dimecres, 18 d’abril del 2012

Pinot Noir

Pinot Noir
El Pinot Noir és una varietat de raïm negre, considerada una de les més internacionals i elegants.
"Pinot" significa pinya i fa referència als raïms atapeïts d'aquesta varietat.
Segons diuen, és el bouquet dels grans borgonyes, sobretot dels de la Côte d'Or: inimitable.


ORIGEN I EXPANSIÓ 
És originària de Borgonya.  
És una de les varietats que integren la barreja de la majoria dels Champagne, i de altres escumosos del món.
També es considera una de les varietats més selectes a nivell mundial per a l'elaboració de vins varietal, en Bourgogne dóna alguns dels vins més exclusius i cars del món, per la seva escassa producció, com ara Romanée Conti.
Es creu possible que sigui el cep mare del Tempranillo espanyol.
És una varietat que no s'adapta fàcilment a qualsevol regió, requereix d'un clima fred per aconseguir bons resultats.


Les principals regions i PAÏSOS productors d'aquesta varietat són:
- França, Alemanya, Sonoma Country a Califòrnia, Austràlia i Sud-àfrica.
 

A ESPANYA la pinot noir és varietat recomanada per a les comunitats autònomes de:
- Aragó, Catalunya, Extremadura, la Rioja i Comunitat Valenciana

A més, està autoritzada a:
- Andalusia, Astúries, Balears, Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Navarra i País Basc .
 

A Argentina, diversos cellers que van aconseguir molt bons exponents, donant vins rodons i molt perfumats, a la vall de Uco a Mendoza i a la vall del riu Neuquén a la Patagònia.

CEPS 
Aquesta espècie es resisteix a ser domesticada, és de difícil cultiu a causa que l'afecten les gelades primaverals, l'excés d'humitat, la pluja d'estiu i no aguanta bé la calor excessiva. La frescor tardor dificulta la maduració i és poc productiva. Malgrat això, està molt estesa per tot el món. 
Prefereix climes temperats no molt càlids i bones exposicions al sol.
S'adapta a diferents formes de conducció i poda, encara que millor no massa llargues.
Els raïms són petits i compactes. Els raïms són petit
s, de color negre violaci i amb forma ovalada i molt colorant. No obstant això aquest color ho perd amb relativa rapidesa, tornant-se més ataronjat. Tot i ser tinta, el seu valor cítric, el fa formar part de molts vins escumosos, com el xampany. Resulta precoç en brotada, floració, verolat i maduresa.

ELS VINS
Es fa amb aquesta vinya un vi molt fi.

Es caracteritza per la seva estructura taninosa baixa, de cos mitjà despertant sensacions refinades i subtils a la boca.
Pinot Noir produeix un vi extremadament suau, fresc i afruitat, d'un molt bon buquet, amb una acidesa que el fa bastant viu i persistent al paladar, sense ser agressiu.


- COLOR: A la vista, és un vi que té una lluminositat especial, recorda a un vermell teula més opac que brillant, al contrari dels vins francesos de Pinot Noir que es caracteritzen per tenir una brillantor bastant més lluminós. El seu color varia segons l'edat: d'un vermell, robí o violeta quan és jove, a un ataronjat ocre, després de 8 a 10 anys de guarda, mantenint una capa mitjana.

- OLOR: En nas, els negres de Pinot Noir poden assolir l'excel·lència aromàtica (cirera, cassis, maduixa, gerd, violeta, cuir, regalèssia que evolucionen a un delicat aroma amb l'envelliment) i admeten un bon envelliment.
Els aromes característiques d'aquest vi són a fruites vermelles i negres com cirera, mores, gerds, pruna, entre els més destacats. Els aromes primaris estan determinats per les groselles negres, les tòfones. També es destaquen notes florals com ara roses marcides.  

- SABOR: En boca sol ser vi lleuger, però estructurat, si es vinifica al vell estil borgonyès, pot necessitar d'anys per suavitzar els tanins aportats pels "escobajos"


Produeix vins elegants, alcohòlics, delicats, amb aromes intenses a fruites silvestres i regalèssia. Dóna vins de singular aroma mineral, amb poc color però amb molt nervi. S'adapta bé a l'envelliment en fusta.


SINÒNIMS:
Trucada Franc, Franc Noirien, Noirien, Pinot, Pinot Fi, Pinot Negre, Pinot Noir, Plant Fi i Pynoz.
 

dimarts, 17 d’abril del 2012

D.O. Conca de Barbera

Aquest DO està situada al nord de la província de Tarragona.
Compta amb 6.000 ha de vinya i una producció Mitjana de 250.000 hl de vi.

El primer Reglament de la DO Conca de Barberàva ser aprovat al 1985 pel
Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, i modificat pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació al 1989.

HISTÒRIA:
La història vinícola de la comarca data del s. I a.C.

La seva tradició i tot el potencial es deu a les vinyes que treballaven al Monestir de Poblet. Durant l'època medieval els monjos cistercencs van impulsar el conreu de la vinya i l'elaboració del vi. Es conserva un celler d'estil gòtic del segle XIII.
La fil·loxera a finals del segle XIX va provocar un moviment cooperatiu per fer front a la plaga. 

A principis del XX, es van aixecar edificis modernistes en els cellers, d'arquitectes com Domènech i Martinell.

GEOGRAFIA:  
Sòls calcaris, envoltats de muntanyes 
Microclima mediterrani, però amb influència continental que fa que es produeixin marcades diferències tèrmiques entre el dia i la nit.
Pluviositat òptimes per elaborar vins de qualitat secs aromàtics i suaus
 

TIPUS DE VI:
Bona part dels vins produïts a la Conca són blancs i rosats, destinats a l’obtenció d’escumosos amb Denominació Cava.
També produeixen negre, amb la seva tinta autòctona TREPAT

 - BLANC:
Les varietats tradicionals productores de vi blanc són:
Macabeu i Parellada.
Amb aquestes s’obtenen uns vins de color groc pàl·lid brillant, lleugers, de fina aroma afruitada i moderada graduació alcohòlica.
El Chardonnay és una varietat d’introducció recent, que pot participar en un cupatge amb les dues varietats anteriors aportant corporeïtat i consistència, o bé destinar-se a una elaboració monovarietal amb fermentació i/o criança en bótes de roure.

-ROSAT:
El vi rosat més característic de la denominació d’origen prové del raïm negre Trepat, varietat autòctona. És un vi destacable, lleuger, fresc i afruitat, de color rosa-gerd, net i lluminós.

- NEGRE:
Els vins negres procedeixen tradicionalment de l’Ull de Llebre i la Garnatxa.
També s'han adaptat varietats foranes com: Cabernet Sauvignon, Merlot, Pinot Noir i Syrah.
Els negres joves són suaus i lleugers, saborosos en boca.
Els que reben envelliment en bótes de roure són més corpulents, adquireixen una gran complexitat aromàtica i presenten una bona persistència.

dilluns, 16 d’abril del 2012

Joan d'Anguera 2011

Aquest vi jove el compro al celler, i així aprofito per visitar al meu amic Josep Anguera, propietari amb el seu germà dels Cellers Joan d'Anguera

Aquest any em va contar que estava molt content de l'anyada 2011, i en especial del jove.

És un vi jove que per la seva simplicitat, és fantàstic.
La verema no és tardia, de manera que no hi ha un excés de fruita madura, respectant l'essència del terroir.
L'elaboració ha volgut simular els vins afrancesats de la borgonya:
- poca maceració: tant sols 3 dies
- fermentació a baixa temperatura: per sota dels 20ºC

Recordem que són els pioners de la zona en fer agricultura biodinàmica, respectant tota la sabia naturalesa.

En resum: un vi jove perfecte: fresc, però a la vegada persistent, un vi gens pesat, un vi diferent de la resta dels vins veïns (Montsant, Priorat), un gran vi pel dia a dia.
El podeu trobar per uns 6-8 euros.

Es un vi per beure sempre, dia a dia, marida en qualsevol cosa.
Aquest vi el vam maridar amb una Truita amb primentó verd, all porro i baldana.

Identificació:

Nom:        Joan d'Anguera 2011
Bodega:    Cellers Joan d'Anguera
en web:     www.cellersjoandanguera.com
en blog:     Cellers Joan d'Anguera
Lloc:          Darmós (Tarragona)
DO:           D.O. Montsant
Varietats:    Syrah
                 Garnatxa
                 Cabernet Sauvignon


Nota de tast:
- Color: Cirera, de mitja capa
- Olor: Persistent
- Sabor: Suau, fruitós, equilibrat, sensació d'aigualit, però molt encertat

dissabte, 14 d’abril del 2012

Que no te la den con queso

Que no te la den con queso
Sabeu d'on ve aquesta dita?
Aquesta expressió tan antiga i espanyola té molt a veure amb el VI.
Data de l'Edad Mitjana per la zona de La Mancha.
Antigament es comprava el vi per tot l'any al celler, igual com l'oli. Es lògic d'imaginar que abans de comprar el vi, s'anava tastant les diferents qualitats i preus.
Doncs be, com ja sabeu: el formatge lliga molt amb el vi....lliga tant, que emmasacara els defectes, de manera que el vi sols expressa les seves virtuts.
Podeu imaginar que al celler et donaven formatge abans de degustar alguna bota amb defectes. Si "picaves", t'enportaves un vi de baixa qualitat per tot l'any.
Quan anaves a comprar vi, et deien: QUE NO TE LA DEN CON QUESO!!

D'aquí ve l'expressió. Avui en dia significa que no t'enganyen.

L'EXPLICACIÓ QUÍMICA:
És una suposició meva, no està contrastat. La meva explicació és:
1. Els formatges tenen àcids grasos saturats. Com més curat és un formatge, més gras és i més "marida" amb un vi.
2. Un dels defectes del vi és que els tanins siguin massa accentuats, no arrodonits, desagradables.
Nota: podeu saber més dels tanins mitjançant aquest enllac: ELS TANINS
3. En boca els àcids grasos saturats de cadena llarga i els tanins del vi sofreixen una mena d'ESTERIFICACIÓ, provocant:
- un aument de la untuositat: el nou compost és molt més apolar, més "gras", més untuós...
- apareix una nova molecula d'aigua, per tant, menys sensació d'estringència en boca.

Per tant: la sensasió de sequetat disminueix dràsticament, ja que tornem a tindre l'efecte lubricant de la saliva que haviem perdut en un vi massa tànnic, inclús més que abans, amb una molècula més d'aigua de l'esterificació en boca.

A més a més els formatges grasos contenen sals, que també aniria associat a una major segregació de saliva en boca, i per tant més poder lubrificant i menys tanicitat.
Resum: com més gras és un formatge, més untuós i menys tànic trobarem el vi en boca.

Altres explicacions diuen que algunes proteïnes dels formatges limiten el poder de degustar altres sabors.

Tanins: diferents polifenols
Tipus d'acids grassos: Els formatges són saturats





Reacció d'esterificació











dijous, 12 d’abril del 2012

Els Tanins

Acid gàlic: un dels diferents tanins
Alguna vegada vos heu preguntat per què quan es beu vi negre se'ns queda la llengua seca i aspra i en el vi blanc no?

En el cas de vi negre, diem que el vi és aspre, o s'agafa a la llengua.
Inclús de vegades arriva a ser desagradable, mos deixa la llengua com la d'un gat, seca i aspra... Això és a causa dels tanins, que són unes molècules, del grup dels polifenols, que es troben en la pell del raïm.


1. TANINS: una breu explicació 
Podriem escriure molt, inclús fer tèsis, però en breu resum...
Els tanins són una família de substàncies que tenen com a característica comuna la presència de fenols, o més ben dit: de POLIFENOLS.
Estan presents en els vegetals, en les fulles, en les pells de la fruita, en l'escorça dels arbres.
Tenen una olor característic, i un sabor amarg, astringent.
El color pot variar segons la seva estructura química: des del groc fins al roig fort.

Els tanins també són responsables de l'astringència del cafè, del te i del cacau.
La proporció de tanins a les fruites verdes disminueix en madurar, degut a la polimerització d'aquestes substàncies.


Polifenols: estructurs dels tanins

2. ELS TANINS AL VI
Dins del raïm, els tanins es troben a la rapa, els pinyols i la pell.
Només es troben presents en els vins negres, que són els únics que passen el procés de fermentació amb la pell.
Si es fermenta el most macerant amb les pells, s'extreu color i polifenols entre els quals es troben aquests tanins. En vins blancs, no es deixa el most en contacte amb la pell del raïm, de manera que aquests tanins no es troben al final en el vi.

Els tanins donen al vi negre cos i estructura.
Tanins en el raïm
Els tanins tenen efecte de conservant en el vi, així afavoreixen una millor evolució del vi amb el temps.
També disminueixen els nivells de colesterol en sang, i per tat, ajuden a previndre malalties cardiovasculars.
El desitjable és que aquests tanins no siguin agressius o excessivament secants. Que el vi tingui cos, gran càrrega tànnica, però d'un taní arrodonit, polit, suau, sense arestes, que a l'hora de portar el vi a la boca no ens causi una excessiva sequedat i, per tant, una sensació desagradable.

Els tanins també poden procedir de la bóta de roure, cedint-los al vi durant el seu envelliment. Per tant, si prenem un vi blanc que hagi estat envellit en bota, podrem trobar certa sequetat en boca.



3. PER QUÈ TROBEM ASTRINGÈNCIA EN BOCA?
Aquesta astringència o sequedat és deguda al fet que els tanins reaccionen amb la saliva de la nostra boca anul·lant la seva activitat lubrificant, per tant ens quedem sense saliva en passar el vi per la boca i la nostra llengua es queda totalment seca.




Celler del Pinell: La catedral del Vi

La cooperativa: Obra d'en Cesar Martinell
Fa molt de temps, pel pont de Desembre de 2008, la colla va voler començar fer rutes de visites pel territori, i fer-fo cada dos-tres mesos. Una molt bona idea, però no hem tingut continuitat (lo bo és que sempre es pot tornar a seguir-ho...)

La primera visita va ser a la catedral del vi, al Pinell de Brai.
Mireu quina imatge....enteneu per què li diuen la catedral del vi, oi?


EL CELLER: Bé cultural  nacional: Un monument històric.
Aquest fantàstic celler es construeix al 1917 per l'arquitecte CESAR MARTINELL i BRUNET, deixeble de Gaudí, qui va fer alguns cellers al nostre país.
Magnífics arcs
Un edifici modernista, encara que els tècnics l'engloben com a noucentista.
El celler està compost per 3 naus frontals contigües i 2 a la part posterior.
L'interior es pot contemplar els arcs parabòlics que aguanten la coberta.
La façana superior presenta una magnífica gelosia, amb obertures fetes de maó.
Tot un espectable. Un bon motiu per fer una excursió i comprar una mica de vi.

DADES DEL CELLER:

- Nom:          Celler del Pinell
- Població:     El Pinell de Brai (Tarragona)
- Zona:          D.O. Terra Alta
- Web:           www.lacatedraldelvi.org
- Telefon:       977 426 234

LA VISITA:
Fan visites guiades tots els dies on t'expliquen com elaboren els actuals productes: vi i oli.

CURIOSITATS:
1. Ens va comentar la noia de la visita que fa uns anys, una empresa potenta va voler comprar-lo per fer un restaurant. Gràcies per no vendre-ho i que podem gaudir tots quan vulguem.
2. Crec que els fons del decorat del programa EN CLAU DE VI és l'interior d'aquest celler.



La façana
L'interior















La criança del vi
Maquinària original per moldre


















dimecres, 4 d’abril del 2012

Canals & Munné

La semana pasada vaig estar a l'Alimentària i vaig passar per l'stand de Canals&Munné.
Osti tu quina gràcia!! crec que aquest celler va ser el primer que vam visitar, almenys que recordi i tingui fotos.
Així que he buscat les fotos per fer aquest post.

Ara fa 4 anys, el 29 de Març de 2008. Va ser una "despedida-rapto": novio i 3 més. Vos aconsello fer aquest tipus de despedides: una visita a un celler, un bon sopar i unes bones conversacions. De fet, ja no és l'única despe que hem fet a Sant Sadurni.

Canals&Munné és una empresa de 5 generacions. El seu orígen comença a la finca Can Canals. Al 1915 construeixen les primeres caves per a el·laborar vins segons el methode Champegnoise, és a dir: el·laborar CAVA.

Aquesta cava original està ubicada dints del centre urbà i actualment és el Restaurant de Canals&Munné. Per casualitat vam entrar a aquell local per fer un beure. Allí vam conèixer a Peloblanco.

A l'endemà vam anar a les actuals caves, ubicades fòra, en la carretera direcció Vilafranca.


DADES DEL CELLER:

- Nom:          Canals & Munné
- Població:     Sant Sadurní d'Anoia (Barcelona)
- Zona:          D.O. Cava
- Web:           www.canalsimunne.com
- Telefon:       93 891 33 27 / 93 891 03 18


Molt bo el Brut Nature

Brindem en Canals&Munné
Parlant en Peloblanco

LA VISITA:

Al ser la primera visita de cellers que fan cava, a mi em va causar impacte, la recordo molt bé.
Ens van explicar el mètode champanoise, les criances, el degollament, el remogut, el giropalet, etc etc...
Si voleu més info sobre l'el·laboració, podeu veure el post de la D.O. Cava

Després  de fer la cata, vam comprar una caixeta del Brut Nature, per cert, molt bo!!!
Brut Nature Canal&Munné:
Cupatge: 40 % Macabeu, 30% Chardonnay i 30% Parellada
Cata Canals&Munné:
Color: daurat de palla; bombolla petita i constant que forma una lleugera corona.
Olor: suau amb fons florals.
Sabor: sec i amb un postgust breu. Paladar afruitat

Després vam anar a menjar al Restaurant d'ells, carn a la brasa, llonganises i cava....mmmm...que bo!!
Molt recomanable: visita, explicació, degustació i dinar, que es pot demanar més...


GALERIA DE FOTOS PER AL RECORD.....



Les Caves
Les ampolles i el remogut
El giropalet



L'ingeniero mirant la tecnologia


Envasat automatitzat
Degollament automatitzat


Membres de la despe
Contents de la visita
Més membres