Celler El Masroig

Les Pàsqües de 2010 van anar de casa rural a la Vilella Baixa i aprofitant la zona, vam visitar cellers del Montsant i Priorat.
El primer celler va ser al Masroig, al Celler El Masroig, una cooperativa agrícola que compta prop de 500 Ha de vinya pròpia, totes de la DO Montsant, sent el celler més gran d'aquesta DO.
La seva fundació es remunta a inicis del segle XX, concretament a l’any 1917.

Les Vinyes:
- 2,5 milions de kg de verema repartits entre les varietats samsó, ull de llebre, garnatxa negra i syrah.
- El sòl predominant d’argila vermella és un important factor que influeix en la qualitat del raïm. La llum del sol reflectida per la terra vermella sobre els raïms contribueix de forma efectiva en el procés de maduració del fruit.

Gis i Ramon a la sala de cates

El celler

A més de vi, fan oli dints de la denominació de Siurana.
Destacar que la visita és molt complerta, fas una cata a mitja visita i recordo que passes pels antincs trulls, que estan "re-dissenyats".  
A continuació una mosta de les varietats de vins que fan.
Recordo que venien uns econòmics Bag in Box de 3 litres, o sigui, 4 ampolles en un gran tetabrick.
El criança qualitat-preu es idoni.

Vos deixo els links de tots els vins que fan:

Les Sorts Jove Les Sorts Vinyes Velles Les Sorts Sycar Les Sorts Blanc Les Sorts Rosat Más Roig  Castell de les Pinyeres Solà Fred Bag in Box Jove  Bag in Box Criança

Morlanda Blanc 2009

Segurament és el primer blanc de Priorat que he tastat, almenys que jo recordi.

En un sopar que jo era l'invitat, van obrir un Morlanda Negre, per cert fantàstic, i em van regalar aquesta de blanc.

Recordo que la vaig obrir per un dia especial, ja que vaig compendre que era un regal especial.

Un vi diferent a la resta de blancs, fet a partir de garnatxa blanca i un poc de macabeu amb una mica de criança. Un vi "gras" però amb una acidesa que l'equilibrada. Un vi que en diuen d'ampli maridatje.

Fa una setmana, el vam tornar a demanar a un Restaurant de Falset.

Identificació:

Nom:         Morlanda Blanc 2009

Bodega:     Viticultors del Priorat

Lloc:          Bellmunt de Priorat (Tarragona)

DO:           D.O.Q Priorat

Varietats:    90% Garnatxa Blanca

                 10% Macabeu

Dades d'interés:

Procedent de diverses parcel·les de la pròpia finca, algunes d'elles amb més de 30 anys d'edat.
Aquest vi vol ser tribut a la recuperació de la desconeguda i gairebé desapareguda varietat Garnatxa Blanca, elaboració:
Maceració peculiar durant 14 hores i després fermentat a baixa temperatura.

Celler:

Viticultors del Priorat, signatura elaboradora de Morlanda, s'ubica a Bellmunt del Priorat (Tarragona) i pertany a la Denominació d'Origen Priorat. La propietat està situada entre turons, la més alta de les quals, Morlanda, dóna noms als seus vins.
Fundada el 1997, posseeix 72 hectàrees de les quals 22 són vinyes, alguns situats en pendents i altres en pla, en altituds que van dels 190 als 220 metres sobre el nivell del mar. Els vins de Morlanda procedeixen de vinyes de vint a quaranta anys d'edat, encara que hi ha també vinyes més joves i altres de nova plantació.

en altres temps productora dels grans blancs i generosos de les comarques  de Tarragona.

Nota de Tast:
 

- Color: Vi de net i brillant color groc palla amb ribet or 

- Olor: de bona intensitat, destaquen notes de flors blanques perfectament conjuntades amb notes de fruiter madur i matisos cereals. 

- Sabor: En boca és un vi gras, amb bona concentració, viva acidesa perfectament integrada i té un final de boca persistent amb records de poma madura i litxis.

Macabeu

ORIGEN I EXTESIÓ:

Diuen que el nom ve de la tribu bíblica dels Macabeus.

Però sembla ser que els orígens ve de la conca de l'Ebre, altres diuen que els seus orígens són a la zona de València. Sigue el que sigue l’origen, és un raïm conreat a les nostres terres.

Aquesta varietat habita abundantment al nord d'Espanya, amb els següents noms:

- Macabeu: Catalunya i València

- Viura: per terres de La Rioja, navarreses i aragoneses
- Alcañon: al Somotano

Considerada varietat principal en les denominacions d'origen Calatayud, Conca de Barberà, Costers del Segre, Navarra, Penedès, Rioja, Somontano, Priorat, Tarragona i Terra Alta.

VI:
El seu vi es considera molt adequat per a l'envelliment en fusta, el que constitueix una forma d'elaboració tradicional del vi blanc de Rioja. Produeix vins blancs lleugers, amb aromes florals i relativament intensos.

Els vins són de qualitat, color pàl·lid groc-palla amb tons verds, en nas són intensos, amb aromes de fruita, en boca són suaus, afruitats, elegants, equilibradament àcids i lleugerament amargs.
Intervenia en els negres Rioja clàssics i dóna la seva millor cara en blancs de criança
- És també el raïm base de l'elaboració dels blancs de la Rioja.
- També es conrea en moltes altres Denominacions (Alacant, Bullas, Calatayud, Cigales, Costers del Segre, Méntrida, Rueda, Utiel-Requena, Valdepeñas, Penedès, Conca de Barberà, etc) predominant al nord de la Península.
- Fora d'Espanya la trobem a Algèria, Califòrnia, França, Itàlia o el Marroc.

És un raïm de gran intensitat aromàtica i un paladar estructurat amb lleugeres notes astringents. Segons les zones els aromes poden oscil · lar des de fruites (cítrics) a minerals, sotabosc, etc.


CAVA:
Varietat bàsica del cava, al qual aporta dolçor i perfum, com aroma a poma. De fet, a la regió del Penedès, el macabeu és la varietat predominant emprada per al'elaboració del cava

LA VINYA:
Els seus raïms són compactes, molt grans (25 cm) i molt ramificades, piramidals i alats.
És un cep vigorós, de port dret, els braços s'estripen fàcilment sota l'acció del vent. Brota de forma tardana, resisteix bé les gelades i les sequeres encara que és sensible a les malalties. Proporciona uns rendiments elevats.

D.O.Q. PRIORAT

Avui toca explicar una de les millor zones on elaboren vi en tot el territori: PRIORAT

A més a més amb molt de carinyo per mi, ja que juntament a la DO Montsant, és una zona de la que me sento identificat, forma part del meu passat on vaig viure.
Més enllà de la part romàntica que li tinc, trobo en els vins del Piorat una perfecta armonia en cos, potència, aromes i tanicitat. Clar que com diu la dita: per a "gustos...colores".
Vull dir que són vins que pel meu gust els trobo fantàstics: la potència i el cos queden equilibrats amb els aromes i la tanicitat amb la untuositat dels glicerols (elevat grau alcohòlic).
 
Com ja sabeu, les vinyes del Priorat tenen una productivitat baixa, un terreny molt característic: sol de licorella i un relleu amb pendents molt acusades, molt difícil de treballar, impossible de mecanitzar-ho, així com el seu accentuat canvis de temperatura.Aquestes característiques han portat a dir de molts experts que aquesta regió és una de les més idònies del món per al cultiu de la vinya i l'elaboració de vins d'alta qualitat.

Aquesta zona té la qualificació de DOQ: Denominació d'Origen Qualificada, que aquesta categoria està reservada als vins que han assolit altes cotes de qualitat durant un dilatat període de temps.

Podreu trobar més dades al post que vaig fer el passat Novembre que parlava de les diferents maneres de
classificar un vi: Tipus de Vins a les Espanyes


Dades generals:
Nombre hectàrees: 1.887 hectàrees
Producció anual: 4.865.669 Kilos
Núm viticultors: 608
Núm cellers: 92
Web:  www.doqpriorat.org 

VARIETATS  BLANQUES:

- Garnatxa Blanca
- Macabeu
- Pedro Ximenez
- Chenin
- Moscatell d'Alexandia
- Moscatell de gra petit
- Pansal
- Picamoll blanc
- Viognier 

VARIETATS  NEGRES
- Garnatxa negra
- Garnatxa Peluda
- Samsó
- Cabernet Sauvignon
- Cabernet franc
- Ull de llebre
- Pinot noir
- Merlot
- Syrah
- Picamoll negre

Breu història del Priorat:

Es remunta a mitjans del segle XII quan els monjos de la cartoixa d'Escaladei es van assentar a la regió de la mà de Sant Bru.
Amb el passar del temps, la cartoixa posseïa el domini feudal de set localitats de la zona, sotmeses a vassallatge pel prior de la congregació, d'aquí la denominació "Priorat" per a la regió i els vins.
 
Sol i caractrització del Priorat:

Els ceps antics del Priorat segueixen aferrades a les escarpades llomes de la serra del Montsant.
La vinya s'assenta sobre sòls pissarrosos anomenats llicorelles. És una zona muntanyosa amb vessants escarpades, de manera que es conrea la vinya en terrasses. És una zona de clima temperat i sec, amb oscil·lacions marcades de temperatura entre el dia i la nit.
De clima continental amb estius llargs, calorosos i secs, la temperatura, però, pot arribar registres sota-zero a l'hivern. 

vinya plantada sobre licorella

bancals amb pendents molt acusades

Presenta contrastos molt marcats entre les valls i les terres altes on poden bufar tant freds vents del nord com el Mistral, vent càlid que bufa des de l'est. Les vinyes es troben en altituds que van des dels 100 m. als 700 m. i la temperatura mitjana anual és 15 ° C. La Pluviometria oscil · la entre 400mm. i 600 mm.
Com més a prop del riu, els sòls es van mostrant més sedimentaris, si bé, en les zones escarpades abunden la pissarra molt laminada (llicorella). Tots ells pobres pel que fa a matèria orgànica i amb escassa profunditat.

Garnatxa Blanca

Procedeix d'una mutació de la garnatxa negra.
Encara que es troba per tot Espanya, és abundant a Tarragona, Saragossa i Terol. És varietat principal de les DO's:
- Alella
- Costers del Segre
- Tarragona 
- Terra Alta (1)
També s'usa en elaboracions a Cariñena, Cigales, Navarra, Priorat,  Empordà-Costa Brava, Rioja i Somontano

(1) S'ha dit que la Garnatxa Blanca on millor expresa les seves característiques és a la Terra Alta, està catalogat com la millor Garnatxa Blanca del món
(també s'ha de dir que és una varietat que quasi be sols es troba a l'Estat Espanyol i nord de França. En el món es cultiven 40.000 hectàrees, de les que 25.000 es situen a Espanya....)
Inclús és pot trobar vi de la Terra Alta amb el distintiu de:

Terra Alta Garnatxa Blanca


Varietat rústica, molt resistent a la sequera. S'adapta a terrenys poc fèrtils i pedregosos.

 Els raïms són mitjans, compostos de baies petites i quan estan madurs presenten colors grocs intensos que també es traslladen als vins, dotant-los de colors daurats.


Els seus vins:

Dóna lloc a vins de gran cos i elevada graduació alcohòlica. 

- Color: Predominen els matisos grocs, grocs-verdosos

- Olor: presenta aromes de fruita madura amb un fons de ginesta que li confereix originalitat,  tenen aromes d'intensitat mitjana, amb notes florals, afruitades i herbàcies.
 
- Sabor: En boca són suau, lleugers, àcids i amb persistència mitjana (una mica càlid a causa del seu elevat grau alcohòlic)

Els seus vins poden participar en mescles amb altres varietats blanques, o bé s'utilitzen en l'elaboració de vins monovarietals.
Així mateix, s'empra per a produir vins dolços naturals i vins rancis de color daurat, grassos i amplis, que es consumeixen com a vins de postres.

Cellers Joan d'Anguera

Aquest cap de setmana passat vam visitar Cellers Joan d'Anguera.

Aquest celler a part de ser uns dels millors que té la D.O.Montsant, li tenim una estima especial, ja que en Josep, el germà gran, és amic nostre.
Vam ser companys de col.legi, des de que vam començar els "parvulets" i durant tot l'EGB.
Per tant, acceptaré si em dieu que en este blog no he sigut imparcial, ja que sempre que hem anat, ens han tractat més que be.
Aquest any vam anar amb Jordi i Encarna, així que ja erem tres antics companys, i més que una visita de bodega va ser una trobada afectiva.

Josep i el seu germà Joan són la sèptima generació d'una família vinícola, que sempre han estimat i treballat aquestes terres, per tant podeu entendre que porten a la sang l'ADN de grans elaboradors de vi.
El seu pare va ser el pioner en tot l'Estat en cultivar el cep de la varietat Syrah.

Barriques de roure francés on reposa l'Argatà

Botes noves per les pròximes criances

El procés d'elaboració dels seus vins és totalment artesana i la verema és de raïm de collita pròpia.
A més a més, des de fa uns anys, estan fent una agricultura ecològica i biodinàmica, sent uns dels primers productors que fan aquesta pràctica, i en procés d'obtindre el certificat que els acredita.
Això significa un total respecte pel medi, sense cap tècnica agressiva, tot natural, i sols es pot fer amb un total coneixement integrat de tot el procés: poda, verema, vinificació, coupatge, criança, etc...inclús ells mateixos fan els llevats per al procés de fermentació.

Josep explicant davant dels Planella

Jordi, Josep i Ramon parlant de vi

 















Dades del Celler:


- Nom:          Cellers Joan d'Anguera
- Població:     Darmós (Tarragona)
- Zona:          D.O. Montsant
- Web:           www.cellersjoandanguera.com
- Telefon:       977 41 80 06


Producció:

La producció anual és d'unes 100.000 ampolles i les varietats conreades són:
- Garnatxa
- Syrah
- Carinyena

La sala de cata que vam fer al 2011

Vins:
Encara que cada vi tindrà la corresponent entrada a aquest blog, vos faig un breu comentari:

- Joan d'Anguera
És el vi jove, el vi de l'any. Els Anguera han volgut dissenyar un vi fresc, fàcil de beure.
Fermentacions a baixa temperatura i pocs dies de maceració.
Un vi equilibrat, buscant la frescura dels vins francesos, tot i sent un Montsant. El jove perfecte.

- Planella:
Un vi amb el caràcter del Montsant. Amb força, amb cos

- Finca l'Argatà:
Per mi, per qualitat/preu: un dels millors. L'equilibri del cos amb tots el aromes. Un vi que millora decantant-lo.
El d'aquest any encara el tenim que tastar. Josep ens assegura que és millor que tots els anteriors.

- El Bugader:
El vi estrella del celler.
Syrah i garnatxa, una combinació perfecta, amb una criança de 14 mesos amb barriques noves de roure francés.
El Bugader és una parcela que hi ha dints de la finca l'Argatà
Ells mateixos el descriuen a la seva web com: un vi magnífic


- d'Or:
El vi dolç dels Anguera, garnatxa amb una criança d'una barrica de castanyer centenària

D.O. MONTSANT

Segurament és la DO que més afecte li tinc...possiblement perquè vaig passar la infància a la vora d'aquesta DO. La geografia forma part del meu passat, juntament amb la DOQ Priorat.
A més a més, un dels elaboradors de vi amb més renom del Montsant, va ser company meu al cole (ja farem tota una entrada per aquest Celler Joan d'Anguera)

Montsant és una DO establerta l'any 2002.
Fins a aquesta data, formaven la subzona Falset de la denominació d'origen Tarragona. 
La DO Montsant ha viscut, des de llavors, un creixement espectacular. Si en el moment del seu naixement, la DO tenia 28 cellers, la xifra supera ara els cinquanta. 
Gairebé un 70% de la nostra producció embotellada es destina al'exportació (principalment a Alemanya i Estats Units). 
La superfície de vinyes plantades és de unes 2.000 hectàrees i la producció de raïm se situa al voltant dels 10 milions de quilos.

GEOGRAFIA

La D.O. Montsant està integrada per disset municipis situats principalment a la comarca tarragonina del Priorat i també de la Ribera d'Ebre, amb una superfície total d'unes 2000 Ha aquests municipis són:

- La Bisbal de Falset
- Cabacés
- Capçanes 
- Cornudella de Montsant
- La Figuera
- Els Guiamets 
- Marçà
- Margalef
- El Masroig
- Pradell de la Teixeta 
- La Torre de Fontaubella
- Ulldemolins 
- així com part dels termes municipals de Falset, Garcia, El Molar, Les localitats de Darmós i La Serra d'Darmós

El territori que configura la DO Montsant fa un semicercle de muntanyes, que sobre el pla configuren una forma singular.
L'orografia de la DO Montsant és variada, accidentada i abrupta en general, suau i amable en algunes zones, especialment a la zona sud. També les característiques dels seus sòls presenten una gran riquesa d'orígens i de composició, alternant i succeint com un atzarós mosaic.


SÒL

Podem distingur principalment tres tipus de sòls:

- Sòls compactes, de caràcter calcari, on predominen els materials sedimentaris provinents de l'acció de l'erosió i de la sedimentació dels rius. També trobem terrenys rogencs, amb un alt contingut d'argila, situats en la perifèria de la denominació.  

- Sòls disgregats formats per sorres granítiques que provenen de l'erosió de masses de conglomerats. Els trobem principalment a la zona de Falset. Són terrenys amb baixa proporció de matèria orgànica i poca capacitat de retenció d'aigua. 

- Sòls pedregosos formats per pissarres silíciques que a la zona es coneixen com "llicorella". Són terrenys pobres en matèria orgànica. De l'erosió d'aquestes pedres també trobem terres vermelles d'argiles més compactes.

 
VINS

El tast dels vins de Montsant ens evoca les fragàncies dels seus paisatges. En els cellers de la denominació s'elaboren molts tipus de vi: blancs sedosos, negres concentrats, rosats perfumats, vins dolços amb història ...


Blancs

Els vins blancs del Montsant es diferencien dels altres per la seva sedositat. Vins elaborats amb les varietats:
- Macabeu
- Garnatxa Blanca
amb personalitat gustativa i aromes elegants i subtils. Càlids blancs joves i vins fermentats en barrica que allarguen la seva posterior vida en ampolla.
 Vins fermentats en barrica estil de Borgonya, més densos i complexos, amb molts més matisos i evolucions en el tast. 

Negres

Elaborats a partir de varietats negres, amb especial atenció a les autòctones:
- Garnatxa
- Carinyena
- Syrah (una varietat que no és autòctona però que s'ha adaptat molt bé als terrenys de Montsant)
El secret del color dels vins negres el trobem en la pell dels grans de raïm, que és on trobem el color. A més, també podem trobar altres components com els tanins, que són els responsables de la seva longevitat. Les vinyes velles, molt presents en Montsant, produeixen vins més complexos. 

Rosats

Els vins rosats estan guanyant presència a la DO Montsant en els últims temps. Habitualment les varietats més utilitzades són:
- Garnatxa
- Syrah
En boca, els rosats de Montsant acostumen a ser molt afruitats, amb presència de fruites del bosc, principalment, potents però elegants al mateix temps, llaminers i amb caràcter. 

Kosher

Es tracta d'un vi elaborat segons la Llei Jueva.
Consumit per les principals comunitats hebrees del món.
En hebreu, "kosher" significa pur i es refereix a que tot el procés d'elaboració ha estat certificat per un rabí o per una persona autoritzada per la comunitat jueva seguint les normes Kashruth.
Perquè un producte sigui autoritzat cal conèixer els productors fins a la tercera generació (saber el seu origen).
Els processos d'elaboració són semblants als vins convencionals, encara que amb algunes peculiaritats. En el cultiu no s'utilitzen substàncies químiques. Cada tràfec del vi i cada operació del celler ha d'estar supervisat per la persona designada, evitant la utilització de gelatines en la clarificació del vi.  
Per a la fermentació s'utilitzen únicament els llevats autòctons, procedents de la pròpia pell del raïm. 

Altres

La zona va aconseguir fama a tot el món per l'elaboració dels vins generosos:
- rancis
- dolços
- misteles...
Vins que van donar la volta al món des del segle XIX i que avui recuperen el seu antic prestigi com a producte gourmet.
El Vi Ranci és un vi de licor tradicional, molt singular i típic de la zona, obtingut per via oxidativa en bótes de fusta de roure a partir de vins blancs o negres. Aquests vins arriben a obtenir entre 15-20% vol. de grau alcohòlic.
La Mistela s'obté a partir del most de raïm, al qual s'afegeix alcohol vínic, que inactiva l'acció dels llevats. S'obté així un vi dolç amb una graduació alcohòlica entre 15% i 20% vol.


...més dades d'interés:



Nombre hectàrees: 1.926 hectàrees
Producció anual: 5.239.600 litres
Núm viticultors: 897
Núm cellers: 54
Venda mercat nacional: 30%
Venda mercat exterior: 70% 


Història
Les primeres dades històriques indiquen que en època de l'Imperi Romà ja s'elaborava vi al territori. Al poble de Marçà s'han trobat restes d'un assentament romà i entre les peces descobertes hi ha àmfores de vi que, molt probablement, es destinaven al consum de la gran Tàrraco.
La primera expansió de la vinya als pobles i territoris que actualment formen part de la DO Montsant es va produir durant l'Edat Mitjana, especialment després de la conquesta i repoblació de la zona, fins llavors en mans dels àrabs, per part dels exèrcits cristians. El poble de Siurana va ser l'últim reducte musulmà a Catalunya, no va ser reconquerit fins l'any 1153.
Malgrat tot, va ser durant la cristianització quan, de la mà dels monjos cartoixans de Scaladei, el cultiu es va tornar indissociable d'aquesta terra, aportant noves tècniques de cultiu que van potenciar el cultiu de la vinya a tota la zona. La implantació de la Cartoixa va resultar tan important com per donar nom a tota una comarca geogràfica: Priorat (terres del prior) en la qual en la actuament conviuen dues denominacions d'origen.
Amb moments de crisi i altres d'esplendor, la producció de vi ha estat una constant secular en els pobles de la DO Montsant. El comerç amb l'estranger a través de Reus va contribuir durant segles als seus èxits internacionales.El punt àlgid d'aquest comerç va arribar al segle XIX, quan els vins de Montsant s'exportaven a França amb destinació a comerciants de Bordeus. Vins de l'actual DO Montsant ja van comptar amb representació i premis en les grans exposicions universals del segle XIX i principis del XX.
A finals del segle XIX, la plaga de la fil · loxera va desencadenar una llarga crisi a els sector. Aquest fet va propiciar l'aparició de cooperatives, a principis del segle XX, que van contribuir a mantenir el cultiu a la zona ia evitar la despoblació. Els exemples històrics els tenim en les boniques cooperatives modernistes de Falset i Cornudella, ambdós datats el 1919 i encara en actiu.
Es van reconèixer les primeres denominacions d'origen vinícoles espanyoles l'any 1932, en l'Estatut del Vi promulgat pel govern, entre les quals figuraven DO Priorat i DO Tarragona. El 1954 es va aprovar el primer reglament de la DO Priorat, circumscrita a la zona central de la comarca que històricament havia format part de la Cartoixa d'Scala-Dei, anteriorment, el 1945 s'havia aprovat el reglament de la DO Tarragona, que abastava una àmplia zona de la província. En el marc de la DO Tarragona es distingia la "subzona Falset" abastant la zona actual de la DO Montsant.
Finalment, tenint en compte les característiques específiques dels nostres vins i la importància del cultiu de la vinya a la zona, el 2001 es va aprovar la creació de la Denominació d'Origen Montsant.