Taps de suro, de rosca....i ara de rosca de suro...

El nou sistema Helix

Els taps....de suro o de rosca?

Si ja havia debat entre aquest dos tipus de taps, ahir es va presentar un híbrid entre els dos conceptes.

Opinions per a tots els gustos.

Jo personalment penso que de suro, tot i que la tendència dels joves serà de rosca per aspectes econòmics.

Una nova edició de Vinexpo té lloc a Bordeaux, França, fins al 20 de juny, i una de les sensacions d'ahir 17 de Juny va ser ‘Helix’, l'inèdit suro a rosca que acaben de presentar en conjunt l'embotelladora  O-I i la surera Amorim Cork. I la polèmica, per descomptat, no va trigar a deslligar-se, reflotant la coneguda lluita entre els tradicionalistes i els que opinen que la popular tapa a rosca 'podria portar beneficis a la indústria.El so al destapar una ampolla és, sens dubte, únic. Un científic podria explicar el fenomen en termes de canvis de pressió i elasticitat. Però per als que aprecien el bon vi, el petit esclat sonor presagia l'arribada d'una instància agradable, desperta associacions amb aromes, celebracions i moments de relax que van molt més enllà de l'alcohol. 

Es creu que la combinació d'ampolles de vidre i tapes de suro data del s. XVII. Però hi ha avui en dia una gran varietat de materials que podrien considerar més adequats per segellar un recipient. Fins i tot l'influent crític Robert Parker assenyala que a mitjans de la dècada del 90 entre el 7% i el 10% del vi que degustava patia del problema de "gust de suro". I el 2004 va predir que els segells de rosca dominarien la indústria per al 2015.I, per cert, les tapes de plàstic o metall a rosca ja han estat adoptades per molts productors cansats de batallar amb el temut "cork taint", o contaminació del suro que transmet al vi aroma i gust de floridura, i és un dels majors problemes que afecta als cellers del món.La tapa a rosca, anomenada genèricament "Stelvin" per ser aquesta marca més coneguda, va conquistar mercats ràpidament en països com Nova Zelanda, on el 2011 el 90% de la seva producció de vi va ser envasat d'aquesta forma. Però a Europa i Estats Units el suro segueix sent rei. I això no deixa de sorprendre a molts, que entenen que el vi ja s'ha 'democratitzat' i modernitzat.
Per la seva banda, Portugal (d'on prové la major part del suro que es consumeix a nivell mundial)  ha vingut buscant formes de combatre una de les causes més comunes del 'gust de suro': la transmissió al vi d'un compost químic anomenat tricloranisol (TCA), que ho contamina amb una aroma fúngic, desagradable i penetrant.La tapa a rosca no només evita el problema de la contaminació del suro, sinó que proveeix un segell més efectiu que, segons molts crítics, garanteix un millor sabor en els vins, excepte en aquelles collites que requereixen més oxigen per al procés d'envelliment."Preferim tapes que assegurin que el vi no sigui defectuós ─ assenyala Ewan Murray, portaveu de la Wine Society del Regne Unit ─. Els vins que es poden prendre més joves sempre van a estar més frescos amb una tapa a rosca ". 

Per la seva banda, l'expert Simon Hoggart afirma que només en una ocasió va degustar un vi amb tapa a rosca que tenia aroma de florit. "La probabilitat que el sabor sigui bo i no hi hagi problemes és molt més gran", assegura.No obstant això, el stelvin elimina el ritual del lent gir amb el llevataps seguit d'un moviment ràpid (o la tècnica menys digna però molt efectiva de col · locar l'ampolla entre les cames per destapar), i aquesta satisfacció quan finalment el suro se separa del recipient .
Però per a altres amants del vi les consideracions culturals o els costums poden pesar. I potser per això O-I i Amorim Cork  decidir produir un híbrid: un tap de suro ... a rosca.

Helix: Un tap de suro.....a rosca....

Segons aquestes firmes, estudis de mercat demostren que el 94% dels consumidors de vi dels Estats Units i el 90% a França prefereixen els taps de suro. Així que van desenvolupar el Helix, similar al que ja es fa servir per a ampolles de whisky o sherry, però sense remat superior de plàstic.Eric Bouts, Director Executiu d'O-I afirma que el seu nou producte està destinat al mercat de vins d'entre 8 i 15$. I s'estima que estarà a les botigues europees en els propers dos anys, a més de conquistar el públic a la Xina, que va arrabassar al Regne Unit el cinquè lloc en els mercats de vi a nivell global.No obstant això, la tradició és fonamental per als consumidors del gran país asiàtic, que importa de França el 48% del vi que consumeix. Els amants del vi a la Xina esperen trobar taps de suro en les seves ampolles, i fins i tot alguns organismes regionals dedicats al vi han prohibit als cellers utilitzar stelvins.Pel crític Jay Rayner, del diari britànic The Observer, el que està en joc no és només la qualitat del vi, sinó el seu caràcter, i una tradició gairebé romàntica. Assegura que com més diners gasta un consumidor en una ampolla de vi, més rituals desitja associar al seu consum. I això inclou taps de suro, és clar.
Alguns afegeixen que el suro l'avantatge de créixer en els arbres, pel que respecta un principi reverenciat pels amants del vi: no hi ha dues ampolles que siguin exactament iguals. Els francesos usen el terme 'terroir' per resumir aquesta referència gairebé espiritual quan la identitat està associada a un lloc geogràfic únic.Per l'altre costat, una tapa de metall garanteix consistència i uniformitat.Però per als tradicionalistes, mai oferirà el plaer de percebre l'aroma d'un suro empapat de vi.Podrà el Helix posar d'acord?

Vi de Gel

Vinya de Gewürztraminer gelada

Sabeu que és el VI DE GEL?

Jo coneixia el de Gramona, que abans es deia així, però fa poc van prohibir aquest terme aquí a les espanyes i s'ha de dir VI DE GLAÇ.

En alemà es diu EISWEIN, i sols és pot dir als vins de gel produïts a Alemania i Àustria.
A la resta es diu ICEWINE

Massa noms per mi, així que he pensat de buscar una mica d'info i fer el post d'avui sobre aquest tipus de vi.

EL RAÏM: CARACTERÍSTIQUES

És un vi fet de raïm gelat amb una forta concentració en sucre. 

La tècnica per aconseguir aquest raïm consisteix a deixar sobremadurar el raïm al cep, que no es cull fins que es produeix la primera gelada. 

Quan el gra es gela, l'aigua s'expandeix i trenca la pellofa del raïm. Així, es perd més aigua i el sucre és més concentrat.
Els vins de gel són extraordinaris de riquesa i de persistència aromàtica gràcies a la seva concentració ia una acidesa fora del comú.

ORIGEN

El primer EINSWEIN que es té notícia va aparèixer el 1794 de manera no intencionada a Franconia, zona del nord de Baviera (Alemanya). Vitivinicultors d'aquesta regió que van intentar elaborar vi de raïm parcialment congelades per una inesperada gelada van obtenir el que, se suposa, va ser un vi de lenta fermentació i de característiques molt diferents al que s'esperava: molt saborós, aromàtic, dolç i d'acidesa intensa. La tradició es va estendre a diverses zones i des de l'època napoleònica diversos vinicultors alemanys van dedicar esforços a l'elaboració d'aquest difícil vi.
De producció limitada, circumscrit a regions concretes ja anys amb climatologia adequada, el 'Eiswein' es va convertir en un vi de luxe per beure només en ocasions molt especials. A França, diverses regions van adoptar molt aviat el costum d'elaborar el que anomenen 'Vin de Glacier' i ja es parlava de collites especialment bones en 1846 i 1880.

ZONES DE PRODUCCIÓ

És una tècnica que s'utilitza en zones fredes on es cultiva la vinya, sobretot a Alemanya i França i es fa amb varietats com Gewürztraminer i Riesling, però també amb Chardonnay, Cabernet franc i Vidal (al Canadà). 

Els que tenen més reputació es troben a Alemanya, sobretot al llarg del Mosel·la, el Sarre i el Ruwer. Hi ha igualment Eiswein austríacs. Són sovint molt cars (250 euros per ampolla).
Quebec té també una bona reputació en aquest domini, on també s'elabora sidra de gel. A Canadà es produeix també a Columbia Britànica i en Ontario, a la regió dels Grans Llacs.
A Espanya s'ha assajat amb èxit a la zona del Penedès. També a Valladolid, La Seca, mitjançant raïm verdejo

En l'actualitat Alemanya i Àustria són els dos elaboradors de 'vi de gel' clàssic per excel·lència. Els millors 'Eiswein' procedeixen de la regió del Rhin, on algunes de les collites molt sonades del passat segle van ser les de 1950, 1961, 1965, 1966, 1983, 1985 i 1991.

A Àustria la regió de Neusiedlersee és la més especialitzada i ha donat collites excel · lents el 1991, 1995 i 1998.
A Amèrica del Nord comença a produir ICEWINE és relativament recent, però com ha passat amb altres vins, prenen molt aviat la capçalera pel que fa a quantitat i, segons alguns, també pel que fa a la qualitat. En l'actualitat la península del Niàgara i la regió del Nord-oest Pacífic, és a dir la composta per la Columbia Britànica del Canadà (amb el fabulós vall vinícola de Okanagan) i els estats de Washington, Oregon i Idaho als Estats Units tenen una bona part de la poducción dedicada al 'vi de gel', entre altres coses pel fet que posseeixen una climatologia propícia per a tal fi. La casta riesling i la híbrida vidal són les preferides com a matèria primera.

GASTRONOMIA

El vi de gel és recomanable prendre com un vi de postres, amb dolços, fruites o amb foie, o bé degustar sense més en la sobretaula després del menjar. Es pren en poques quantitats, ja que és per gaudir-i assaborir els seus aromes màgics. 

Curiositat: Ben al contrari del que la gent pensa, els vins de gel s'han de prendre a una temperatura de 10-12 ºC i no a temperatures properes a congelació. Si arribéssim a congelar aquests vins, perdríem la qualitat del producte per la concentració de l'aigua en forma de gel i consegüent desestructuració d'aquest.

Una verema "fresqueta"

Raïm per baix dels -7ºC

VINIFICACIÓ NATURAL

Perquè es produeixi aquesta congelació, cal que la temperatura es mantingui almenys entorn a -7 o -8ºC  (sense baixar dels -13ºC, cosa que seria contraproduent) durant diversos dies.

Atès que dins del gra de raïm es gela en primer lloc l'aigua, és tècnicament possible separar el suc del raïm concentrant per pèrdua d'aigua si es premsa sense dilació abans que es desfacin els cristalls de gel. En altres regions vitivinícoles del raïm estarà sobremadurat per aquestes dates, cosa que no sol passar a les regions productores centreeuropees, a causa de l'habitual manca de sol.

Encara avui, l'obtenció de vins de gel és una activitat arriscada, cara i amb total dependència dels atzars climàtics encara diverses tècniques intenten minimitzar al màxim aquesta dependència. L'elaborador que opti per treure una vintage de 'vi de gel' natural un determinat any, ha de confiar en la predicció meteorològica (això sí, cada vegada més eficaç), deixar una part de les soques, les de millor qualitat, sense veremar, i esperar que amb l'arribada dels freds de tardor, si aquests arriben, es congelin al cep i que aquests s'allarguin durant el temps suficient perquè la congelació es realitzi de manera adequada, a més de disposar dels mitjans per premsar el raïm a peu de vinya. De fet la pràctica més comuna consisteix en veremar de matinada raïm congelada, i portar ràpidament al cup, que es manté obert per mantenir la baixa temperatura.

En l'actualitat s'intenta reduir el factor atzar en l'elaboració de vins de gel mantenint les soques sense veremar seleccionades sota una coberta de poliuretà, sota la qual el raïm acaben de madurar i de vegades adquireixen la podridura noble. Aquestes cobertes protegeixen els raïms madurs, generalment desfoliades, de les accions climatològiques nefastes com les pedregades o fortes pluges.

El premsat de raïm intensament gelades és complicat i s'ha de fer en gàbies robustes i premses mecàniques o hidràuliques, sent les pneumàtiques poc indicades. El most que s'obté a l'inici del premsat és un concentrat natural, ric en bouquet, molt concentrat (140º Oechsle, aproximadament un 28% del pes en sucre) i una acidesa elevada (14 g/L o més).

Conforme avança el premsat, ambdós paràmetres disminueixen en augmentar el desglaç i la temperatura, de manera que només una petita proporció del most és aprofitable (s'exigeix ​​que el most final tingui almenys 40 º Oechsle, aproximadament el 8% del pes en sucre).

En aquestes condicions de fred i amb aquesta concentració de sucres, és difícil que la fermentació arrencada immediatament, de manera que sol temperar el most, ja sigui per escalfament controlat o deixant un parell de dies en repòs, cosa que permet, d'altra banda, eliminar una certa quantitat de fangs. La tradició és emprar per a la fermentació bótes de fusta i l'ús d'un peu de cuba d'entre 0,5-1%. La fermentació d'aquests mosts, per les seves especials condicions, és lenta. L'alta concentració de sucres unida a la concentració d'alcohol produeixen el que s'anomena plasmòlisi, un col · lapse de la cèl · lula, que fa que no pugui fermentar tot el sucre a etanol. D'aquesta manera el vi roman amb el seu característic dolçor alhora que amb un grau alcohòlic baix (del 5% al ​​10%).

El premsat: un procés complicat

És habitaul veremar a la matinada

VINIFICACIÓ ARTIFICIAL

Criomaceració

És realitza a les vinyes que no es gelen naturalment a causa del clima del lloc, o bé, tot i poder gelar-se, prefereixen assegurar-se el procés de vinificació del raïm, segons els seus propis patrons.
Aquest mètode de criogenésis artificial es basa en congelar el raïm al punt desitjat de maduració, i extreure després el most, quan encara està totalment congelada, obtenint així, un resultat anàleg al procés natural, però molt més segur.
Aquest procés artificial permet més seguretat en el resultat, al dominar completament tot el procés (temperatura de recollida, temperatura de maceració, temps transcorregut, etc ...), a diferència de la manera natural, en el qual els paràsits o microorganismes de la raïm per sobremaduració, una maduració insuficient, o un procés de premsat massa lent (descongelació), poden arruïnar la qualitat del vi de gel natural, ja que les condicions del raïm s'han de seguir de manera molt estricta, per obtenir resultats óptims.

Crioconcentració

És un sistema d'eliminació d'aigua mitjançant fred, que aprofita les propietats físiques de les solucions aquoses en assolir temperatures sota zero. En aquestes condicions, la solidificació d'aigua pura (o gairebé pura) en forma de cristalls de gel, permet que la resta de solució, molt més concentrada que inicialment, pugui separar en un simple tamís. S'aplica a la indústria per molt diversos processos i en alimentació a més d'en enologia, s'utilitza en cafè, sucs i altres begudes.
En l'elaboració de vi es pot recórrer a la 'crioconcentració' a diversos nivells: en raïm (imitant l'elaboració del 'Icewine'), en most o al propi vi. Aquest últim cas s'utilitza a Austràlia i altres zones per fer més dolços i aromàtics alguns blancs dolços. La seva tecnologia és senzilla. S'introdueix un serpentí en el vi pel qual circula un líquid de refrigeració a molt baixa temperatura de manera que al voltant d'ell, es forma un bloc de gel que posteriorment és retirat. El vi obtingut potència seves qualitats aromàtiques alhora que augmenta la seva dolçor.

Métode de Pepin-Gasquet

Existeix un mètode francès (mètode de Pépin-Gasquet) que sol utilitzar-se per a la mateixa comesa, que si bé necessita una major inversió inicial, minimitza els costos en energia en aprofitar les frigories del vi tractat i del gel que s'ha aconseguit separar: el vi és prerefredat en un intercanviador de calor i conduït posteriorment a un tanc amb un tambor a l'interior les parets estan refrigerades internament per salmorra a -22 º C; aquest tambor gira i el gel que es va formant a les parets és aixecat per rasquetes i després és separat de la resta del most per una centrífuga, el most serveix com nevera en un intercanviador abans de ser emmagatzemat i el gel, per la seva banda, s'aprofita com a font de frigories per al sistema.

El most obtingut per aquests mètodes és de l'ordre d'un 5-10% més ric en sucres, la seva acidesa natural augmenta considerablement (fins 8-15 g), sobretot en àcid màlic, que dóna frescor als vins, i no en àcid tartàric, que precipita amb el fred i que és menys desitjable per la duresa que confereix. El producte, si és elaborat a partir d'una bona matèria primera, tant si és pel mètode natural com si no, tindrà una gran capacitat de criança i una bona evolució en ampolla (degut en part a l'alta acidesa), sempre que s'aconsegueixi preservar-lo de l'acció nociva dels microorganismes, que trobaran una menja exquisit.

Recollida del raïm de gel

Raïm fresquet

Curiositat: també existeixen LES SIDRES DE GEL: elaborades a partir de pomes de taula comuns, són també de qualitat i val la pena degustar i conèixer-les. Potser és Canadà el país amb sidres de gel de més qualitat.

Fira del Vi de Falset 2013

La 18a edició de La Fira del Vi

Aquest cap de setmana es celebra a Falset la 18a edició de la Fira del Vi.

Aquesta fira està dedicada als vins de les dues denominacions d'origen de la comarca: la DOQ Priorat i la DO Montsant.

Els cellers expositors (aquest any un total de 63) donen a provar els seus vins a canvi d’uns tickets que es poden comprar a l’entrada de la fira. Durant el cap de setmana tenen lloc nombrosos actes paral·lels: conferències, cursets d'iniciació al tast de vi, concurs de cuina del vi, jornades de portes obertes en diversos cellers, maridatges del vi, mostra d’olis…

Dit tot això....sabeu on vam estar ahir??

Doncs si, ja és la tercer o quart cop que anem a aquesta fira. A més a més vam quedar amb els nostres amics Montse, Nacho and family. Grans amics, bons vins i un dia de sol, en resum: un bon dia!!

Per cada ticket et donaven una copa (per cert, eren d'Schott-Zwiesel) i dret a 5 consumicions dels stands expositors. També hi havia una vitrina on estaven els cellers "top", que tant sols els podies veure amb "v" però no beure amb "b"....

Vam passar una bona estona tastant vins i menjant algunes cosetes que també venien per la mateixa fira. Els cellers i vins que vam tastar van ser aquests:

1. Celler Laurona. Els celler dels "trincos" amb la supervisió dels René Barbier & Fernando Zamora. Vam provar el Laurona Negre 2007 i el 6 Vinyes de Laurona 2006, de la D.O.Montsant. A més a més després vam tornar a anar per comprar alguna ampolleta...

2. Mas Martinet i Venus La Universal: Martinet que com tots sabeu és el celler de Jose Luis Perez (co-impulsor i co-descobridor del Priorat amb René entre d'altres...) i de la bona de la seva filla Sara Perez. Venus La Universal és un projecte personal de la Sara i René Junior.

Aqui vam tastar els quatre vins que presentaven: Un Montsant: Dido Negre 2010, i tres Priorats: Les Cousins, Martinet Bru 2009 i Solanes 2007

3. Celler Devinssi: Aquest celler tenia especial interés en provar-lo. És un celler de Gratallops que conec a un dels seus propietaris quan vivia a Barcelona. En Josep Roca de Taula Selecció, una botiga de vins de la Plaça de Sants que jo visitava en bastanta freqüència...jeje!! En aquell moment també participava el seu company Gabriel, però em van dir que va marxar a los madriles i ja no forma part.
Vam tindre el privilegi de provar en exclusiva els primers Il·lia que van embotellar.
Vam tastar el Mas de les Valls 2009 i el Il·lia 2007.
Algun dia anirem a fer-lis una visiteta al celler....segur!!

4. Celler Capçanes: Aquest, junt al del Masroig, és un dels cellers que produeixen més quantitat i més qualitats de vins de la DO.Montsant.
Lasendal va ser el vi escollit a la boda dels nostres companys Nacho i Montse, per tant, era de cata obligada!! jeje!! També vam provar el Costers del Gravet.

5. Coop. Agrícola Falset-Marçà: Vam provar els seus Ètims: l'Ètim Negre 2010 i l'Ètim Blanc 2012.



GALERIA FOTOGRÀFICA:

La colla al tast

Un bon dia en bona companyia

Els petits col·laboraven al tast...

...netejant les copes, clar!!

1. Laurona i el 6 Vinyes dels Trincos

2. Mas Martinet i Venus La Universal

4. Celler Capçanes amb Lasendal

3. CellerDevinssi amb Il·lia

La vitrina VIP: per veure i no beure

5. Ètim Negre i Ètim Blanc

Tast de Celler Clua a La Bodegueta

1er tast La Bodegueta amb Celler Clua

El passat dimarts 16 d'Abril La Bodegueta va fer el seu primer tast, la seva primera cata.
Des del nostre blog aplaudim aquests tipus d'iniciatives. Ens agrada tot el que envolta al vi i per supost fer cates.

Ivan i la seva gent van escollir Celler Xavier Clua, de la D.O.Terra Alta per al seu "estreno", i per supost, natros vam estar ahi!!

Celler Xavier Clua s'ubica a Vilalba dels Arcs, zona de producció de vi de llarga tradició.
Xavier Clua és la quarta generació d'aquesta família, que juntament amb la seva dona Rosa Domenech passen de fer vi a granel a l'elaboració de productes emboltellats i de qualitat, amb la introducció de les noves tècniques de treball tant a la vinya com al celler.

Una producció limitada que permet una acurada selecció dels raïms produïts a les seves finques, així com un atent seguiment i control de la seva vinificació.L'any 2006 construeixen un nou celler.

Vilalba dels Arcs és un dels dotze municipis de la Terra Alta, es tracta d’un territori d’unes característiques específiques, envoltat per diferents serralades (el Port i les serres de Cavalls, Pàndols i de la Fatarella) i travessat per una infinitat de petites valls i barrancs, que li atorguen una orografia complexa i capriciosa.
Per la seva ubicació, la Terra Alta gaudeix d’un clima entre mediterrani i continental, caracteritzat per uns estius calorosos i uns hiverns molt freds, amb una pluviometria anual que no supera el 400 mm. La seva alçada respecte al mar i les nombroses valls i barrancs que solquen el territori eleven el risc de les gelades al llarg de la primavera. A més, la seva situació a la vall de l’Ebre fa que els vents predominants a la zona siguin el cerç, vent molt sec procedent de l’Aragó, que garanteixen unes vinyes sanes i el garbí, vent humit que arriba des de la costa mediterrània. Els sòls d’aquests terrenys són argilencs i calcaris, pobres en matèria orgànica, però rics en elements que faciliten el seu drenatge.
Es tracta, doncs, d’un terroir on el conreu de la vinya garanteix uns raïms òptims per a l'elaboració de vins de qualitat. Aquesta vinya es condueix amb el sistema de l’emparrat, augmentant així l’exposició al sol dels seus fruits que els hi atorga una maduració òptima a l’hora de la verema.

La fitxa de cata

Tot a punt per al tast

Rosa i el seu blanc

EL TAST:
Per supost en aquest primer tast no podiem fallar!! També van vindre Juanma i Ricardo. Un trio que segur que no serà l'últim tast que farem junts...jeje!!
Al tast va vindra la Rosa, co-propietària del celler, una persona apasionada d'aquest món i molt agradable.
Vam provar el blanc jove, el negre jove i el negre envellit en barrica:


1. MAS D'EN POL BLANC: 
Els blancs de la Terra Alta tenen com a varietat principal la Garnatxa Blanca.

Es considera que la millor garnatxa del mónl per les seves condicions climatològiques es produeix a la Terra Alta.
Abans s'elaboraven vins molt forts d'aquesta varietat, però amb la millora de les tècniques de vinificació (fermentacions a baixa temperatura, temps de contacte de maceració amb les pells...) així com escollir grau de maduresa i acidesa equilibrades, fan que aquests blancs siguin ja reconeguts tant a l'Estat com a la resta del món.
Un blanc fresc, aromàtic, persistent. 
Varietats: 60% Garnatxa Blanca, 20%Chardonnay, 15% Sauvignon Blanc, 5% Muscat

Notes del celler:
Elaboració: Les varietats d’aquest vi van ser veremades la primera i segona setmana de setembre. Va ser macerat amb la seva pell durant 18 hores. La seva fermentació a estat controlada a una temperatura de 16-18ºC. S’embotella aviat per retenir el  màxim de frescor possible.
Descripció: Color groc pàl·lid amb reflexos verds. D'aspecte net i brillant, que denota frescor. Bona intensitat aromàtica que li aporta sobretot el moscat i el Sauvignon blanc. Una bona harmonia de notes cítriques amb fruita dolça. Entrada en boca neta i amb una bona densitat i textura. Persistent i confirmant la frescor visual.

2. MAS D'EN POL NEGRE:  
Si abans hem comentat que la garnatxa blanca és "l'estrella" de la Terra Alta en blanc, ja us podeu imaginar que la seva homòloga negra és amb els vins negres.

Mas d'en Pol està fet la meitat de garnatxa negra i l'altra meitat amb les varietat forànees que tant be s'han "aclimatat" al nostre territori: Syrah, Merlot i Cabernet.
Un vi potent, però a la vegada fresc, un vi tànic però agradable. Un vi per a beure'l en qualsevol moment.
Varietats: 50% Garnatxa negra, 20% Syrah, 15% Merlot i 15%Cabernet Sauvignon.

Notes del celler:

Elaboració: Es va veremar entre la tercera i quarta setmana del mes de setembre, es va deixar macerar amb la seva pell durant 20-25 dies. Fermentació controlada entre 26-28ºC. Es conserva en dipòsits durant 4 mesos.
Descripció: Color cirera amb bordejat violaci. Aroma potent, madur amb uns fins matisos minerals. En boca és potent, concentrat amb fina tanicitat, amb fons mineral i balsàmic.

3. MIL·LENNIUM:

El vi estrella del celler.
Un vi amb els millors raïms de les vinyes més velles que tenen de la propietat.
Maceracions i fermentacions lentes per extraure els màxims aromes. Un vi elegant per possar-lo a taula en un bon menjar i una bona companyia.
Envellit en fusta sempre nova de roure francés. Un vi molt mineral, amb una tanicitat i untuositat molt agradables en boca. Un vi que sols el fan quan la matèria prima és de gran qualitat. L'any que les condicions climatològiques no són òptimes, no s'elabora.
Varietats: 60 % Garnatxa Negre, 20% C. Sauvignon, 15%  Syrah and 5% Merlot, traces Pinot Noir.

Notes del celler: 
Elaboració: Va estar en maceració 25 dies. Fermentació controlada entre 28 i 30º C. Envelliment en botes de roure francès noves durant 12 mesos. Posteriorment criança en ampolla durant un any. 
Descripció: Color vermell intens amb ribet violaci i capa compacta , d’aromes concentrats de fruita madura vermella i negra, amb un fons de compota i notes minerals. En boca és carnós amb un bona amplitud des del principi, hi trobem fruita madura  que comparteix el protagonisme amb les notes  balsàmiques  del seu pas per la barrica, amb una tanicitat intensa però  ben integrada i justa acidesa que li permetrà millorar en els propers anys amb  un arrodoniment en ampolla.

... I PER FINALITZAR...

Després del tast, que va ser molt divertit, vam tornar a provar tots els líquid "maridant-los" amb unes tapes que la bodegueta ens va treure: bon pernil, bon formatge, sobrassada amb mel, tonyina, anxoves i les seves gildes, i alguna cosa que em deixo.
En resum, una nit de dimarts diferent molt divertida i agradable 

 

tastant el Mil·lennium

Rosa Domenech explicant negre

Tastant i menjant

Sobrassada amb mel de La Bodegueta

Pernilet per maridar

Mil·lennium