 |
| Gewürztraminer |
El seu nom prové del poble Tramin an der Weinstraße del Tirol del Sud, que és possiblement d'on va sortir. En alemany Gewürz significa espècia, i Gewürztraminer és la varietat traminer, o savagnin, perfumada d'espècies.
Els vins sorgits d'aquesta varietat són rics en aromes i fruits, així com espècies. S'adapta molt bé per menjar foie gras, postres i formatges forts. També serveix per acompanyar cuines on domina el picant, ja que la seva dolçor fa que l'especiat no resulti tan pronunciat. Si es recull sobremadurat (verema tardana) es pronuncia el dolç en el vi.
ORIGEN I EXTESIÓ:
Originària de Grècia, es va fer famosa a la vora del Rhin, després de passar per Itàlia d'on pren part del seu nom de la localitat de Tramin o Tremeno (Alt Adigio), completat amb el prefix alemany gewürz.
Gewürz en alemany significa picant o especiat i, sovint, es qualifiquen d'aquesta manera els vins elaborats amb aquesta varietat. A l'Alsàcia és on millor es desenvolupa. Molt aromàtica, té una aroma fàcil de reconèixer, perfumat, floral, especiat a fruites exòtiques. Intensa presència en boca, amb suau acidesa. Destaca també per la seva força alcohòlica, que pot arribar als 14º.
S'ha adaptat amb gran èxit en el Bierzo, Penedès i al Somontano. Molt conreada a Alemanya.
La fama li va venir dels blancs alsacians que han estès les excel·lències d'aquest raïm per la resta del món.
A Catalunya s'ha adaptat molt bé a les zones altes del Penedès i s'elaboren vins de dos tipus, uns de normals i uns altres on es remarca el component de vi dolç per ser consumit com vi de licor. També al Somontano aragonès és una varietat que s'hi ha adaptat molt bé i dóna grans vins.
Des de 2004 s'està conreant al Principat d'Andorra, concretament a Nagol (Parròquia de Sant Julià de Loira) a 1.050 m sobre el nivell del mar, aquesta varietat de raïm amb notable èxit. La primera collita es va obtenir el 2006 i es va comercialitzar de forma exclusiva i limitada.
LA VINYA:
El raïm és de mida petita, atapeït i de forma cònica curta o cilíndrica, i els seus petits grans, de forma ovoide, color rosat i amb un pell gruixut.
VI / CAVA:
Gewürz en alemany significa picant o especiat i, sovint, es qualifiquen d'aquesta manera els vins elaborats amb aquesta varietat. A l'Alsàcia és on millor es desenvolupa. Molt aromàtica, té una aroma fàcil de reconèixer, perfumat, floral, especiat a fruites exòtiques. Intensa presència en boca, amb suau acidesa. Destaca també per la seva força alcohòlica, que pot arribar als 14º.
S'ha adaptat amb gran èxit en el Bierzo, Penedès i al Somontano. Molt conreada a Alemanya.
La fama li va venir dels blancs alsacians que han estès les excel·lències d'aquest raïm per la resta del món.
A Catalunya s'ha adaptat molt bé a les zones altes del Penedès i s'elaboren vins de dos tipus, uns de normals i uns altres on es remarca el component de vi dolç per ser consumit com vi de licor. També al Somontano aragonès és una varietat que s'hi ha adaptat molt bé i dóna grans vins.
Des de 2004 s'està conreant al Principat d'Andorra, concretament a Nagol (Parròquia de Sant Julià de Loira) a 1.050 m sobre el nivell del mar, aquesta varietat de raïm amb notable èxit. La primera collita es va obtenir el 2006 i es va comercialitzar de forma exclusiva i limitada.
LA VINYA:
El raïm és de mida petita, atapeït i de forma cònica curta o cilíndrica, i els seus petits grans, de forma ovoide, color rosat i amb un pell gruixut.
VI / CAVA:
És una varietat de gran potencial aromàtic que en ocasions la hi confon amb el raïm Moscatell, encara que la seva riquesa d'aromes va més enllà amb notes de fruites exòtiques, flors, espècies i un toc picant. A la boca els vins són frescos, lleugers, de baixa acidesa amb matisos molt fruiters i florals. En nas són potents, especiats, amb aromes de fruites i florals. Recorden el moscatell.
Cep aromàtica per excel·lència, dóna lloc a vins de gran fragància, amb notes que recorden el pètal de rosa, i lleugers i frescos a la boca, que solen envellir bé. Es cultiva sobretot al Penedès i Somontano. Es poden prendre en les postres. Aquests raïms donen els vins amb més color d'entre tots els blancs.
Cep aromàtica per excel·lència, dóna lloc a vins de gran fragància, amb notes que recorden el pètal de rosa, i lleugers i frescos a la boca, que solen envellir bé. Es cultiva sobretot al Penedès i Somontano. Es poden prendre en les postres. Aquests raïms donen els vins amb més color d'entre tots els blancs.
SINÒNIMS:
Gentil Rose Aromatique, Gewürztraminer, Savagnin i traminer. |
| Vinya de Gewürztraminer d'Alsàcia |
La traminer és una varietat de raïm verd que prové del Tirol del Sud, de la ciutat de Tramin. El ampelògraf Pierre Galet va pensar, quan es va dedicar a realitzar les seves expedicions científiques als Alps, que traminer era idèntica al raïm de pell verda anomenada Savagnin Blanc amb la qual s'elabora el vin jaune al Jura. Més recentment s'ha suggerit que el Savagnin Blanc adquireix diferències molt subtils en la forma de la seva fulla més de posseir quantitats molt similars de geraniol si composición.2
Els francones a Àustria, els Gringet en Savoie, Heida a Suïssa, Formentin a Hongria i Grumin procedent de Bohèmia, tots ells són espècies de raïm molt similar al Savagnin Blanc i probablement representin clons del cep la família és la traminer, si és que no és la traminer en si mateixa. La Viognier de Rhone Valley pot ser potser una mica més distant a la Savagnin Blanc.
En algun moment en el passat tant la traminer com la Savagnin Blanc van mutar a una forma més rosada denominada traminer vermella o Savagnin Rose. Galet creia que una mutació de la musqué ('muscat') en la traminer vermella / Savagnin Rose amb el seu contingut extra-aromàtic podria haver acabat sent la gewürztraminer, tot i això a Alemanya es considera a ambdues ceps sinònims.
La barreja genètica en aquesta àrea d'Europa i el nombre de disputes territorials així com de guerres durant l'últim mil · lenni, no és d'sorpreder que no se sàpiga l'origen d'aquest cep gewürztraminer. Es pot veure que el vi blanc elaborat a Alemanya del raïm 'gewürztraminer' és molt menys aromàtic que l'elaborat a Alsàcia (fins i tot en el priorat català), alguns dels vins alemanys no es poden distingir bé de la Savagnin Rose. Alguns de les vinyes de Baden en Durbach reclamen el seu propi tipus de traminer vermell denominat Durbacher Clevner (no confondre amb la paraula "Klevner", un sinònim austríac pel Pinot blanc). La història comença l'any 1780 quan Karl Friedrich, Grand Duc de Baden va portar unes vinyes des Chiavenna a Itàlia, a mig camí entre el Tramin i el Jura, que era conegut pels alemanys com Cleven.
El Klevener de Heiligenstein o simplement Heiligensteiner Klevener trobat al voltant de Heiligenstein en els vins alsacians pot representar una part dels vins de Durbach. Sovint són descrits com menys aromàtics que el gewürztraminer, el que a la llum dels experts sona com al traminer vermell.
El traminer és recordat en Tramin des de l'any 1000 fins al segle XVI. Va ser estès per la vall alta del riu Rin fins Alsàcia, mitjançant els vins de la regió del palatinado on el prefix gewürz (espècia) va ser afegit al seu nom - presumiblement a causa de les mutacions ocorregudes. El nom llarg d'aquest raïm es va trobar a Alsàcia el 1870 - sense la umlaut. No queda clar que representa el canvi del nom, la mutació del moscatell coincideix amb l'epidèmia de la phylloxera a Europa. Tanmateix existia una mutació del cep resistent a l'atac de la phylloxera que va permetre la seva replantació. El 1973 el nom de traminer ja no va ser emprat a Alsàcia excepte a l'àrea de Heiligenstein.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada