han efectuat noves plantacions de vinya a l’illa, les quals ocupen més de 20 ha. Aquestes noves plantacions es reparteixen per tots els termes municipals i tenen una extensió d’entre 0,5 i 7 ha.

Fins ara hi ha set cellers en funcionament a Menorca, aqui deixo els noms i l'accés a la web si feu un click:

- Bodegas Binifadet

- Bodegas Menorquinas Crispin Mariano

- Hort de Sant Patrici

- Vi de S'Illa S.L.

- Vinya Sa Cudia

- Celler Solano de Menorca - Sa Forana -

- Vinyes Binitord de Menorca - Binitord -

L’any 2005 es van produir 44.000 litres de vi i van sortir al mercat unes 60.000 ampolles de vi emparat pel distintiu Vi de la Terra Illa de Menorca.

Totes les ampolles amb indicació geogràfica Vi de la Terra Illa de Menorca es comercialitzen amb un número de control incorporat al corresponent logotip, assig-nat per la Direcció Insular d’Agricultura del CIM, a la qual correspon el control i certificació del Vi de la Terra Illa de Menorca.

Els vins emparats amb la menció Vi de la Terra Illa de Menorca han de procedir exclusivament de ceps plantats a Menorca de les varietats següents:

- Negres: Cabernet sauvignon, Merlot, Monastrell, Tempranillo i Syrah.

- Blancs: Chardonnay, Macabeo, Malvasia, Moscatel, Parellada y Moll.

Característiques dels vins

- Negres:

Els vins negres de Merlot i Cabernet Sauvignon són els més representatius de la comarca. Són vins de color cirera brillant. Destaquen els aromes de fruites vermelles i espècies. En boca són vins rodons, de dimensió mitjana, ben estructurats i equilibrats.

- Blancs:
En relació als vins blancs cal esmentar dues monovarietals: 

- Els de Chardonnay, elaborats a la zona de Sant Lluís, antiga zona vitivinícola durant el s. XVIII, que es caracteritzen per tenir els aromes característiques de la varietat (plàtan, pinya tropical) acompanyats de notes de fruits secs com figa i albercoc. A més, es tracta de vins amplis però frescos, ja que no han passat per bóta de roure.

  

- Els de Malvasia, elaborats amb raïms sembrades al Parc Natural de l'Albufera del Grau. Són vins de color groc pàl · lid brillant. Es caracteritzen per la seva gran cabal aromàtic, destaquen les aromes vegetals (herba acabada de tallar) i florals (flors blanques). En boca són vins frescs, secs i d'elevada intensitat i durada.