dilluns, 13 de febrer del 2012

Garnatxa

La garnatxa és una varietat espanyola tardana, molt vigorosa i productiva. S'adapta bé a sòls sorrencs o amb pedres i als lleugerament àcids.

ORIGEN I EXTESIÓ:
El seu origen és incert
El nom procedeix de Vernazza, població de la Ligúria italiana, però també podria esdevenir de "grenate", referència al color dels vins.
Es diu que és originària de la vall de l'Ebre, de fet, internacionalment se li reconeix un origen espanyol.
A Sardenya es discuteix si la garnatxa va ser introduïda pels catalans o si la garnatxa catalana deriva d'una varietat prèvia de l'illa.
És la varietat mediterrània més cultivada al món, la que major superfície ocupa al món amb 330.000 hectàrees de les quals 240.000 són a Espanya. Dóna millor resultat conreada en vessants.  

Recomanada en: Aragó, Castella-la Manxa, Castella i Lleo, Catalunya, Extremadura, Madrid, País Basc i Comunitat Valenciana.
Autoritzada en: Andalusia, Balears, Cantàbria i La Rioja.
Per tant, traient Galícia, Astúries, la Regió de Múrcia i Canàries, pot conrear-se en la resta del país.
S'utilitza pràcticament en totes les denominacions d'origen de Catalunya, inclosa la Catalunya del Nord, i en la de Requena.
És el raïm protagonista al seu torn d'una gran majoria dels vins rosats de la DO Navarra.
Possiblement el Mantó Negre deriva possiblement de l'adaptació de la garnatxa a l'illa de Mallorca, sobretot en el DO Binissalem.
 

VI DE GARNATXA:
Es tracta d'una planta d'alta productivitat. És resistent a la sequera i al fred i sensible a plagues i malalties.
Té raïmss de grandària mitjana i compactes, les baies són de grandària mitjana, forma ovalada i color vermell fosc, morat.
Produeix vins alcohòlics, poc estructurats i amb aromes lleugers, aptes per criança barrejant-lo amb altres varietats (Ull de llebre, Cabernet Sauvignon, Syrah, etc.). La seva major vocació és l'elaboració de rosats.
El vi negre o rosat de garnatxa té entre 15 º i 16 º d'alcohol, té poc color, amb cos i poc àcid. En algunes zones es produeix afegint part de most fermentat i no fermentat, resultant una aroma primari de confitures i espècies. En boca són carnosos. Destaquen els vins el Priorat i els vins dolços naturals Garnatxa d'Empordà i AOC Banyuls Grand Cru.
En zones càlides dóna el tipus de vi pel que més se li coneix (alcohòlic, poc àcid i amb molt de cos), però en zones fresques dóna un producte molt interessant i equilibrat. No es pot parlar del vi de Garnatxa amb independència de la zona de cultiu, ja que els resultats són molt dispars. Sol ser excessivament criticat per la seva qualitat quan no es tenen els suficients coneixements i experiències.

SINONIMS:
Està molt estesa pel món, per tant, també es tracta d'una varietat amb més sinònims:
abundant, aleante, aleante di Rivalto, aleante poggiarelli, alicant blau, alicant, alicante grenache, aragonès, bernacha negra, bois jaune, cannonaddu, cannonaddu nieddu, cannonao, cannonau selvaggio, canonau (a Alguer), cannonau (a Sardenya), canonada, carignan rouge, carignane rosso, carinagne rosso, elegant, francese, garnaccho negre, garnatxa comú, garnatxa negra, garnacho negre, garnatxa vermella o garnatxa grisa (a Castella i Lleó i Catalunya), garnatxa negra, garnatxa país, garnatxo o garnatjo (al Maresme i la Catalunya del Nord), giró o gironet (a Mallorca), granaccia, granatxa (al Priorat), granaxa, grenache (a França, Califòrnia i Austràlia), grenache noir, grenache rouge, kek grenache, lladoner, lladoner negre, lledoner (a l'Empordà), mencida, navaro, navarresa, navarre de la dordogne, navarrès, Negru calvese, Nieddu, negrella (a València), ranconnat, red grenache, redondal, retagliad, retaglidau nieddu, Rivesaltes , Rosselló, Rosselló negre, rouvaillard, Sans Pareil, santa maria de alcántara, tentillo, tintella, tintilla, toledana, negre aragonès, negre sovint, negre navalcarnero, negre navarrès, tocai rosso, toccai rosso i uva di Spagna, vernatxa (al Maestrat i les Terres de l'Ebre).

dijous, 9 de febrer del 2012

Garnatxa Peluda

Varietat negra mediterrània.
Aquesta varietat de raïm negre és pròpia de la Comunitat de Catalunya, sent una varietat de la garnatxa negra. És un varietal de garnatxa que dóna un raïm amb menys color i menys grau alcohòlic. El sobrenom de "peluda" es deu a unes vellositats característiques que recobreixen la pell.Varietat vigorosa, de port dret que produeix raïms de mida mitjana i compactes. El gra és ovalat, mitjà, de pell gruixuda i recoberta de una pilositat d'on li ve el nom.



 Sinónims: 
- Garnatxa peluda
- Garnatxa grisa
- Lledoner pelut
- Lledoner gris
  
Madura a finals de setembre i principis d'octubre, amb produccions mitjanes, en general majors que les de garnatxa negra.
 
La garnatxa peluda produeix un vi de qualitat de graduació alcohòlica alta.
 

La seva producció principal la té en les Denominacions d'Origen Terra Alta, Priorat i Alella, donant lloc a vins molt interessants.Recomanada en les comunitats autònomes d'Aragó i Catalunya i autoritzada a Castella La Manxa.
Es conrea com la varietat recomanada o principal a les AOC Banyuls, DO Catalunya, AOC Costers del Rosselló, AOC Costers del Rosselló Vilatges, AOC Maurí, DO Montsant, DOQ Priorat, AOC Ribesaltes i DO Terra Alta. També es conrea a la DO Alella.
Fora d'Espanya, només destaca el seu cultiu al Llenguadoc.

dimarts, 7 de febrer del 2012

Celler El Masroig



Les Pàsqües de 2010 van anar de casa rural a la Vilella Baixa i aprofitant la zona, vam visitar cellers del Montsant i Priorat.
El primer celler va ser al Masroig, al Celler El Masroig, una cooperativa agrícola que compta prop de 500 Ha de vinya pròpia, totes de la DO Montsant, sent el celler més gran d'aquesta DO.
La seva fundació es remunta a inicis del segle XX, concretament a l’any 1917.

Les Vinyes:
- 2,5 milions de kg de verema repartits entre les varietats samsó, ull de llebre, garnatxa negra i syrah.
- El sòl predominant d’argila vermella és un important factor que influeix en la qualitat del raïm. La llum del sol reflectida per la terra vermella sobre els raïms contribueix de forma efectiva en el procés de maduració del fruit.


Gis i Ramon a la sala de cates
El celler


















A més de vi, fan oli dints de la denominació de Siurana.
Destacar que la visita és molt complerta, fas una cata a mitja visita i recordo que passes pels antincs trulls, que estan "re-dissenyats".  
A continuació una mosta de les varietats de vins que fan.
Recordo que venien uns econòmics Bag in Box de 3 litres, o sigui, 4 ampolles en un gran tetabrick.
El criança qualitat-preu es idoni.

Vos deixo els links de tots els vins que fan:



Les Sorts Jove
Les Sorts Vinyes Velles
Les Sorts Sycar
Les Sorts Blanc
Les Sorts Rosat
Más Roig 
Castell de les Pinyeres
Solà Fred
Bag in Box Jove 
Bag in Box Criança










dilluns, 6 de febrer del 2012

Morlanda Blanc 2009


Segurament és el primer blanc de Priorat que he tastat, almenys que jo recordi.
En un sopar que jo era l'invitat, van obrir un Morlanda Negre, per cert fantàstic, i em van regalar aquesta de blanc.
Recordo que la vaig obrir per un dia especial, ja que vaig compendre que era un regal especial.

Un vi diferent a la resta de blancs, fet a partir de garnatxa blanca i un poc de macabeu amb una mica de criança. Un vi "gras" però amb una acidesa que l'equilibrada. Un vi que en diuen d'ampli maridatje.

Fa una setmana, el vam tornar a demanar a un Restaurant de Falset.

Identificació:

Nom:         Morlanda Blanc 2009
Bodega:     Viticultors del Priorat
Lloc:          Bellmunt de Priorat (Tarragona)
DO:           D.O.Q Priorat
Varietats:    90% Garnatxa Blanca
                 10% Macabeu

Dades d'interés:

Procedent de diverses parcel·les de la pròpia finca, algunes d'elles amb més de 30 anys d'edat.
Aquest vi vol ser tribut a la recuperació de la desconeguda i gairebé desapareguda varietat Garnatxa Blanca,
elaboració:
Maceració peculiar durant 14 hores i després fermentat a baixa temperatura.

Celler:

Viticultors del Priorat, signatura elaboradora de Morlanda, s'ubica a Bellmunt del Priorat (Tarragona) i pertany a la Denominació d'Origen Priorat. La propietat està situada entre turons, la més alta de les quals, Morlanda, dóna noms als seus vins.
Fundada el 1997, posseeix 72 hectàrees de les quals 22 són vinyes, alguns situats en pendents i altres en pla, en altituds que van dels 190 als 220 metres sobre el nivell del mar. Els vins de Morlanda procedeixen de vinyes de vint a quaranta anys d'edat, encara que hi ha també vinyes més joves i altres de nova plantació.
en altres temps productora dels grans blancs i generosos de les comarques  de Tarragona.

Nota de Tast:
 
- Color: Vi de net i brillant color groc palla amb ribet or 
- Olor: de bona intensitat, destaquen notes de flors blanques perfectament conjuntades amb notes de fruiter madur i matisos cereals. 
- Sabor: En boca és un vi gras, amb bona concentració, viva acidesa perfectament integrada i té un final de boca persistent amb records de poma madura i litxis.

Macabeu

ORIGEN I EXTESIÓ:
Diuen que el nom ve de la tribu bíblica dels Macabeus.
Però sembla ser que els orígens ve de la conca de l'Ebre, altres diuen que els seus orígens són a la zona de València. Sigue el que sigue l’origen, és un raïm conreat a les nostres terres.
Aquesta varietat habita abundantment al nord d'Espanya, amb els següents noms:

- Macabeu: Catalunya i València
- Viura: per terres de La Rioja, navarreses i aragoneses
- Alcañon: al Somotano
Considerada varietat principal en les denominacions d'origen Calatayud, Conca de Barberà, Costers del Segre, Navarra, Penedès, Rioja, Somontano, Priorat, Tarragona i Terra Alta.

VI:
El seu vi es considera molt adequat per a l'envelliment en fusta, el que constitueix una forma d'elaboració tradicional del vi blanc de Rioja. Produeix vins blancs lleugers, amb aromes florals i relativament intensos.
Els vins són de qualitat, color pàl·lid groc-palla amb tons verds, en nas són intensos, amb aromes de fruita, en boca són suaus, afruitats, elegants, equilibradament àcids i lleugerament amargs.
Intervenia en els negres Rioja clàssics i dóna la seva millor cara en blancs de criança
- És també el raïm base de l'elaboració dels blancs de la Rioja.
- També es conrea en moltes altres Denominacions (Alacant, Bullas, Calatayud, Cigales, Costers del Segre, Méntrida, Rueda, Utiel-Requena, Valdepeñas, Penedès, Conca de Barberà, etc) predominant al nord de la Península.
- Fora d'Espanya la trobem a Algèria, Califòrnia, França, Itàlia o el Marroc.

És un raïm de gran intensitat aromàtica i un paladar estructurat amb lleugeres notes astringents. Segons les zones els aromes poden oscil · lar des de fruites (cítrics) a minerals, sotabosc, etc.


CAVA:
Varietat bàsica del cava, al qual aporta dolçor i perfum, com aroma a poma. De fet, a la regió del Penedès, el macabeu és la varietat predominant emprada per al'elaboració del cava

LA VINYA:
Els seus raïms són compactes, molt grans (25 cm) i molt ramificades, piramidals i alats.
És un cep vigorós, de port dret, els braços s'estripen fàcilment sota l'acció del vent. Brota de forma tardana, resisteix bé les gelades i les sequeres encara que és sensible a les malalties. Proporciona uns rendiments elevats.

diumenge, 5 de febrer del 2012

D.O.Q. PRIORAT

Avui toca explicar una de les millor zones on elaboren vi en tot el territori: PRIORAT

A més a més amb molt de carinyo per mi, ja que juntament a la DO Montsant, és una zona de la que me sento identificat, forma part del meu passat on vaig viure.
Més enllà de la part romàntica que li tinc, trobo en els vins del Piorat una perfecta armonia en cos, potència, aromes i tanicitat. Clar que com diu la dita: per a "gustos...colores".
Vull dir que són vins que pel meu gust els trobo fantàstics: la potència i el cos queden equilibrats amb els aromes i la tanicitat amb la untuositat dels glicerols (elevat grau alcohòlic).
 
Com ja sabeu, les vinyes del Priorat tenen una productivitat baixa, un terreny molt característic: sol de licorella i un relleu amb pendents molt acusades, molt difícil de treballar, impossible de mecanitzar-ho, així com el seu accentuat canvis de temperatura.Aquestes característiques han portat a dir de molts experts que aquesta regió és una de les més idònies del món per al cultiu de la vinya i l'elaboració de vins d'alta qualitat.

Aquesta zona té la qualificació de DOQ: Denominació d'Origen Qualificada, que aquesta categoria està reservada als vins que han assolit altes cotes de qualitat durant un dilatat període de temps.

Podreu trobar més dades al post que vaig fer el passat Novembre que parlava de les diferents maneres de
classificar un vi: Tipus de Vins a les Espanyes


Dades generals:
Nombre hectàrees: 1.887 hectàrees
Producció anual:
4.865.669 Kilos
Núm viticultors: 608

Núm cellers: 92
Web:  www.doqpriorat.org 

VARIETATS  BLANQUES:

- Garnatxa Blanca
- Macabeu
- Pedro Ximenez
- Chenin
- Moscatell d'Alexandia
- Moscatell de gra petit
- Pansal
- Picamoll blanc
- Viognier 

VARIETATS  NEGRES
- Garnatxa negra
- Garnatxa Peluda
- Samsó
- Cabernet Sauvignon
- Cabernet franc
- Ull de llebre
- Pinot noir
- Merlot
- Syrah
- Picamoll negre

Breu història del Priorat:

Es remunta a mitjans del segle XII quan els monjos de la cartoixa d'Escaladei es van assentar a la regió de la mà de Sant Bru.
Amb el passar del temps, la cartoixa posseïa el domini feudal de set localitats de la zona, sotmeses a vassallatge pel prior de la congregació, d'aquí la denominació "Priorat" per a la regió i els vins.
 

Sol i caractrització del Priorat:

Els ceps antics del Priorat segueixen aferrades a les escarpades llomes de la serra del Montsant.
La vinya s'assenta sobre sòls pissarrosos anomenats llicorelles. És una zona muntanyosa amb vessants escarpades, de manera que es conrea la vinya en terrasses. És una zona de clima temperat i sec, amb oscil·lacions marcades de temperatura entre el dia i la nit.
De clima continental amb estius llargs, calorosos i secs, la temperatura, però, pot arribar registres sota-zero a l'hivern. 


vinya plantada sobre licorella
bancals amb pendents molt acusades

Presenta contrastos molt marcats entre les valls i les terres altes on poden bufar tant freds vents del nord com el Mistral, vent càlid que bufa des de l'est. Les vinyes es troben en altituds que van des dels 100 m. als 700 m. i la temperatura mitjana anual és 15 ° C. La Pluviometria oscil · la entre 400mm. i 600 mm.
Com més a prop del riu, els sòls es van mostrant més sedimentaris, si bé, en les zones escarpades abunden la pissarra molt laminada (llicorella). Tots ells pobres pel que fa a matèria orgànica i amb escassa profunditat.




dijous, 2 de febrer del 2012

Garnatxa Blanca

Procedeix d'una mutació de la garnatxa negra.
Encara que es troba per tot Espanya, és abundant a Tarragona, Saragossa i Terol. És varietat principal de les DO's:
- Alella
- Costers del Segre
- Tarragona 
- Terra Alta (1)
També s'usa en elaboracions a Cariñena, Cigales, Navarra, Priorat,  Empordà-Costa Brava, Rioja i Somontano

(1) S'ha dit que la Garnatxa Blanca on millor expresa les seves característiques és a la Terra Alta, està catalogat com la millor Garnatxa Blanca del món
(també s'ha de dir que és una varietat que quasi be sols es troba a l'Estat Espanyol i nord de França. En el món es cultiven 40.000 hectàrees, de les que 25.000 es situen a Espanya....)
Inclús és pot trobar vi de la Terra Alta amb el distintiu de:

Terra Alta Garnatxa Blanca


Varietat rústica, molt resistent a la sequera. S'adapta a terrenys poc fèrtils i pedregosos.

 Els raïms són mitjans, compostos de baies petites i quan estan madurs presenten colors grocs intensos que també es traslladen als vins, dotant-los de colors daurats.


Els seus vins:

Dóna lloc a vins de gran cos i elevada graduació alcohòlica. 

- Color: Predominen els matisos grocs, grocs-verdosos

- Olor: presenta aromes de fruita madura amb un fons de ginesta que li confereix originalitat,  tenen aromes d'intensitat mitjana, amb notes florals, afruitades i herbàcies.
 

- Sabor: En boca són suau, lleugers, àcids i amb persistència mitjana (una mica càlid a causa del seu elevat grau alcohòlic)

Els seus vins poden participar en mescles amb altres varietats blanques, o bé s'utilitzen en l'elaboració de vins monovarietals.
Així mateix, s'empra per a produir vins dolços naturals i vins rancis de color daurat, grassos i amplis, que es consumeixen com a vins de postres.